El Vintiunisme (o vintiuncentisme)
Ben entrats al segle XXI, el fer de la creació musical contemporània necessita una reformulació que vehiculi l’aglutinació formal (que no estructural) en una estètica de les estètiques i una condensació semiòtica articulada en una significació dels significats.
No és en cap cas un imperatiu absolut sinó una necessitat categòrica per tal de poder generar objectes sonors del –i pel– segle XXI, és a dir, objectes sonors capaços de respondre a l’exigència de l’experiència estètica en un món multicultural com el contemporani però que al mateix temps transcendeixin l’àmbit contemplatiu de la forma i es manifestin també com a contingut significacional. L’hermetisme i l’autonomia d’un art no manipulable queden garantits davant la contundència d’un entramat estètic infranquejable i d’un contingut propi inalterable respectivament.
Cenyeixo la meva argumentació a partir d’ara en el terreny estricte de la creació de música contemporània amb text, és a dir, d’allò que en deriva de la suma de la disciplina musical i la disciplina lírica. La teorització sobre d’altres disciplines o la suma d’elles ja correrà a càrrec d’altres vintiunistes que parlaran amb més autoritat dels cims que assoleixi la seva obra.
L’objecte sonor del segle XXI en la seva formulació lírico-musical s’expressa en tres nivells equivalents i no jeràrquics en el binomi abans anunciat, el de la percepció sensible i la significació. Així doncs, mentre en el primer puntal s’hi exposen l’estètica musical, l’estètica lírica i l’estètica resultant de la conjunció de les dues anteriors (connexió que es pot articular en afirmació, contradicció o no-relació), en el segon puntal, el del contingut significacional, hi apareixen la significació musical, la significació lírica i també la significació resultant de la conjunció d’aquestes dues, amb les mateixes possibilitats de correlació que les anteriors.
Totes les estètiques generades i per generar són elements de construcció formal, i tots els significats significables són elements de justificació artística.
L’encontre definitiu entre aquesta forma i aquest contingut i la recíproca alimentació entre els dos puntals constituents fonamenten el preuat Objecte sonor del segle XXI sota els principis irrenunciables del Vintiunisme.
Adéu Postmoderns.
No és en cap cas un imperatiu absolut sinó una necessitat categòrica per tal de poder generar objectes sonors del –i pel– segle XXI, és a dir, objectes sonors capaços de respondre a l’exigència de l’experiència estètica en un món multicultural com el contemporani però que al mateix temps transcendeixin l’àmbit contemplatiu de la forma i es manifestin també com a contingut significacional. L’hermetisme i l’autonomia d’un art no manipulable queden garantits davant la contundència d’un entramat estètic infranquejable i d’un contingut propi inalterable respectivament.
Cenyeixo la meva argumentació a partir d’ara en el terreny estricte de la creació de música contemporània amb text, és a dir, d’allò que en deriva de la suma de la disciplina musical i la disciplina lírica. La teorització sobre d’altres disciplines o la suma d’elles ja correrà a càrrec d’altres vintiunistes que parlaran amb més autoritat dels cims que assoleixi la seva obra.
L’objecte sonor del segle XXI en la seva formulació lírico-musical s’expressa en tres nivells equivalents i no jeràrquics en el binomi abans anunciat, el de la percepció sensible i la significació. Així doncs, mentre en el primer puntal s’hi exposen l’estètica musical, l’estètica lírica i l’estètica resultant de la conjunció de les dues anteriors (connexió que es pot articular en afirmació, contradicció o no-relació), en el segon puntal, el del contingut significacional, hi apareixen la significació musical, la significació lírica i també la significació resultant de la conjunció d’aquestes dues, amb les mateixes possibilitats de correlació que les anteriors.
Totes les estètiques generades i per generar són elements de construcció formal, i tots els significats significables són elements de justificació artística.
L’encontre definitiu entre aquesta forma i aquest contingut i la recíproca alimentació entre els dos puntals constituents fonamenten el preuat Objecte sonor del segle XXI sota els principis irrenunciables del Vintiunisme.
Adéu Postmoderns.
