Som Catalans i la paradeta islamòfoba de Sant Jordi

«Qui són aquest grupuscle que es va merèixer 56 tristos vots a les últimes eleccions municipals a Vic?»

| 30/04/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Ajuntament de Vic té una ordenança de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana. Sota aquest nom tan ampul·lós s’hi amaga una mena de codi penal municipal, però que a diferència de l’altre, l’Ajuntament el té bàsicament per a allò que li interessa, o per a allò que a l’equip de govern li convé per obtenir vots en les següents eleccions. En l’última legislatura en vam tenir diverses mostres amb l’ús i abús que es va fer del tema del mal anomenat civisme des d’algun grup municipal de govern.

Sigui com sigui, la tal ordenança de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana té un article, el número 4, dedicat a la “dignitat de les persones”, que comença dient que “s’han d’evitar totes les actituds individuals o col·lectives que atemptin contra la dignitat des les persones”, i continua prohibint, entre altres coses (que bàsicament d’això va la tal ordenança, de prohibir), “les actituds i comportaments racistes i xenòfobs”.

L’article 4 s’incompleix una vegada i una altra als plens de l’Ajuntament, davant els mateixos nassos de l’alcaldessa. O sigui, que tant que serveix per perseguir la pobra gent pobra que ha d’estendre la roba al balcó perquè no té ni assecadora ni lloc on eixugar-la dins del pis, per posar un exemple, l’ordenança en qüestió no serveix per evitar que l’article número 4 es vulneri una vegada i una altra davant dels mateixos nassos de l’alcaldessa.

Però avui no volia parlar dels plens, sinó de Sant Jordi, de dissabte passat. D’un paradeta instal·lada precisament davant d’on viu el principal transgressor de l’article 4 de l’ordenança dels bons costums en qüestió. La paradeta era de Som Catalans, un grupuscle racista i fastigós (de fàstic, “sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna”, que diu el diccionari). S’hi venien roses i un llibre, Inch’Alla, la islamización de Europa, il·lustrat en la seva portada per un rostre de dona ocult darrere una burca. L’autor, Filip Dewinter, líder del Vlaams Belang, un partit flamenc, un dels màxims exponents del neofeixisme que, víctimes de la desmemòria, torna a treure pit per Europa.

Sigui com sigui, malgrat saber a la perfecció qui són i de quin peu calcen (fins i tot es van presentar a les últimes eleccions municipals, on van treure 56 tristos vots), l’Ajuntament va autoritzar la paradeta de Som Catalans. I ningú de l’Ajuntament es devia cuidar ni de demanar-los què hi vendrien, ni durant el matí d’assegurar-se que el que tenien a la paradeta no transgredia l’article 4 de l’ordenança aquella de les bones costums. I a falta d’Ajuntament, altre cop la gent, la bona gent d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona, es va haver de cuidar d’informar qui passava per allà de quin peu calça Som Catalans, que la independència és només una excusa ben barata per difondre el seu missatge racista i fastigós (de fàstic, desagradable, repugnant, que ho diu el diccionari!).

L’acció d’UCFR va ser, com sempre, pacífica i respectuosa. Es van limitar a mostrar folis amb missatges com que Vic és antifeixista i que els feixistes no són benvinguts en una festa de la convivència com la de Sant Jordi. I molt menys la brossa islamòfoba en forma de llibre de l’Inch’allah, la islamización de Europa que venien a preu de saldo, tot sigui dit. Doncs el cas és que als de Som Catalans no els va fer gràcia l’acció informativa (i formativa, afegiria jo) d’UCFR i ho van denunciar a la policia. No era el primer cop, ja ho havien fet contra Steve Cedar, un dels activistes més actius, valgui la redundància, d’UCFR, militant històric de l’antifeixisme britànic, i ara també català. I el jutjat el va absoldre, d’haver-li dit feixista a un feixista de Som Catalans, perquè va considerar que, en el marc del debat polític, això no era delicte ni res. Vaja, que dir-li feixista a un feixista no era delicte.

