16
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
19
de setembre
a les
9:14h
Els 712 alcaldes investigats per la Fiscalia arran de la seva implicació en el referèndum de l'1-O han estat els protagonistes aquest dissabte a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Han viscut dos actes amb gran càrrega simbòlica: primer han estat rebuts per l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i després han travessat la plaça per anar fins a Palau, on els han rebut Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres membres del Govern. Entre aquests no han faltat els alcaldes i alcaldesses d'Osona.
Colau ha reclamat als alcaldes que l'Estat sàpiga que Catalunya és "un sol poble", i ha matisat que el que està passant aquests dies no va "d'independència sí o no", sinó de defensa de les llibertats. Puigdemont ha volgut enviar un missatge dirigit a l'Estat: "Que no subestimin la força del poble de Cataunya". A l'exterior, centenars de persones han fet costat al món municipal en plena recta final cap a l'1-O.
Puigdemont s'ha mostrat convençut que es votarà en el referèndum, sobretot pel suport que té entre la ciutadania: "Del nostre costat hi ha els nostres ciutadans. El dia 1 votarem perquè hi tenim dret, perquè és legal i perquè el poble ens diu que volem votar". El vicepresident català, Oriol Junqueras, ha coincidit amb el missatge de Colau en destacar que el debat no rau en la independència, sinó en la defensa de "la democràcia, les llibertats essencials, la llibertat d'expressió i el dret a vot" i, en aquest sentit, ha subratllat que "la millor manera de defensar el dret a vot és exercint-lo".
"Estem aquí per denunciar que centenars d'alcaldes i alcaldesses, només per voler votar, estan amenaçats de ser detinguts. És una vergonya que l'Estat sigui incapaç d'escoltar el poble de Catalunya, que és incapaç de dialogar, que intimida alcaldes i alcaldesses i mitjans de comunicació, que ordena treure cartells, que persegueix impremtes", ha assenyalat Colau, que ha expressat "tota la solidaritat" amb els batlles que defensen "allò que els ciutadans ja han expressat a les urnes".
"Catalunya té dret a decidir. I som aquí per destacar els punts comuns que tenim per sobre de les nostres diferències. Som diversos i diverses, però el país té punts en comú ferms, com és el compromís majoritari del 80% de la població que reivindica el dret a decidir el seu futur amb un referèndum", ha indicat. L'alcaldessa ha apuntat que els municipis són l'administració més propera a la ciutadania i que són capaços d'una "nova manera de fer política".
"L'Estat ha de saber que Catalunya és un sol poble, i això ho defensarem amb la unitat de tota la societat catalana. Ens trobaran units i unides. Això no va d'independència sí o no, trobaran un sol poble en defensa de les llibertats", ha insistit Colau, que ha tornat a fer una crida al diàleg dirigida al govern espanyol. En aquest entit, l'alcaldessa de Barcelona ha citat la carta que va enviar ahir a Mariano Rajoy i al rei Felip VI -juntament amb Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell- per insistir en acordar el referèndum.
Les associacions municipalistes
Al seu torn, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha certificat des del Palau de la Generalitat que els alcaldes no faran "ni un pas enrere perquè l'1-O es pugui votar". "Ells temen la nostra democràcia i la nostra determinació. Ells entenen la democràcia com una imposició i, a Catalunya, entenem la democràcia com la diversitat", ha insistit, i ha destacat la unitat conformada arran de les actuacions de l'Estat per part de totes les institucions i la ciutadania: "La unitat és el que ens fa més forts. Avui hi som la gran majoria, i avui també diem que després del bombardeig de la Fiscalia, de l'Estat i de la justícia, sabem que tenim molta gent que ens substituirà quan calgui".
Igualment, la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha reiterat el "compromís ferm amb la democràcia, i la voluntat d'estar al costat de la gent de les nostres poblacions". "No us fallarem!", ha promès, que ha destacat que l'acte pretenia "denunciar i rebutjar la persecució judicial que estan patint els càrrecs electes d'aquest país". Els alcaldes i alcaldesses de Sabadell, Albatàrrec, Llívia, Berga, Sant Joan de les Abadesses, Torredembarra i Mollerussa han aportat els matisos de cada vegueria al missatge unitari sobre el dret a votar.
Crides a la participació
Adam Tomàs (Amposta), Dolors Sabater (Badalona) i Marta Madrenas (Girona) han estat les encarregades de representar els batlles amb els seus discursos en l'acte als ajuntaments. Sabater ha assegurat que l'1-O no és el referèndum que el país "mereixia", però ha fet una crida explícita a la participació. "A l'Estat estan aflorant els fonaments antidemocràtics", ha apuntat Sabater, que ha cedit sense dubtar els locals habituals per tal que el primer dia d'octubre es voti amb normalitat.
Madrenas ha volgut deixar clar que es votarà. "Impedir el vot, l'expressió del poble, és una agressió als drets fonamentals de les persones. Cal que continuem instint en parlar de drets, i no de lleis", ha destacat l'alcaldessa de Girona, que ha insistit que Catalunya està vivint "moments fonamentals".
Les intervencions d'alcaldes també s'han repetit en el Palau de la Generalitat. Allí, Madrenas ha tornat a parlar per denunciar que l'Estat "està intervenint la democràcia". "Ens volen sotmesos i submisos, però no ens arronsarem", ha assegurat, mentre que l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha demanat votar l'1-O "amb un somriure". Igualment, Maties Serracant, alcalde de Sabadell, ha reclama votar l'1-O per "dignitat" , i ha demanat implicació als alcaldes: "Ens cal comprometre'ns com mai".