COMENTARIS
+4
-0
Miquel, 21/03/2013 a les 16:46
Per a mi és un orgull que la música catalana tingui un artista com l'Arnau. És talentós com a músic, té una veu espectacular tècnicament molt ben treballada, és guapíssim (que també és un valor alegrar la vista!) i a banda té una bona retòrica i és capaç de dotar la seva música d'una dimensió intel·lectual. Honestament, trobo que és una persona molt completa i el personatge que en surt és molt divertit. I si això li serveix per a publicitar el seu treball i obtenir reconeixement del seu talent, molt ben fet que fa. D'altres artistes han fet semblant, se m'acut Salvador Dalí per exemple o Gabriel Ferrater. Tots van ser criticats. Però els que critiquen sols demostren l'enveja originada en la seva mediocritat. A mi, si algú realment no m'agrada, ni fred ni calor, l'ignoro simplement, que és el lleig més gran que pots fer al treball de qualsevol persona. No és el cas de l'Arnau, emperò, a qui no puc fer res més que felicitar i animar a seguir endavant amb el seu treball.
+2
-1
Guifré Palafolls, 13/03/2013 a les 02:39
Be, senyor Iokin, li asseguro que si la meva prosa s'aproxima estilísticament a la del jove articulista, és fruit de la més punyetera causalitat, li ho dic de debò.
Dit això, reconèixer que no tenia la menor idea del que vol dir "doxa", "pystis", ni "eukasia" tampoc. Però m'he documentat, i sembla que tot i estar relacionats, no son termes sinònims com podria deduir-se llegint el seu comentari.
Reconèixer també que te raó quan afirma què l'article sembla "estar redactat en ares de la seva incomprensilbilitat", alhora que el perquè d'aquest fet, la seva justificació, és troba inserida en el contingut mateix de l'article.
El que no acabo d'entendre benvolgut Iokin, és com s'ho fa per, sense entrar en judicis de valor, determinar que l'article és èticament reprovable. Això si que em sembla veritablement curiós.
Que passi una molt bona nit.
Dit això, reconèixer que no tenia la menor idea del que vol dir "doxa", "pystis", ni "eukasia" tampoc. Però m'he documentat, i sembla que tot i estar relacionats, no son termes sinònims com podria deduir-se llegint el seu comentari.
Reconèixer també que te raó quan afirma què l'article sembla "estar redactat en ares de la seva incomprensilbilitat", alhora que el perquè d'aquest fet, la seva justificació, és troba inserida en el contingut mateix de l'article.
El que no acabo d'entendre benvolgut Iokin, és com s'ho fa per, sense entrar en judicis de valor, determinar que l'article és èticament reprovable. Això si que em sembla veritablement curiós.
Que passi una molt bona nit.
+4
-1
Iokin, 11/03/2013 a les 09:09
Bé, senyor Palafolls (per cert, que la seva prosa s'aproxima estilísticament a la del Sr. Tordera, que curiós) sembla en efecte, només un discurs autocomplaent que refleteix trets inequívocs de la complexa personalitat de l'articulista. Sense entrar en judicis de valor, diguem que no és un estil èticament apropiat si es dona el cas com sembla que així és d'estar redactat en ares de la seva incomprensilbilitat, cosa que com vostè sabrà subverteix completament el concepte de comunicació que és del que de fet es tracta d'aconseguir en un mitjà com aquest. D'aquí el poc tacte ètic al que em referia. Plató consideraria aquest article com una "doxa", una "pystis" o una "eukasia".
Que tingui un bon dia
Que tingui un bon dia
+2
-2
Guifré Palafolls, 11/03/2013 a les 01:10
M'agradaria encetar aquest comentari, benvolgut articulista, celebrant el retorn de la seva prosa en aquest espai, content de retrobar el pols de la seva escriptura a la xarxa.
Imagino que és realment així tot i admetent, molt a pesar meu, que no entenc res del que diu, ni ho imagino tampoc. Malgrat aquesta certesa però, vull creure què al final d'aquest entramat de mots, pot descabdellar-se un discurs sostingut amb fermesa i amb una significació plausible.
No soc amic de la crítica gratuïta, sobretot si aquesta està exempta d'una finalitat constructiva. Per això, benvolgut articulista, em limitaré a coincidir amb en/na Iokin, pel que fa al talent musical que vostè acredita.
Que passi una bona tarda.
