Ús de cookies
Osona.com utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies

El Vintiunisme (o vintiuncentisme)

| Actualitzat el 07/03/2013 a les 00:10h
Ben entrats al segle XXI, el fer de la creació musical contemporània necessita una reformulació que vehiculi l’aglutinació formal (que no estructural) en una estètica de les estètiques i una condensació semiòtica articulada en una significació dels significats.

No és en cap cas un imperatiu absolut sinó una necessitat categòrica per tal de poder generar objectes sonors del –i pel– segle XXI, és a dir, objectes sonors capaços de respondre a l’exigència de l’experiència estètica en un món multicultural com el contemporani però que al mateix temps transcendeixin l’àmbit contemplatiu de la forma i es manifestin també com a contingut significacional.  L’hermetisme i l’autonomia d’un art no manipulable queden garantits davant la contundència d’un entramat estètic infranquejable i d’un contingut propi inalterable respectivament.

Cenyeixo la meva argumentació a partir d’ara en el terreny estricte de la creació de música contemporània amb text, és a dir, d’allò que en deriva de la suma de la disciplina musical i la disciplina lírica. La teorització sobre d’altres disciplines o la suma d’elles ja correrà a càrrec d’altres vintiunistes que parlaran amb més autoritat dels cims que assoleixi la seva obra.

L’objecte sonor del segle XXI en la seva formulació lírico-musical s’expressa en tres nivells equivalents i no jeràrquics en el binomi abans anunciat, el de la percepció sensible i la significació. Així doncs, mentre en el primer puntal s’hi exposen l’estètica musical, l’estètica lírica i l’estètica resultant de la conjunció de les dues anteriors (connexió que es pot articular en afirmació, contradicció o no-relació), en el segon puntal, el del contingut significacional, hi apareixen la significació musical, la significació lírica i també la significació resultant de la conjunció d’aquestes dues, amb les mateixes possibilitats de correlació que les anteriors.

Totes les estètiques generades i per generar són elements de construcció formal, i tots els significats significables són elements de justificació artística.

L’encontre definitiu entre aquesta forma i aquest contingut i la recíproca alimentació entre els dos puntals constituents fonamenten el preuat Objecte sonor del segle XXI sota els principis irrenunciables del Vintiunisme.

Adéu Postmoderns.

COMENTARIS

+5
-2
Buf!
Iokin, 09/03/2013 a les 16:32
Mai havia llegit tantes inconnexions. Et penses que ets en Wittgenstein? o en Hegel? Per favor, una mica de serietat. no sé a qui vols enganyar. Per sort el teu talent musical supera la teva habilitat amb les paraules.No sé a qui vols enganyar.

sapere aude!!!!
+4
-2
Acatalèpsia inextricable
Guifré Palafolls, 11/03/2013 a les 01:10
M'agradaria encetar aquest comentari, benvolgut articulista, celebrant el retorn de la seva prosa en aquest espai, content de retrobar el pols de la seva escriptura a la xarxa.

Imagino que és realment així tot i admetent, molt a pesar meu, que no entenc res del que diu, ni ho imagino tampoc. Malgrat aquesta certesa però, vull creure què al final d'aquest entramat de mots, pot descabdellar-se un discurs sostingut amb fermesa i amb una significació plausible.

No soc amic de la crítica gratuïta, sobretot si aquesta està exempta d'una finalitat constructiva. Per això, benvolgut articulista, em limitaré a coincidir amb en/na Iokin, pel que fa al talent musical que vostè acredita.

Que passi una bona tarda.
+5
-2
Bon dia
Iokin, 11/03/2013 a les 09:09
Bé, senyor Palafolls (per cert, que la seva prosa s'aproxima estilísticament a la del Sr. Tordera, que curiós) sembla en efecte, només un discurs autocomplaent que refleteix trets inequívocs de la complexa personalitat de l'articulista. Sense entrar en judicis de valor, diguem que no és un estil èticament apropiat si es dona el cas com sembla que així és d'estar redactat en ares de la seva incomprensilbilitat, cosa que com vostè sabrà subverteix completament el concepte de comunicació que és del que de fet es tracta d'aconseguir en un mitjà com aquest. D'aquí el poc tacte ètic al que em referia. Plató consideraria aquest article com una "doxa", una "pystis" o una "eukasia".

Que tingui un bon dia

+7
-1
i bon sol
Guifré Palafolls, 13/03/2013 a les 02:39
Be, senyor Iokin, li asseguro que si la meva prosa s'aproxima estilísticament a la del jove articulista, és fruit de la més punyetera causalitat, li ho dic de debò.

Dit això, reconèixer que no tenia la menor idea del que vol dir "doxa", "pystis", ni "eukasia" tampoc. Però m'he documentat, i sembla que tot i estar relacionats, no son termes sinònims com podria deduir-se llegint el seu comentari.

Reconèixer també que te raó quan afirma què l'article sembla "estar redactat en ares de la seva incomprensilbilitat", alhora que el perquè d'aquest fet, la seva justificació, és troba inserida en el contingut mateix de l'article.

