Osona.com: Comencen a Gurb els treballs d'exhumació de la fossa comuna de la guerra civil

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, a través d’un equip d’investigadors coordinats per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha iniciat aquesta setmana els treballs d’exhumació de la fossa comuna de Gurb de la guerra civil, a la comarca d’Osona.
La doctora i professora d’Antropologia Física de la UAB i coordinadora de l’equip d’investigadors, Assumpció Malgosa, i la historiadora i responsable de la Unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la DG de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Queralt Soler, han explicat avui que fins ara s’han localitzat les restes de sis individus. També han afirmat que la durada dels treballs de la fase d’excavació podria superar els 15 dies per la tipologia de la fossa i la col•locació dels cossos.
Es preveu que les tasques d’identificació, que es faran als laboratoris de la UAB, de la UB i de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, acabin a finals d’any.
- Notícies publicades

Les fonts orals i historiogràfiques indiquen que a la fossa hi hauria enterrats una vintena de cossos de víctimes de la guerra civil, dels quals només es coneix la identitat de quatre soldats de Gavà. La recuperació i identificació de les restes de la fossa de Gurb és una prova pilot que ha de servir per establir un protocol per a futures exhumacions en aplicació de la llei de Fosses, ara en tràmit parlamentari. La llei, que prioritza la dignificació i senyalització de les fosses per evitar que caiguin en l’oblit, reconeix el dret de familiars de desapareguts o entitats sense finalitat de lucre dedicades a la recerca o la recuperació de la memòria històrica a demanar l’exhumació d’una fossa si hi ha dades historiogràfiques que en certifiquen l’existència i si una comissió assessora aprova la intervenció.

Recuperació i identificació dels cossos

En tot el procés de recuperació i d’identificació dels cossos, coordinat per Malgosa, participen més de 30 investigadors procedents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB), així com de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

En els treballs d’excavació i d’exhumació participen 11 investigadors: quatre arqueòlegs, cinc antropòlegs i dos metges forenses de la UAB i de l’IMLC. L’actuació prevista es regeix pel protocol d’una excavació arqueològica, però adaptada a les directrius antropològico-forenses. La intervenció permetrà la localització de les restes esquelètiques, la seva excavació i individualització i, finalment, la realització dels primers diagnòstics in situ sobre les restes i les possibles causes de mort de les persones allà enterrades.

Un cop finalitzada la fase d’excavació, les restes es traslladaran als laboratoris de les diferents universitats, on es realitzaran anàlisis esquelètiques per a la identificació de les víctimes, que permetran obtenir dades físiques: sexe, alçada, edat, etc. (UAB), i anàlisis forenses, per conèixer en detall la causa de la seva mort (UAB-IMLC). En cas que sigui possible, es realitzarà un estudi de comparació dels rostres de les víctimes identificades, mitjançant les fotografies de què es disposen, amb el seu crani facial (UB). Si és imprescindible per a la identificació, es realitzaran anàlisis de DNA (UAB-UB-UPF) per tal d’establir els lligams de parentiu biològic entre les restes trobades i els seus familiars vius i s’estudiaran els materials o la documentació que es pugui trobar a la fossa (UB). Si s’hi troben restes de munició, es comptarà amb la participació dels Mossos d’Esquadra per a la realització d’anàlisis de balística.

Amb anterioritat a la fase d’excavació, especialistes en documentació de l’IMLC, la UAB i la UB han treballat en la recopilació de tot el material historiogràfic i oral que existeix sobre els fets ocorreguts i la identitat de les víctimes, basant-se en el treball realitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Gavà.

La fossa de Gurb

La fossa de Gurb data de gener de 1939, quan desenes de soldats van morir en els combats a la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb (Osona). Almenys sis dels soldats de Gavà van ser destinats a lluitar en aquella línia defensiva, on les forces franquistes acabaven d’arribar seguint un progrés imparable. Les tropes republicanes van oferir una resistència sagnant durant unes hores, però finalment es van haver de retirar. Quatre dels soldats gavanencs hi van perdre la vida, segons alguns testimonis, per l’impacte d’un projectil de morter.

Dos supervivents ho van comunicar a les famílies en tornar a Gavà i els van indicar el lloc on havien mort els quatre soldats. Més tard, les quatre famílies es van traslladar al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els va explicar que havia carregat els soldats republicans morts en un carro i els havia enterrat aprofitant un marge al costat d’una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d’enterrar-los, objectes que va lliurar a les famílies: unes botes, unes mantes i una fotografia de la filla d’un d’ells.

Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se’ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l’indret on van ser inhumats amb aquest escrit: “Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939”. Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors.

El 30 de juliol de 2005, 14 familiars de les víctimes van presentar una instància a l’Ajuntament de Gavà sol•licitant que el consistori, amb col•laboració d’altres institucions públiques, realitzés les actuacions necessàries perquè els gavanencs inhumats a la fossa de Gurb fossin retornats a Gavà.