Imagino que és realment així tot i admetent, molt a pesar meu, que no entenc res del que diu, ni ho imagino tampoc. Malgrat aquesta certesa però, vull creure què al final d'aquest entramat de mots, pot descabdellar-se un discurs sostingut amb fermesa i amb una significació plausible.
No soc amic de la crítica gratuïta, sobretot si aquesta està exempta d'una finalitat constructiva. Per això, benvolgut articulista, em limitaré a coincidir amb en/na Iokin, pel que fa al talent musical que vostè acredita.
Que passi una bona tarda.
+5
-2
Iokin, 09/03/2013 a les 16:32
Mai havia llegit tantes inconnexions. Et penses que ets en Wittgenstein? o en Hegel? Per favor, una mica de serietat. no sé a qui vols enganyar. Per sort el teu talent musical supera la teva habilitat amb les paraules.No sé a qui vols enganyar.
sapere aude!!!!
sapere aude!!!!
Autor
Arnau Tordera
Havent-me llicenciat en filosofia a la UAB (disculpin la grosseria de la primera persona, però em provoquen vòmit compulsiu les autoreferenciacions fetes amb terceria), actualment estic minoritzant la meva ignorància musical cursant la carrera de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, procés culminatiu dels anys d'academicisme modern al Taller de músics i tradicional, al Conservatori de Vic. Amant declarat -i correspost- de la polèmica, prometo retornar l'essència bèl•lica a la crítica artística i defugir, amb totes les conseqüències implícites, de la compassió vers la mediocritat creativa.
Altres articles d'aquest autor
Predicció Manlleu
dissabte
4°C 19°C
diumenge
3°C 20°C
dilluns
9°C 18°C
Enquesta
Els Ajuntaments d’Osona han de penjar la bandera espanyola?
Selecció TV
Edicions locals
Així és el nou Google Maps
Ja hem pogut provar la nova versió, que encara no inclou totes les funcionalitats
L'aspecte físic, tema de salut més buscat a internet
Segons un estudi de la UOC fet a 542 adolescents gironins
Alumnes de Manlleu guanyen un concurs europeu de webs
Els joves de l’institut Antoni Pous i Argila s’imposen en dues categories.
Instagram #osona
Vegeu més noticies
O alcaldes o diputats?
Els experts plantegen a la comissió de la llei electoral del Parlament que la incompatibilitat entre l'escó a la cambra catalana i la banda com a cap de l'ajuntament
Continua l'ocupació del rectorat de la UB
Els estudiants decideixen mantindre la tancada tot i l'amenaça de desallotjament
Bosch: «Aviat hi haurà partits oficials entre Gibraltar i Catalunya»
El portaveu d'ERC al Congrés felicita els habitants del penyal per l'admissió a la UEFA
Mas avisa a Espanya: «Catalunya mai no ha doblegat l'esquena»
El president de la Generalitat aprofita la inauguració dels actes del centenari de la Mancomunitat per recordar el Prat de la Riba més sobiranista i advertir a l'Estat que els seus atacs al procés sobiranista poden ser inútils
ERC durà a l'Argentina el cas de l'afusellament de Lluís Companys
Presentarà una querella contra l'Estat espanyol que s'afegirà a la causa oberta contra els crims del franquisme a l'Audiència de Buenos Aires
Sáenz de Santamaría evita criticar l'expresident Aznar
La vicepresidenta recorda que el seu govern actua "amb fets" com la Llei d'emprenedors
Tot el Tripartit reusenc imputat pel cas Shirota
El Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus els ha cridat a declarar el proper dimarts dia 28 de maig
Espanya veta sola
Gibraltar ingressa a la UEFA amb l'única oposició de la federació espanyola i la de Bielorússia
ICV ja es desmarca del «Sí»
La direcció ecosocialista fa costat a Dolors Camats per no assistir a un acte de l'ANC a Sabadell
Batussa entre Joan Herrera i Oriol Junqueras
El líder d'ICV piula en espanyol que ERC avala retallades en sanitat i el cap de files d'ERC, l'acusa de "mentir" i de no ser "digne"
Mas para el peus a Duran
El President recorda que no li correspon al líder d'UDC dir per a què serveix la llei de consultes
Humor
Galeries de fotos
Arxiu històric
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