El que no acabo d'entendre benvolgut Iokin, és com s'ho fa per, sense entrar en judicis de valor, determinar que l'article és èticament reprovable. Això si que em sembla veritablement curiós.

Que passi una molt bona nit.
+7
-0
¡Olé tú!
Miquel, 21/03/2013 a les 16:46
Per a mi és un orgull que la música catalana tingui un artista com l'Arnau. És talentós com a músic, té una veu espectacular tècnicament molt ben treballada, és guapíssim (que també és un valor alegrar la vista!) i a banda té una bona retòrica i és capaç de dotar la seva música d'una dimensió intel·lectual. Honestament, trobo que és una persona molt completa i el personatge que en surt és molt divertit. I si això li serveix per a publicitar el seu treball i obtenir reconeixement del seu talent, molt ben fet que fa. D'altres artistes han fet semblant, se m'acut Salvador Dalí per exemple o Gabriel Ferrater. Tots van ser criticats. Però els que critiquen sols demostren l'enveja originada en la seva mediocritat. A mi, si algú realment no m'agrada, ni fred ni calor, l'ignoro simplement, que és el lleig més gran que pots fer al treball de qualsevol persona. No és el cas de l'Arnau, emperò, a qui no puc fer res més que felicitar i animar a seguir endavant amb el seu treball.
+1
-0
Sense comentaris no fa gràcia
Les Dents Afilades, 24/09/2013 a les 17:31
Sense la participació del molt respectable senyor Guifré Palafolls, això, estimat articulista manca de alegria.

Li prego aconsegueixi més controvèrsia bé, sigui de la incomprensibilitat de les seves paraules, bé del seu barroquisme.

Comprobo també que la seva productivitat en articles ha menguat.

Exigeixo més ingerències sense caure en el insult, més observacions sútils de la cultura contemporània d'Osona i més paraules que no entengui!


Déu vos guard

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Arnau Tordera
Havent-me llicenciat en filosofia a la UAB (disculpin la grosseria de la primera persona, però em provoquen vòmit compulsiu les autoreferenciacions fetes amb terceria), actualment estic minoritzant la meva ignorància musical cursant la carrera de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, procés culminatiu dels anys d'academicisme modern al Taller de músics i tradicional, al Conservatori de Vic. Amant declarat -i correspost- de la polèmica, prometo retornar l'essència bèl•lica a la crítica artística i defugir, amb totes les conseqüències implícites, de la compassió vers la mediocritat creativa.
Predicció Manlleu
dijous
15°C  30°C
divendres
17°C  27°C
dissabte
17°C  27°C
Enquesta
La meteorologia d'aquest estiu ha afectat les vostres vacances?
      Vots emesos: 52
Fotoperiodisme amb història
Osona, 1990: quan les motos es van apoderar de la via pública
Ciclomotors a la rambla de les Davallades, de Vic, el març de 1990.

Osona, 1990: quan les motos es van apoderar de la via pública

REPORTATGE: La mà dura de les autoritats va acabar amb la "revolta" dels adolescents que se saltaven totes les normes de velocitat, soroll i senyals de trànsit

Elena i Maragall es conjuren per bastir el socialisme sobiranista

Elena i Maragall es conjuren per bastir el socialisme sobiranista

Necat i Avancem acorden bastir un nou “projecte polític” amb el suport de Moviment Catalunya

L'MMVV convoca una nova edició del Premi Puig-Porret

El guardó finança la producció d'un espectacle en directe de caire innovador

La Ràpita brilla al primer mundial de morra
El primer campionat mundial de morra va tenir lloc a la Provença.

La Ràpita brilla al primer mundial de morra

El joc tradicional, ja documentat a l'antic Egipte, viu un moment dolç a les Terres de l'Ebre

Robava ancians al carrer acariciant-los per agafar-los les joies

La detinguda ha quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial

Barcelona acomiada Peret des de la capella ardent

Barcelona acomiada Peret des de la capella ardent

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha estat una de les primeres persones en arribar-hi

Pro-russos d'Ucraïna reconeixen que soldats de Moscou els ajuden

Kíev demana una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU

Cap a la V sobre dues rodes

L'Associació Motards Independentistes organitzen un any més una sortida cap a la manifestació de la Diada en moto

David Fernàndez es queixa del titular esbiaxat de l'entrevista a El Mundo

El diputat de la CUP és l'entrevistat d'aquest dijous del diari madrileny

Conclave per constituir el nou socialisme catalanista

Conclave per constituir el nou socialisme catalanista

Nova Esquerra Catalana, Avancem i Moviment Catalunya es troben a Palamós per bastir el nou projecte comú de l'esquerra sobiranista

Santi Vila: «Ara no fallarem, anirem a totes, perquè el poble ens ho demana»

Assegura que el 9-N "podrem votar ajustant-nos a dret" | Critica tant l'Estat com "els que s'ho emportarien tot per davant, les lleis i tot, creient que ja en tenen prou amb la seva raó"

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: