| Document d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) 13-IX-2002 |
|
POSICIONAMENT D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ I MILLORA DE L'ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA El Pla Especial de l'espai natural Guilleries-Savassona que tramita la Diputació de Barcelona juntament amb quatre ajuntaments de la zona (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau) és una oportunitat per protegir aquest estratègic enclavament natural, tot i això, ICV es mostra crítica amb part del contingut d'aquest Pla. Relacionem els aspectes que considerem desfavorables: Qüestions prèvies:
L'espai objecte del Pla Especial -PE- coincideix en gran part amb els àmbits dels espais PEIN Guilleries, Savassona i Collsacabra. La competència de planificació i gestió d'aquests espais recau en el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Per tant, es desconeix si la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments afectats han arribat a un acord sobre l'administració d'aquest espai. Si aquest consens no s'ha produït molt probablement assistirem a un nou problema de descoordinació i duplicació d'esforços entre els poders públics. L'elaboració d'aquest Pla Especial s'efectua sense recollir les opinions de molts ciutadans i d'associacions representatives d'aquest territori. L'oposició s'ha evidenciat en la fase d'al·legacions on entitats com Unió de Pagesos, l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona, el Consorci Forestal de Catalunya o el Grup de Defensa del Ter han exposat les seves discrepàncies. Tot Pla Especial requereix la implicació de les persones que habiten el seu entorn per tal de garantir que s'assoliran els objectius de preservació. En aquest cas, la Diputació de Barcelona i els ajuntament implicats no han ofert el suficient diàleg, i per tant, la gent veu el Pla Especial com a una imposició.
Sobre el contingut del Pla Especial El Pla Especial preveu quatre zones anomenades Àrees d'Usos Associats al Lleure (AAL) de les quals, dues compten amb Plans Parcials aprovats i executats, i una amb un Pla Parcial aprovat i no executat. En aquesta última, el càmping La Riba, o bé s'hauria de deixar sense efectes el Pla Parcial o bé haver limitat molt la seva execució per tal d'ajustar-lo als criteris de preservació del Pla Especial. En tot cas, els ajuntaments afectats hauran d'adaptar els seus plans generals o normes subsidiàries a les previsions del Pla Especial, atès que per ell mateix no pot contradir el planejament urbanístic.
Els criteris de protecció dels ecosistemes tracten de garantir la connexió entre els espais naturals. En aquest cas, la proximitat del Parc Natural del Montseny ha estat obviada en la planificació, mesura que contradiu les recomanacions del Pla d'Espais d'Interès Natural i del projecte de l'Anella Verda de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu proposem que el Pla Especial s'ampliï fins arribar als límits del Parc Natural del Montseny. Aquesta decisió suposa incloure el terme municipal d'Espinelves dins del Pla Especial.
Tot i que el Pla Especial expressa que no es permetrà una urbanització encoberta en l'AAL del Pantà de Sau, la realitat és que la tipologia de construccions que s'autoritza construir és tant àmplia que facilita la creació d'un nucli urbà. Els usos previstos: hostaleria, restauració, residencial, comercial fins a 1000 m2, estació de servei, etc, s'allunyen de les activitats pròpies d'un espai natural i desvirtuen les finalitats protectores del Pla Especial. En aquest sentit, proposem que es redueixi significativament la tipologia d'usos edificables en l'AAL de Pantà de Sau, i que les activitats admeses se sotmetin prèviament a una avaluació d'impacte ambiental. Pel que fa als usos residencials, aquests s'han de centrar en la restauració de les construccions del poble de Sant Romà de Sau, que es troba actualment totalment abandonat i de les cases deshabitades que es recullen en l'inventari del PE. Aquesta rehabilitació ha de facilitar també la conservació de la xarxa de camins. En tot cas, el règim general de les construccions a tot el PE s'ha d'adaptar a les limitacions que contempla la normativa urbanística per al sòl no urbanitzable, que prohibeix que en aquesta classe de sòl es pugui formar un nucli de població.
Veiem comprensible que es limiti la construcció de granges a l'àmbit del Pla Especial, però la limitació no ha de suposar la prohibició d'aquestes construccions en gran part de l'espai natural. Les explotacions ramaderes s'han de sotmetre al règim jurídic del sòl no urbanitzable, i només en aquells espais considerats sensibles ecològicament, el Pla Especial ha d'impedir la seva edificació. No entenem perquè els usos hípics es veuen tant restringits. Aquesta activitat serà profitosa si se sotmet a una regulació específica en les normes urbanístiques del Pla Especial, atès que pot ajudar a la conservació dels senders on es realitzin els itineraris a cavall.
Aquest Pla Especial té una regulació molt desigual. Per una banda, existeix una permissibilitat urbanística en les AAL, i per una altra, se sotmet la resta de l'espai natural a una reducció d'usos que dificulta que les activitats agrícoles i ramaderes es duguin a terme. Aquesta restricció d'usos es realitza malgrat que la normativa del Pla Especial estableix en l'article tercer, entre els seus objectius genèrics, l'aplicació de la Llei d'Orientació Agrària i més específicament, la millora i consolidació de les explotacions agràries i forestals. Val a dir que fins i tot en els Parcs Naturals, i aquest espai natural no ha estat declarat com a tal, es permeten les activitats humanes compatibles amb la preservació del parc. Per tant, no entenem perquè en Guilleries-Savassona no s'arriba a aquest règim d'equilibri. La consolidació de l'agricultura, en contacte amb zones boscoses, fomenta un nivell elevat de biodiversitat. En tot cas, el Pla Especial ha de contemplar els usos agraris on ja existeixen o s'estenen erms, però no ha de permetre la desforestació per guanyar àrees de conreu. Considerem que aquest Pla Especial ha de combinar la preservació del patrimoni natural i històric, i el foment d'una pagesia i d'una gestió forestal respectuoses amb l'entorn. Per tant és errònia la importància desmesurada que la Diputació de Barcelona dóna als usos recreatius i de lleure en el medi natural. En aquest sentit, cal recordar que la normativa del PEIN d'aquesta zona manifesta que cal fomentar els usos i activitats que afavoreixin el desenvolupament del medi natural i evitar el despoblament rural.
Un cop exposats aquests fets, ICV considera necessari obrir un període de negociació i una nova exposició pública del PE abans de la seva aprovació provisional. Un diàleg amb tots els agents del territori previ a la represa de la tramitació administrativa permetrà introduir correccions que milloraran el Pla Especial. En aquesta negociació, ICV proposa eliminar les amenaces urbanístiques en les AAL i concretar un règim de preservació del medi natural compatible amb les activitats humanes tradicionals.
Setembre de 2002
|
| <--- tornar a portada |
Podeu enviar missatges i opinions a guilleries@osona.com