Literatura

Ramon Mas: «Un poble és la versió en miniatura de la societat sencera»

Editor, poeta i narrador, acaba de publicar "Afores", una novel·la que desmitifica el món rural a través d'una aproximació a l'interior de l'ànima humana

| 10/10/2017 a les 08:48h
Arxivat a: Cultura, contes, poble, poesia, Matagalls, entrevista, Ramon Mas, entrevista cultura, literatura fantàstica, literatura, Edicions de 1984, Males Herbes
Ramon Mas, narrador, poeta i lletrsita, autor d'«Afores» | Esteve Plantada
Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1983) és un dels creadors més actius de la nova fornada. Coeditor de Males Herbes, cantant i lletrista de grups com FP o Matagalls, poeta i narrador, confessa que la seva tercera novel·la, Afores (Edicions de 1984), deu molt a les estones passades al Festival de Sitges –on mai no falla–, a l'atmosfera de Twin Peaks, a la pulsió irrefrenable dels fanzines, i a novel·les que no acostumen a situar-se a la primera plana de la història de la literatura. "Hi ha molt del fantàstic quotidià de Cortàzar, on sempre passen coses per sota. I també hi ha David Lynch, tot i que d'això me n'he adonat després", explica.
 
Una cosa és clara: les afores que no s'arriben a conèixer són al fons de les persones. "El que no explica ningú és que el que hi ha a l'interior, que al llibre agafa l'estatus de fantàstic i inexplicable. És costumisme, però també una altra cosa", detalla. Afores, que arriba després de Crònica d’un delicte menor i Mentre el món explota –signat amb el pseudònim de Roderic Mestres–, desmitifica el món rural a través d'una aproximació a l'interior de l'ànima humana dividida en set contes. Té un relat central que actua de frontissa i una acció desenvolupada al llarg de 24 hores: el temps que va de la mort d'un dels personatges a l'enterrament.
 
Malgrat que Mas explica que quatre dels contes eren autònoms, escrits fa anys, Afores és una obra sense pràcticament fissures. "De fet, no és un llibre de contes –subratlla–, és un Fix-Up, un recurs que s'estila molt en la ciència ficció. Una mica com passa a les Cròniques marcianes, de Ray Bradbury, tot i que allà els contes estan poc lligats, i a Afores, molt". Relats que poden funcionar de manera autònoma, perquè estan units per un ambient que ho relliga tot. "No ha estat del tot voluntari, simplement ha passat així. Potser és per la meva obsessió per aquests tipus de llibres, o perquè crec que el Fix-Up és una manera molt moderna de trencar i fragmentar la novel·la. A l'últim conte es veu molt clar", precisa.
 
Des del primer al darrer relat, Afores és una cadena d'accions i personatges. "Tots demanen el seu moment de protagonisme, però jo volia que tot el llibre funcionés com a novel·la i no només fos una unió de contes". En aquest sentit, l'atmosfera de cada relat enriqueix la de l'altre, els fets se succeeixen, els misteris queden esbossats, mentre una nebulosa de dubte ens encercla i ens fa continuar endavant en la lectura, sense dilacions. "Els contes passen alhora, o dues hores després, o tres cases més enllà. La idea era presentar un mosaic que, un cop hi apartem els ulls, ens permetés veure tot el dibuix, al complet".
 
El tarannà del poble, gran protagonista
 
Al llibre hi ha moltes influències. "He agafat el to i l'ambient d'Els sots feréstecs, un mon rural brutal que arriba a transcendir la realitat, amb aquests pagesos que semblen zombis i que mai no saps si són morts vivents o la pròpia mirada del capellà. De fet, el llibre de Casellas s'acosta molt a la literatura fantàstica", precisa. "A Afores, aquesta pulsió hi és en el sentit de la transfiguració de la realitat, d'aquest mon rural tan tancat on t'has d'imaginar com son les persones, cosa que provoca que te les acabis inventant". A banda del to, l'estructura és una de les claus. "L'he tret de Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, una novel·la que passa en un poble, amb una desena de contes entrellaçats en un període de temps més o menys limitat. I on el protagonisme és, precisament, el tarannà del poble".
 

