30
de juny
del
2008
La primera intervenció va anar a càrrec de l’interventor de l’Ajuntament, Josep Saigí, que va definir que Fèlix Ortega “havia estat un mestre i un company, una persona amb un coneixement total del funcionament jurídic municipal, de qui esperava poder continuar rebent consell”. Saigí va explicar que l’Ajuntament de Vic ha crescut molt però que “Fèlix Ortega sempre ha tingut un bon criteri per donar el conèixer el punt de vista legal de tots els temes”.
L’exalcalde Pere Girbau, va explicar que “Fèlix Ortega era la garantia del coneixement de les lleis” i que “junt amb la col•laboració d’altres persones, significava per mi que ser alcalde era relativament fàcil i tranquil”. Amb tot, Girbau va explicar que “Vic és una ciutat amb molta complexitat, molt vital, i la feina va ser intensa i apassionant, i el treball d’Ortega va ser molt important i segur”. El va definir com un gran professional, un bon coneixedor dels tràmits burocràtics, coneixedor dels procediments i li va agrair “la seva ajuda”.
L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va explicar que Ortega “dóna molta seguretat però alhora entén els projectes, s’hi implica i hi busca camins més fàcils, oferint ajuda als polítics a complir la seva funció”. També va fer esment al seu esperit col•laborador al servei de la ciutadania. Dirigint-se a ell, va ressaltar que “portes 42 anys a Vic i això vol dir que t’estimes Vic, juntament amb la teva família, i això t’arrela a la nostra ciutat”. Per acabar, va destacar que esperava poder seguir comptant amb ell en el futur. L’alcalde li va lliurar un Estudiant de Vic.
Per acabar, Fèlix Ortega, va explicar que “és inusual que un funcionari faci ús de la paraula en públic llevat que sigui necessari per a l’exercici de les seves funcions” i va afegir “que en el seu cas, era realment insòlit”. Ortega va afirmar que “esperava que arribés aquest dia de manera honorable i penso que ho he aconseguit amb satisfacció però mai havia pensat que acabaria amb un acte com aquest, realment heu dit coses molt agradables i amables”.
Ortega va explicar que “he exercit una professió que m’encanta, exigent i complexa, que requereix vocació, ciència, paciència i equilibri. Però per sobre de tot això, us agraeixo que hi hagi hagut un ambient de treball propici i respectuós”. Finalment, va fer una menció especial a la seva família, per l’estima, la comprensió i el recolzament que li ha donat en tots els aspectes de la vida.