Ara la denúncia de Som Catalans torna a anar contra Steve Cedar, i prou. Tot i que ells mateixos van identificar altres activistes entre l’acció informativa (i formativa). I ara, com que ja s’han adonat que la justícia no considera delicte dir-li feixista a un feixista, es treuen de la màniga que l’Steve li va dir a la lideressa de Som Catalans, Ester Gallego (numero 4 de PxC a Manlleu a les eleccions municipals de 2011, com a tret destacat del currículum) que era una “assassina”, i que “has de desaparèixer”, “Ester Gallego et borrarem del mapa”, “si no existissis tu, els altres no tindrien força”, “t’esperarem als plens” o “sabem on vius”. No concreta si l’Steve li ho va dir en català o en el castellà de Hackney amb el qual s’expressa a vegades quan alguna cosa li produeix fàstic o repugnància.

El judici a l’Steve Cedar és dimarts vinent, dia 3, a les 11 del matí al jutjat número 5 de Vic. UCFR ja ha convocat una concentració de suport, 20 minuts abans, davant del jutjat, a la cruïlla de la Rambla amb el carrer Doctor Junyent, al costat de Correus. Jo no vaig poder ser dissabte a l’acció d’UCFR al carrer Verdaguer, però poso no una mà sinó totes dues al foc que l’Steve no va dir cap de les paraules que se li atribueixen. No és ni el seu estil ni el d’UCFR, més d’accions pacífiques, sempre amb esperit unitari, i informant del que hauria de ser una evidència, també per a l’equip de govern de l’Ajuntament.

Però i qui són Som Catalans, aquest grupuscle que es va merèixer 56 tristos vots a les últimes eleccions municipals a Vic? És un partit polític inscrit al Registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior el 28 de febrer de 2014, amb seu a la Ctra. Vilafranca, 20, de Vilanova i la Geltrú. Forma part de l’espectre polític de la nova ultradreta europea que, sota el qualificatiu d’“identitaris”, camuflen una ideologia xenòfoba i racista i amb plantejaments propis del neofeixisme i en alguns casos fins i tot neonazis.
 
Es presenten com un partit identitari
i posen el seu accent en l’independentisme i la xenofòbia. També inclouen en el seu discurs elements propis de l’ecologisme, l’animalisme i els moviments antiglobalització. Però d’una anàlisi més detallada del seu discurs se’n desprèn que tant l’independentisme com la resta de causes que diuen defensar són només un esquer per captar adeptes al partit i a un discurs clarament xenòfob, racista i discriminatori. Fins ara, afortunadament, amb més pena que glòria.
 
En l’encapçalament mateix de la seva pàgina web inclouen aquesta inscripció: “Per la identitat de Catalunya, per la independència del nostre poble. Ni colonització espanyola ni invasió migratòria”.  Els tres principals dirigents de Som Catalans  que s’han donat a conèixer són Ester Gallego (presidenta), Enric Ravello (portaveu) i Sergio Hidalgo (secretari). Tots tres havien tingut vinculacions amb Plataforma per Catalunya (PxC) fins poc abans de fundar Som Catalans.
 
Ester Gallego va ocupar el número 4 de la llista de PxC a Manlleu a les eleccions de 2011. El mes de juliol de 2013, va declarar a El 9 Nou que havia entrat a PxC “per les seves postures sobre la immigració, però que havia acabat abandonant el partit “en desacord amb la línia poc catalanista d’Anglada”, com si fos cap secret que Anglada prové de l’extrema dreta més espanyolista.
 
Sergio Hidalgo va ser regidor de PxC a l’Ajuntament d’Esparraguera. Hi va entrar l’any 2011 encapçalant la llista de l’aleshores partit de Josep Anglada. És el feixista a qui Steve Cedar el 2014 va dir-li feixista i, malgrat tot, la justícia va acabar absolent a l’activista d’UCFR. Al judici, Hidalgo va reconèixer que forma part del seu ideari un major control de la immigració, fins el punt de negar-li serveis públics essencials com la sanitat i l’educació primant-ne l’accés de la població nascuda a Catalunya.
 