Ramon Mas, narrador, poeta i lletrsita, autor d'«Afores» Foto: Esteve Plantada


Un poble que té nom, Puigsech, i que podria ser qualsevol del país. "He passat de Sant Julià de Vilatorta a Palautordera. Són unes coordenades vitals que marquen també una manera de concebre la pròpia literatura, amb un poble que calla, que es projecta cap endins, on ningú es coneix tan bé com creu i es pensa", explica. "Jo havia escrit contes que passaven en petits municipis, inspirats en altres coses. Però em vaig adonar que tots els pobles són el mateix poble". De fet, així es diu al llibre, literalment: "un poble és la versió en miniatura de la societat sencera". Allí hi coincideixen tots els estrats socials i tots els interessos culturals, de manera molt diferent a la ciutat, on tot està barrejat. "Tenia clar que el caràcter del poble havia de ser el fons comú".
 
Un tempo, una atmosfera, un tarannà tancat i desconfiat, i no només un paisatge. Les peces clau que havien de donar continuïtat i gruix al llibre. Uns punts que també apareixen en bona part de les grans peces de la literatura catalana no canònica. "M'interessa molt. De fet, ara donaré un curs a l'Escola Bloom, titulat Clàssics fora del cànon. Parlarem de deu llibres del segle XX que podrien tenir estatus de clàssic, però que no el tenen perquè escapen a la tradició del realisme històric: de Villalonga a La mort i la primavera de Rododera, dels contes de Joan Santamaria a Ramon Vinyes, entre molts d'altres".
 
Un marc d'autors i precedents que han ajudat a bastir una obra amb una personalitat que ens interpel·la, un llibre ple de subtileses i de coses que cal comentar un cop s'acaba, convertint la post-lectura en un plaer necessari per acabar de degustar-lo. Un poble que té una mitologia pròpia, ple de llocs màgics i tel·lúrics que són presentats a través d'una prisma realista que ens diu que, al dessota, hi ha alguna cosa més. I una darrera confessió: "el projecte són dos llibres. Un, aquest Afores, i l'altre, que ja el té l'editor d'Edicions de 1984, Josep Cots". La segona part d'un díptic que segur que deixarà molts enigmes per resoldre.
 
Ramon Mas, poesia de la reacció
La creativitat de Ramon Mas es va repartint en diferents inquietuds, registres i gèneres, com la poesia, tot i que confessa que les incursions al món de la lírica són "a comptagotes". Fa poc menys d'un any, publicava Òsties a AdiA Edicions, una de les editorials independents que més i millor cura té de la poesia que es fa ara mateix al país, combinant veus consagrades com Francesc Garriga al costat d'emergents com Lucia Pietrelli o Maria Sevilla. "Òsties són deu anys de llibretes. FP està aturat, i amb Matagalls anem fent, molt a poc a poc, per això el llibre en aquell moment i en una editorial que aposta, com Adia".
 
"Òsties és un cop –explica–. De fet, ja hi ha una falta d'ortografia a la portada, només començar", en al·lusió a l'absència de l'hac del títol. "Ja havia fet un llibre fa deu anys, La mort de la paraula. Era un poemari conceptual on explicava que el llenguatge no era capaç de transmetre emocions de veritat". Aquella premissa treia tot el sentit a seguir escrivint versos. "No ho vaig fer més, però amb els anys em vaig adonar que tenia un munt de llibretes amb poemes que son, en realitat, reaccions. Són hòsties rebudes, o que li tornes al món. Poemes fet a partir de la necessitat de dir, de manera gairebé inconscient".
 
Poemes i idees que calia treure de manera immediata. "El llibre mostra deu anys d'escriptura, amb poemes que vaig escurçar molt, en general. En Jaume Pons Alorda em va dir que li semblaven cops, talls, com si fossin ganivetades. Els vaig treballar fins a arribar a fer una clatellada final, tot buscant l'aforisme, però no el de pensar, sinó el de fer mal. Poemes amb la idea de reacció a la mort de persones properes, a discussions fortes amb persones, a trencaments vitals", confessa. "Tot un plegat de reaccions a coses properes, perquè no volia fer un poemari sobre idees, volia una cosa més propera, viscuda, terrenal".

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Antoni Jurjo, Carles López, Benjamí Dòniga, Ricard Pla i Khalet Khatib | Carles Fiter
Carles Fiter
01/01/1970
La campanya "La teva sang diu coses. Comparteix-les" se centra a fomentar el coneixement del propi grup sanguini
01/01/1970
Bombers, Mossos i voluntariat escombren la zona d'Hostalets de Balenyà de nord a sud per trobar Pietat Roure de 80 anys
Els dos acusats, Josep Maria Matas i Xavier Solà, a l'Audiència de Barcelona | ACN
01/01/1970
El judici contra Josep Maria Matas i Xavier Solà es reprendrà aquest dimarts després que l'entitat municipalista signi un pacte extra judicial amb l'excap dels serveis jurídics
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum
 01:36 Més de 4.000 persones surten al carrer a Girona contra els empresonaments. La batllessa Marta Madrenas ha anunciat la presentació d'una denúncia contra l'Estat espanyol.
 01:12 Julian Assange, sobre els empresonaments: «Espanya acaba de fer els primers presos polítics per l'1-O». L'activista condemna la decisió de la justícia espanyola amb els dirigents sobiranistes.
 01:00 CANVI Les entitats convoquen una concentració amb espelmes dimarts a les vuit del vespre i anul·len les mobilitzacions davant la delegació del govern espanyol a Catalunya. 
 00:57 VÍDEO Òmnium demana «ajuda» al món davant dels empresonaments de Sànchez i Cuixart.
 00:31 La irònica reacció del Festival de Cinema de Sitges: "Pensàvem que el festival s'acabava ahir"
 00:03 Íñigo Errejón, diputat de Podem al Congrés, lamenta els empresonaments de Sànchez i Cuixart: "Judicialitzar el conflicte només ens porta a una carreró sense sortida. La solució avui és més lluny i la democràcia més ferida".
 23:58 Carles Mundó condemna la decisió de l'Audiència Nacional: "Empresonar per sedició a Jordi Sánchez i a Jordi Cuixart és una aberració jurídica i un escàndol polític. És un greu error".
 23:56 Artur Mas, expresident de la Generalitat, assegura en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Si a protestar per detencions li diuen sedició, això no és democràcia, i és un motiu més per marxar".
 23:53 "Viure a Espanya és irrespirable", destaca l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en un comunicat.
 23:38 Els advocats de Cuixart i Sànchez: "Van a presó amb el cap ben alt perquè no han fet res dolent".
 23:36 Els polítics tarragonins condemnen l'empresonament de Sànchez i Cuixart. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, considera que és una mesura desproporcionada i que no ajuda a la convivència.
 23:37 "Hem de fer un pas més perquè el que està en joc són els nostres drets humans i fonamentals i la nostra capacitat d'iniciativa política", assegura en un comunicat la secretària general d'ERC i portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, Marta Rovira.
 23:34 VÍDEO Les sirenes de Bombers i ambulàncies sonen a Lleida en contra de les detencions de Cuixart i Sànchez.
 23:28 Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés: "Avui la causa de la independència posa en evidència la feblesa democràtica de l'Estat".
 23:26 Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés, parla a TV3: "En lloc de crear condicions per al diàleg, fan el contrari".
 23:25 VÍDEOS Més de 2.000 persones surten al carrer a Girona contra els empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La batllessa Marta Madrenas ha anunciat la presentació d'una denúncia contra l'estat espanyol.
 23:17 Eulàlia Reguant, des de la concentració a Plaça de Sant Jaume: "Jordi Sànchez i Jordi Sànchez són hostatges d'un procés democràtic". L'exdiputada de la CUP ha assegurat que els tribunals són "hereus del tribunal d'ordre públic" i ha fet una crida a la mobilització i l'aplicació de la llei de transitorietat. 
 23:17 VÍDEO Sonora cassolada al Baix Montseny en protesta per l’empresonament de Sànchez i Cuixart.
 23:16 

Concentració a Plaça Sant Jaume Foto: Sara González


Desenes de persones es concentren a Sant Jaume. Fan un passadís davant de la porta de la Generalitat. A les 23h s'ha convocat una concentració com a rebuig a l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 23:15 El PDECat considera "vergonyosa" la persecució judicial de persones per les seves idees polítiques i lloa la tasca "exemplar, cívica i pacífica" de Sànchez i Cuixart al capdavant de les seves entitats, segons apunta la formació en un comunicat.
 23:14 Sànchez i Cuixart ja han arribat a Soto del Real. Una furgoneta de la Guàrdia Civil els ha traslladat des de l'Audiència Nacional.
 23:10 

Postal per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart


Òmnium i ANC fan córrer per les xarxes una postal demanant #LlibertatJordis
 23:09 Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, apunta a la responsabilitat del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural. 
 
 23:07 VÍDEO Sonora cassolada al Baix Montseny en protesta per l’empresonament de Sànchez i Cuixart.
 23:07 El missatge de Puigdemont al món per l'empresonament de Sànchez i Cuixart. "Tornem a tenir presos polítics", assegura el president de la Generalitat en un tuit en anglès.
 22:57 VÍDEO Cassolada d'aquesta nit al barri de l'estació de Tremp contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 22:59 Carme Forcadell, a TV3: "És molt important que Sànchez i Cuixart sàpiguen que no ens aturarem fins que siguin lliures".
 22:52 Jordi Turull: "El que s'ha fet amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és d'una provocació absoluta".
 22:56 VÍDEOS Tarragona rebutja l'empresonament de Cuixart i Sànchez amb una cassolada. Centenars de ciutadans no han dubtat en sortir al carrer o al balcó per exigir el seu alliberament amb aquesta acció reivindicativa.
 22:50 Jordi Turull: "No tindran ni la resignació ni la rendició".
 22:50 L'unionisme justifica l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium. Ciutadans afirma que els empresonats "estan donant un cop contra la democràcia" mentre que Albiol aplaudeix que la justícia "posi cadascú al seu lloc".
 22:49 Jordi Turull: "Estan dinamitant el diàleg, depèn d'ells".
 22:48 Jordi Turull: "Tot això d'avui vol ser és un escarment. És una venjança de l'1 d'octubre".
 22:47 Jordi Turull: "L'estat espanyol està jugant a provocar".
 22:46 La BBC ja informa de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d'un delicte de sedició.
 22:46 Una furgoneta de la Guàrdia Civil s'endú Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó de Soto del Real.
 22:44 VÍDEO Protestes per l'empresonament de Sànchez i Cuixart, davant de l'Ajuntament de Terrassa.
 22:45 Jordi Turull qualifica de "vergonya democràtica" l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez 
 22:42 Sànchez i Cuixart, un empresonament anunciat a la recepció del Dia de la Hispanitat.
 22:40 Jordi Turull, conseller de la Presidència, a TV3: "En el moment que oferim diàleg, ens responen amb més repressió".
 22:41 VÍDEOS Les cassolades es multipliquen arreu del país contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 22:40 Iniciativa ciutadana impulsada a través de les xarxes per empaperar els carrers amb cartells demanant la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
 
 22:38 LA VEU DE NACIÓ «Sànchez i Cuixart marquen el camí», article de Joan Serra Carné després de l'empresonament dels dos dirigents sobiranistes. 
 22:37 VÍDEOS Olot s'indigna per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:38 Un empresonament anunciat a la recepció del Dia de la Hispanitat. El periodista Arsenio Escolar va piular el 12 d'octubre que dos dels tres principals encausats per sedició a l'Audiència Nacional serien privats de llibertat.
 22:35 VÍDEO La Garriga fa sonar un altre cop les cassoles per protestar per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:33 VÍDEO Sorollosa cassolada a Granollers per protestar per l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 22:32 VÍDEO Navàs fa la cassolada al peu de l'Ajuntament. 
 22:29 La CUP assegura que ja no hi ha "futur democràtic" a l'Estat espanyol. L'empresonament de Sànchez i Cuixart, asseguren, "creuen la línia vermella del respecte a les bases més elementals de l'estat de dret i de les garanties democràtiques". A més, consideren que l'estat espanyol està actuant amb "esperit de revenja i odi" cap a persones que representen "una societat mobilitzada en favor dels drets nacionals".
 22:27 L'independentisme veu l'empresonament de Sànchez i Cuixart com la resposta de l'Estat al diàleg. El vicepresident Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa Ada Colau manifesten rebuig més absolut a la mesura repressiva de l'Audiència Nacional.
Entrades anteriors »
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arribant a l'Audiència Nacional espanyola | ACN
01/01/1970
L'Audiència Nacional espanyola decreta presó incondicional per als presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, que passaran la nit a Soto del Real | La jutge deixa en llibertat amb mesures cautelars el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana
01/01/1970
L'empresonament de Sànchez i Cuixart, les declaracions de Trapero a l'Audiència Nacional, l'intercanvi epistolar de Puigdemont i Rajoy, l'article 155 i els atacs a l'educació catalana, protagonistes de la jornada