| Actualitzat el 13/06/2008 a les 21:42h

La fossa de Gurb s’ha escollit com a prova pilot perquè reunia tots els requisits necessaris. “L’exhumació havia estat reclamada pels familiars i hi havia documentació historiogràfica i fonts orals que confirmaven l’existència i la localització de la fossa”, ha dit avui al migdia a Gurb Queralt Solé, historiadora i responsable de la Unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la Generalitat, per explicar les condicions que reunia l’actuació a Gurb. Amb aquests requisits, la futura llei reconeix el dret dels familiars de desapareguts i d’entitats sense ànim de lucre dedicades a la investigació a reclamar l’exhumació.

 

 

Les tasques de Gurb es van iniciar el passat 4 de juny. Hi han participat 11 investigadors coordinats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les primeres dades confirmen que la causa de la mort de la majoria de soldats va ser de bala i que alguns d’ells, al menys dos, eren molt joves.

 

Ara, els esquelets es traslladaran a la UAB per la seva identificació morfològica i proves d’ADN. Aquesta segona i definitiva fase està previst que s’acabi a finals d’any.

 

---------
Localitzen tretze cadàvers de la fossa comuna de Gurb i troben un document escrit sobre l'enterrament dels soldats
Marc Riera i Morató // ACN

 

Gurb (Osona).- L'equip d'investigadors que fan des del passat quatre de juny l'exhumació d'una fossa comuna de la Guerra Civil situada a Gurb ha localitzat les restes de tretze persones i objectes com bales, botes i culleres. Inicialment s'apuntava que hi podia haver enterrades una vintena de persones. Entre el material trobat hi ha una ampolla de vidre amb un missatge al interior. Es tracta d'una ampolla -'com de farmàcia' segons els investigadors- amb un text relacionat amb l'enterrament de les tretze persones que ara s'està estudiant. El treball de camp és previst que acabi aquest dissabte. Els treballs de laboratori podrien està acabat abans de finals d'aquest any.

 

L'ampolla que contenia aquest document estava situat darrera la creu que recordava les persones enterrades. La creu es va posar al lloc on van ser enterrats els soldats l'any 1940, un any després de la seva mort. El text trobat al interior de l'ampolla està escrit amb una lletra 'molt cuidada'. Ara s'està analitzant al laboratori perquè especialment en els punts on hi ha el plec no són llegibles. Per les converses mantingudes amb les quatre famílies dels soldats que havien desaparegut i la família del pagès que els va enterrar, els cadàvers els hauria recollit el propietari de la masia propera a la fossa, el seu cosí i un capellà de la zona. La hipòtesis podria passar perquè el text el fes el capellà que és qui tindria més possibilitats de 'saber escriure' i fer una lletra 'cuidada'. La historiadora Queralt Solé, tècnica de fosses de la Direcció General de Memòria històrica, diu però que això és una especulació sobre una cosa que 'difícilment sabrem mai'.

 

 

Els tretze cadàvers estaven disposats seguint 'la cubeta natural del terreny' i estaven 'acumulats' un sobre l'altre segons ha explicat Assumpció Malgosa, cap de l'equip d'investigadors de la UAB que realitza l'exhumació. Les restes no estaven totes disposades en la mateixa posició. Els tretze cadàvers trobats són d'homes dels quals 'almenys dos' serien joves.

 

Els investigadors han pogut determinar fins ara que dels tretze cadàvers localitzats a l'interior de la fossa cinc són d'individus que presenten impactes de bala al cap. D'altres presenten entrades de bala a la caixa toràcica o les extremitats. Aquest fet segons Malgosa serà determinant per poder determinar 'la causa de la seva mort'.

 

Pel que fa al vestuari que portaven en el moment de la seva mort només s'han localitzat botons de camisa i d'abrics i les soles de les sabates. També s'han trobat dos llapis i mines, restes de bales i bosses amb quatre o cinc cartutxos que els cadàvers 'devien portar posats a la cintura'. No s'han trobat restes de teixit.

 

Inicialment els treballs s'havien d'allargar encara alguns dies més. La intensitat del treball i el fet que només hi hagi enterrades tretze de les vint persones que es pensava han estat determinants.

Treball interdisciplinari i informació

Des de la direcció General de Memòria Històrica, Queralt Solé, diu que l'exhumació de la fossa que serveix com a prova pilot per establir un futur protocol inclòs dins de la llei de fosses que està en tràmit parlamentari. D'aquesta primera experiència en destaca que en l'exhumació d'una fossa hi ha de treballar un equip interdisciplinari format per arqueòlegs, antropòlegs i forenses per 'l'enriquiment' de la investigació i perquè el treball sobre el terreny es molt important per l'anàlisi posterior'.

 

 

Solé també destaca que per poder obrir una fossa caldrà fixar que hi hagi molta informació disponible. La responsable de memòria històrica considera que cal un estudi 'molt aprofundit' abans de fer la exhumació.

 

L'exhumació de la fossa de Gurb havia estat sol•licitada per familiars de quatre dels soldats republicans que eren veïns de Gavà (Baix Llobregat) i que suposadament estan enterrats a la fossa.