I finalment, Enric Ravello, que té el logo de Som Catalans
al seu compte de Twitter, on es defineix coportaveu del partit, és qui té l’historial més vinculat a la ultradreta i fins i tot a formacions neonazis. És, de fet, l’ideòleg de Som Catalans i com a tal ha estat en algunes ocasions a Vic acompanyant a altres militants a la paradeta que han muntat alguns dies de mercat al capdamunt del carrer Verdaguer. Em diuen que el dia de Sant Jordi també voltava per Vic, però no ho tinc confirmat. Ravello va deixar el 2014 PxC, d’on n’havia estat secretari de Relacions Internacionals. Ell va ser qui va ajudar Josep Anglada a establir relacions amb alguns dels principals partits de la nova ultradreta islamòfoba europea, com l’FPO austríac o el Vlaams Belang flamenc.
 
Les vinculacions d’Enric Ravello amb formacions neonazis no són fruit de la imaginació de grups antifeixistes. L’octubre de 2012, un dels blogs d’anàlisi política del diari francès Le Monde, especialitzat en extrema dreta, informava del fet que un dels principals recels del Front National de Marine Le Pen vers la PxC de Josep Anglada, era precisament les relacions de Ravello amb formacions clarament neonazis, i citava algunes declaracions d’aquest justificant i elogiant aquestes relacions amb formacions neonazis.
 
En concret, si bé se li coneixen relacions amb més d’una formació neonazi
, destaca d’entre totes CEDADE. La Viquipèdia en català comença l’entrada dedicada a CEDADE amb aquesta definició: “El Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE) va ser un grup nacionalsocialista i europeista creat a Barcelona l'any1966. CEDADE pot considerar-se com el major i millor organitzat dels tots els grups nacionalsocialistes a Europa. Va estar relacionat amb el creador del partit feixista belga i General de les Waffen SS Léon Degrelle i la Jeune Europe de Jean Thiriart i els ex-combatents de la División Azul”.
 
Abans de fundar Som Catalans, però, Ravello encara va tenir temps per passar pel Movimento Social Republicano (MSR).  Així el defineix l’MSR la Viquipèdia en castellà: “El Movimiento Social Republicano (MSR) es un partido político de extrema derecha español de ámbito nacional fundado en 1999, de ideología calificada como neonazi o neofascista”.
 
I més avall, parlant sobre la seva història:
El Movimiento Social Republicano se nutrió en su creación de miembros de Alternativa Europea (AE), un partido neonazi afín a posturas nacional-bolcheviques. La formación llevó en sus listas electorales para las elecciones generales de 2004 a 17 militantes de la organización nazi Blood & Honour, ilegalizada por asociación ilícita y tenencia de armas. En 2012 una parte de los implicados en la agresión a un menor en Manresa estaba vinculada a MSR según el sumario del caso”.
 
I el Vlaams Belang, el partit que lidera Filip Dewinter, l’autor del llibre que Som Catalans venia a preu de saldo a la seva paradeta de Sant Jordi? El Vlaams Belang és un partit neofeixista flamenc. Es consideren hereus del Vlaams Blok, prohibit pel govern belga el 2004 per la seva ideologia clarament racista. Malgrat tot, el Vallams Blok es va reformar després de només cinc dies com el Vlaams Belang. Segons Filip Dewinter, era “la mateixa fracció política, amb exactament la mateixa gent” que el partit il·legal.
 
Filip Dewinter, el líder del Vlaams Belang, va iniciar la seva carrera política al moviment estudiantil d’extrema dreta, Nationalistische Studentenvereniging (NSV). Amb un uniforme inspirat al moviment estudiantil alemany de les primeres dècades del s.XX, NSV actua avui com una secció juvenil del VB i organitza manifestacions uniformades, de vegades violentes. El 2009, Filip Dewinter va escriure: “La societat multicultural és com la sida; afecta la resistència de la identitat europea”, “Considero la islamofòbia com un deure”, “Estem al començament d’una guerra civil ètnic-religiosa pel futur de Europa “. Aquestes paraules són gairebé idèntiques a les declaracions d’Anders Breivik, l’assassí d’Oslo.
 
Als últims anys, Dewinter ha portat el seu partit encara més cap a la dreta, fins al punt que alguns dels seus col·laboradors més antics l’han abandonat. Un d’ells, Frank Vanhecke, a més de tenir diferències polítiques, va marxar després de sentir com a membres de la facció de Dewinter es mofaven de la mort de la seva dona després de patir un càncer.
 
El diari israelià Haaretz va escriure de Dewinter: “S’ha mogut a l’àmbit antisemita i ha tingut vincles amb partits europeus extremistes i neo-nazis. El 1988, va retre homenatge a les desenes de milers de soldats nazis enterrats a Bèlgica, i el 2001, va iniciar un discurs amb el jurament de les SS.”

Ara fa un any, a la presentació de Som Catalans a Barcelona, poc abans de començar la campanya de les municipals, en un acte on també van intervenir Ravello i Gallego, Dewinter va proferir aquestes paraules: “Qualsevol indigent, qualsevol fracassat, qualsevol criminal, o qualsevol fugitiu de la justícia de qualsevol racó del món, que ha decidit abandonar el seu país, sembla que ve o vol venir a Europa a trobar el seu lloc”. Aquest és el personatge de qui l’Ajuntament de Vic, volent o sense voler, va autoritzar de vendre el seu llibre a la paradeta de Som Catalans.
 
Sigui com sigui, condemnin o no condemnin l’Steve, que compto que no, perquè caldrà convertir la mentida en veritat per donar credibilitat a l’acusació, i això és impossible de fer, el nou intent del neofeixisme vigatà per treure el nas entre el fems hauria de fer reflexionar a l’equip de govern de l’Ajuntament, i als seus socis d’”esquerres”, i que una altra vegada s’assegurin de qui concedeixen permís per muntar paradeta. No es tracta de retallar la llibertat d’expressió de ningú, però és que aquesta llibertat, com totes, té un límit, que és quan es retalla la llibertat, i en aquest cas la dignitat, dels altres. La islamofòbia fastigosa, repugnant i feixista que es desprèn del discurs de Dewinter i els seus hooligans catalans no només vulnera l’article 4 de l’ordenança de les bones costums vigatans sinó la més mínima decència i sentit elemental de la solidaritat i la convivència entre persones.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Qui és el problema?
Anònim, 30/04/2016 a les 12:56
+15
-7
Sr. Comajoan, m'hauríeu d'aclarir si el problema el teniu amb SOM Catalans o amb l'alcaldessa, perquè en el vostre escrit gairebé poseu tothom en el mateix nivell. Més aviat sembla un escrit polític que no pas periodístic.
Parleu d'una ordenança oi? Doncs suposo que qualsevol persona en podria demanar el seu compliment, i això ho podrieu fer vos mateix com a ciutadà, periodísta o militant de la CUP. Si no ho heu fet podent-ho fer deu ser perquè hi teniu algun interès ocult o perquè preferiu estar en la queixa continua. Sempre és més senzill assenyalar els errors dels altres que veure els propis.
Ben dit i ben explicat
Pere Serra, 30/04/2016 a les 19:12
+4
-4
Així es parla. Amb cinc dits de front. Si no, acabarem entomant les desordenances municipals xenòfobes.
Anem enrere
Anònim, 30/04/2016 a les 23:02
+13
-6
El qui està fent una cosa il·legal és qui intimida i vol impedir un acte autoritzat.

Si la paradeta feia alguna cosa il·lícita - cosa molt discutible doncs en principi a les democràcies hi ha llibertat de pensament i d'opinió - doncs el que havia de fer el que li semblava així era denunciar-ho.

Però impedir-s'ho o voler fer-ho en un Estat de dret només ho pot fer la policía o l'autoritat administrativa o judicial. O no?

O és que tots podem fer de testimonis, agents, governants, fiscals i jutges, tot a la vegada i decidir que allò ho impedirem per H o per B, criticant de pas a l'Ajuntament i a tots els estaments per haver-ho permés? Cada vegada que no ens agradi determinat fet d'algú contrari a les nostres idees o a la nostra voluntat, ja podem intentar imposar la nostra voluntat, les nostres idees i la nostra versió de la llei per la força de la intimidació? I si tothom fes igual, segons el gust de cadascú? O és que només es tolerarà el pensament únic ara de moda?

Esta molt bé que no ens agradi allò que l'article acusa i en algun cas pot ser que calgui denunciar-ho, ja sigui a la opinió pública com aquí o ja sigui a la policia, però decidir un prendre's la "justícia" per la pròpia ma no és democràtic: és anar enrere.

També és parcial enumerar tot el que diu l'article en contra dels d'idees diferents, que no agraden, i i no dir que hi ha gent que ha estat assassinada per proclamar pacíficament i legalment al seu país aquestes idees, com Pim Fortuyn o Theo van Gogh a Holanda. La justícia ha de ser per tots.
Qui son, dius?
un, 30/04/2016 a les 23:55
+4
-3
Doncs, Tots som SOM. Oi?
Vol dir que...? (unes reflexions)
Anònim, 01/05/2016 a les 00:28
+13
-2
- Un adagi polític diu "Digues que no es pot criticar i et diré qui mana".
- Per molt que no agradi l'ultradreta, si s'és demòcrata s'ha d'acceptar que existeixi i es manifesti, sempre que ho faci dins de la llei, igual que totes les formacions.
- És més intel·ligent deixar que la ultradreta participi del joc polític democràtic, que no voler-la expulsar a fora de la política democràtica, amb tots els perills que això comporta.
- Aquestes opinions seguiran existint i més val que surtin a la llum pública, on es poden conèixer i tenir controlades, que no fer-les passar a la clandestinitat.
- Si alguna cosa és delictiva, bé hi ha les institucions de l'Estat per jutjar-ho, no el primer que se senti ofés o que s'atorgui aquest dret.
- Bé que tolerem oïr opinions molt més greus, com les proclames d'Al-Qaeda o de l'Estat Islàmic, que són terroristes, però que les sentim pels seus comunicats als mitjans de comunicació. Més motiu hi hauria per censurar tota la seva propaganda en vídeos a Internet o en fer-nos ressò de les seves atrocitats. No es veuen gaires o cap manifestacions ni grups populars en contra dels seus crims.
- En democràcia es pot combatre les opcions que no ens agraden però guardant les formes. La fi no justifica els mitjans.
- Si un es diu antifeixista precisament per això ha d'evitar amb molta cura tot comportament del tipus feixista que vol combatre. Feixisme és no acceptar dissidències de la pròpia opinió, tinguda per absoluta, com també imposar-la per la negació del dret de l'altre.
democracia?
tela, 02/05/2016 a les 10:34
+9
-3
Aixo es la vostra democracia,cada persona pot pensar el que vulgui,no se qui es el feixista en aquesta historia que has montat
que l'antifeixisme no ens faci feixistes
Anònim, 02/05/2016 a les 10:49
+10
-2
Sr. Comajoan; SOM CATALANS, pel que vostè diu, és un partit legalitzat. Entenc també que VLAAMS BELANG és un partit belga legal al seu país. El llibre aquest que es venia a la paradeta, igualment, cal entendre que es pot vendre lliurement perquè no ha estat prohibit. Llavors, què carai fan vostès? Decidir pel seu compte que aquests partits i aquest llibre han de ser bandejats i suprimits perquè la seva ideologia és contrària a la seva? En aquest país hi ha tribunals de justícia, i vostè és ben liure de demanar la seva ampara si creu que SOM CATALANS van cometre algun delicte en la seva paradeta vigatana. Però ni vostè ni els de la seva corda són ningú per prendre's la justícia per la seva mà (i de passada criminalitzar l'Ajuntament de Vic). No sé si va ser Churchill o algun altre polític britànic que va dir alguna cosa semblant a "Estic absolutament en desacord amb les idees de vostè, però faria el que fós perquè les pugui seguir defensant". Doncs això, Sr. Comajoan. I si no comparteix aquesta frase, resultarà que vostè combat el feixisme amb mètodes feixistes.
Podria dir moltes coses...
un, 02/05/2016 a les 12:45
+10
-2
sobre l'article, i sobre el seu autor. Però, la veritat, em fa una mica de mandra. I de fet, la majoria ja estàn dites adalt (23:02, 00,28). Així que ho resumiré en una frase, atribuida a Winston Churchilll, al Parlament Anglés, Però que sembla ser que en realitat, l'autoria pertanyia a Voltaire:

"No estoy nada de acuerdo en lo que usted dice, pero defenderia con mi vida su derecho a decirlo".
O resumint, també. No hi res que s'assembli més a un fatxa de dretes que un fatxa d'esquerres. Capito, Josep?. Poser al sr. Comajoan li hauria agradat més que Som Vic s'hagués manifestat amb la palma de la ma enlaire, cridant "Fora moros", o "Primer els de casa". I coses per l'estil, Ell i els que són com ell, segur que s''hi sentirien més cómodes. Però, ai senyor, muntar una paradeta per Sant Jordi, i vendre roses i llibres (apart de declarar-se obertament i neta a favor de la independència de Catalunya, això deu ser massa dir de païr per a ell, i per als que són com ell. I per això, suposo, intenta justificar el que és injustificable. Negar el dret a la llibertat d'opinió, i d'expressió.
no m'ho puc creure
Anònim, 02/05/2016 a les 12:48
+6
-2
" I ningú de l’Ajuntament es devia cuidar ni de demanar-los què hi vendrien, ni durant el matí d’assegurar-se que el que tenien a la paradeta no transgredia l’article 4 de l’ordenança aquella de les bones costums"

De debò? L'ajuntament ha de revisar i donar el vist-i-plau a tots els llibres que es venen per Sant Jordi? Amb quin criteri? No s'acosta això a la censura? El llibre aquest a que fa referència, per fastigós que sigui, és legal? L'ajuntament pot prohibir la venda d'un llibre legal?
Imparcialitat
Anònim, 02/05/2016 a les 22:48
+6
-1
Sabeu que és això?,,en lloc d'un diari sembleu un pamflet cupaire. No serà molt millor que dieu d'una vegada que sou i us deixeu de pretensions "informadores"?
Memòria
romanidemata, 03/05/2016 a les 20:31
+1
-8
Article ben documentat i de nivell periodístic excel·lent.
Dit això pregunto; -s'ha de deixar fer a qui trepitja els drets de les persones i ho promociona?
Deixeu fer i després lamentacions; no ho sabia, em semblava... i ja és massa tard. Prevenció contra el feixisme.
Les lleis, moltes estan mal redactades, sovint són ambigües i confonen amb multitud d'interpretacions.
Les llibertats no en poden tenir, els partits feixistes que promouen l'odi, segregació i les coarten no. Doncs això.
Memòria.
I ara, l'opinió d'un demòcrata?
Cyrano, 03/05/2016 a les 23:27
+0
-4
Sembla que fins ara han opinat bona part dels militants d'aquest "partit". Intentaré donar jo el contrapunt d'algú que, si bé és considera demòcrata, anteposa la llibertat a la pròpia democràcia. S'han de permetre totes les opinions en democràcia? Inclús les que son antidemòcrates? Rotundament si. Pero això no vol dir que ens hem de quedar de braços plegats. Tenim el dret i potser fins i tot el deure de contrarrestar la propaganda feixiste amb informació antifeixiste, i per lo que he llegit a l'article, tant l'acció de UCFR com la pròpia informació de l'article va en aquest sentit, amb opinió pròpia, per suposat, però és que la opinió no està prohibida al periodisme. Personalment recolzo que cada manifestació d'aquesta gent vagi acompanyada d'una acció pacífica i informativa del moviment antifeixiste, molt més nombrós
Cal tenir mesura
Anònim, 04/05/2016 a les 16:23
+1
-0
L'inventor del concepte "islamofòbia", el britànic originari de Guyana Trevor Phillips, recentment ha reconegut públicament que estava equivocat.
Va encunyar el terme a l'Informe Runnymede del 1997, suposant que els immigrants islàmics no s'integraven com els altres a la societat britànica perquè aquesta tenia perjudicis contra ells.
Phillips va ser president de la Comissió per la Igualtat Racial del Regne Unit de 2003 a 2006 i de nou president de la seva successora, la Comissió per la Igualtat i els Drets Humans, de 2006 a 2012. Des d'elles va treballar molt contra la "islamofòbia" que ell denunciava. Ara reconeix públicament que estava equivocat, que la seva anàlisi va ser errònia.

Que no hi ha prejudicis en contra dels musulmans es veu per exemple en que Sadiq Khan, laborista musulmà nascut al Pakistan, serà molt probablement el proper alcalde de Londres; s'ho disputa amb el tory Zac Goldsmith, multimilionària jueu. Es pot acusar a la societat britànica d'islamòfoba?
Trevor Phillips diu que el terme que va encunyar i popularitzar és desencertat i no funciona. Perquè per exemple els manifestants francesos que protesten contra la Llei El Khomri, laboralment molt dura, proposada per la ministra de Treball francesa Maryam El Khomri, nascuda a Marroc, ho fan per islamofòbia o es acceptable que algú els vulgui desacreditar titllant-los d'islamòfobs? Ficar aquesta consideració en aquest cas és no entendre res, oi? Això ho diu ara Trevor Phillips, que l'aplicació inadequada del seu invent ho confon i embolica tot.

Ell reconeix que la seva política contra la islamofòbia va donar molt poc resultat i no perquè la societat anglesa ho sigui molt, sinó perquè no van per aquí les coses. Diu concretament que casos com la de la xef Natyida Hassani o l'atleta Mo Farah són l'excepció i no la norma. Que els immigrants islàmics no s'integren no perquè no els de deixin sinó perquè no volen, que majoritàriament tenen idees incompatibles amb les occidentals en temes tan bàsics com la llibertat de religió, la llibertat d'expressió i la igualtat de la dona amb l'home, preferint generalment aïllar-se i viure en ghettos on voldrien que s'apliqués la Xaria. Que la principal dificultat pels qui es volen integrar ve dels seus propis grups. Que tot això ho digui Trevor Phillips, el qui va posar en circulació el concepte d'islamofòbia, és molt significatiu. O és que a ell també el desqualificarem com islamòfob?

Jajaja
Anònim, 06/09/2016 a les 19:23
+1
-0
Comajoan menys radicalització d'esquerres i més pensar amb llògica, que només han calgut vora 10 comentaris per a desacreditar-te.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Comajoan
Periodista i cooperativista a Dies d'agost
La biblioteca s'ubicarà a l'edifici de l'Arca de Noè | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta
01/01/1970
La institució pública obre un concurs per la redacció del projecte arquitectònic de la biblioteca municipal
L'espai dedicat a l'única víctima osonenca s'omple d'espelmes i flors en record a Pepita Codina | Cedida
01/01/1970
És una de les catorze persones mortes en l’atac a la Rambla de la capital
La furgoneta trobada a Vic
01/01/1970
Els atacants pretenien farcir els vehicles d'explosius casolans i un d'ells havia d'explosionar a la capital d'Osona, segons "La Vanguardia"

Puigdemont ha tingut un paper molt més actiu que Rajoy en la gestió de la crisi | ACN
01/01/1970
El reforçament institucional de la Generalitat per la gestió dels atemptats a Barcelona i Cambrils conviurà amb la paradoxa d'un augment de la pressió política i mediàtica per desistir del referèndum | La monarquia i el govern espanyol han tingut un perfil baix i la cimera del pacte antiterrorista pot escalfar un ambient fins ara cordial més enllà de la premsa
Messi en una jugada del partit | F.C. Barcelona
01/01/1970
Els blaugrana han dominat durant un partit marcat per l'emotiu record per a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils
Un moment de la manifestació a la Rambla de la comunitat musulmana | @Xavi_Costas
01/01/1970
Unes 400 persones participen en la segona protesta del cap de setmana de col·lectius musulmans per condemnar l'atemptat a Barcelona
El nen australià és una de les víctimes mortals
01/01/1970
Protecció Civil ha informat que el menor, amb nacionalitat australiana i britànica, és una de les tres noves víctimes identificades