L'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, ha reiterat que els tribunals no són el lloc adient per resoldre el plet obert amb l'Estat. "Ens trobaran a tots els espais on puguem debatre políticament, mai als tribunals", ha afirmat, ja que la CUP ja ha avisat que no anirà a declarar voluntàriament tot i els avisos de la Fiscalia. Ramon Roqué, de Sant Joan de les Abadesses, ha destacat que els alcaldes no tenen por "encara que l'Estat ens vulgui fer fora del sistema".
Reminiscències del 2014
La seqüència pràcticament calcada a la del 4 d'octubre del 2014, quan faltava un mes pel 9-N i quan els alcaldes van entregar les mocions aprovades a favor del dret a decidir a cada ajuntament. El context, tres anys després, és radicalment diferent: l'Estat, aquesta vegada, actua de manera implacable per evitar que l'1 d'octubre hi hagi urnes, paperetes i col·legis electorals oberts.
L'acte de suport al 75% dels batlles del país arriba només un dia després que el govern espanyol adoptés noves -i encara més draconianes- mesures de control de les despeses de la Generalitat. Mariano Rajoy, ahir a la tarda, va voler deixar clar que no cal "subestimar" la "força" de la democràcia espanyola, i també va advertir que el sobiranisme acabarà "obligant" l'Estat a arribar "allà on no vol arribar". Una advertència en tota regla que va fer que Puigdemont, des d'un míting a Badalona, li respongués que s'estava arribant a un "estat d'excepció encobert". Es referia no només a les mesures adoptades pel ministeri d'Hisenda, sinó també al fet que la Guàrdia Civil requisés 100.000 cartells del referèndum. Una actuació àmpliament celebrada per Rajoy, que va ser a Barcelona per presidir una junta directiva extraordinària del PP a Catalunya.
Aquest dissabte és el segon dia de la campanya de l'1-O, que va arrencar dijous a Tarragona en un acte que va congregar prop de 8.000 persones. Poques hores abans, Colau va fer públic que la Generalitat i l'Ajuntament havien arribat a un acord per tal que es pogués votar amb normalitat a Barcelona, tot i que no van oferir gaire detalls sobre la qüestió. La presència de l'alcaldessa de la capital catalana aquest dissabte no és casual: malgrat que el seu discurs sobre l'1-O no és entusiasta i insisteix que cal protegir "funcionaris i institucions", el seu partit, Catalunya en Comú cridarà a la participació l'1-O. L'escenari repressiu de l'Estat deixa poques alternatives.
Mentrestant, el Govern segueix decidit -almenys de moment- a tirar endavant el referèndum tot i les suspensions i amenaces de l'executiu estatal. El missatge que envien aquests dies Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras és que hi haurà referèndum i que es votarà amb normalitat. Els alcaldes hi juguen un paper rellevant i és per això que la Fiscalia els investiga. També hi ha una querella contra Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Colau ha reclamat als alcaldes que l'Estat sàpiga que Catalunya és "un sol poble", i ha matisat que el que està passant aquests dies no va "d'independència sí o no", sinó de defensa de les llibertats. Puigdemont ha volgut enviar un missatge dirigit a l'Estat: "Que no subestimin la força del poble de Cataunya". A l'exterior, centenars de persones han fet costat al món municipal en plena recta final cap a l'1-O.
Puigdemont s'ha mostrat convençut que es votarà en el referèndum, sobretot pel suport que té entre la ciutadania: "Del nostre costat hi ha els nostres ciutadans. El dia 1 votarem perquè hi tenim dret, perquè és legal i perquè el poble ens diu que volem votar". El vicepresident català, Oriol Junqueras, ha coincidit amb el missatge de Colau en destacar que el debat no rau en la independència, sinó en la defensa de "la democràcia, les llibertats essencials, la llibertat d'expressió i el dret a vot" i, en aquest sentit, ha subratllat que "la millor manera de defensar el dret a vot és exercint-lo".
"Estem aquí per denunciar que centenars d'alcaldes i alcaldesses, només per voler votar, estan amenaçats de ser detinguts. És una vergonya que l'Estat sigui incapaç d'escoltar el poble de Catalunya, que és incapaç de dialogar, que intimida alcaldes i alcaldesses i mitjans de comunicació, que ordena treure cartells, que persegueix impremtes", ha assenyalat Colau, que ha expressat "tota la solidaritat" amb els batlles que defensen "allò que els ciutadans ja han expressat a les urnes".
Els alcaldes i alcaldesses de l'1-O, a l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa
"Catalunya té dret a decidir. I som aquí per destacar els punts comuns que tenim per sobre de les nostres diferències. Som diversos i diverses, però el país té punts en comú ferms, com és el compromís majoritari del 80% de la població que reivindica el dret a decidir el seu futur amb un referèndum", ha indicat. L'alcaldessa ha apuntat que els municipis són l'administració més propera a la ciutadania i que són capaços d'una "nova manera de fer política".
"L'Estat ha de saber que Catalunya és un sol poble, i això ho defensarem amb la unitat de tota la societat catalana. Ens trobaran units i unides. Això no va d'independència sí o no, trobaran un sol poble en defensa de les llibertats", ha insistit Colau, que ha tornat a fer una crida al diàleg dirigida al govern espanyol. En aquest entit, l'alcaldessa de Barcelona ha citat la carta que va enviar ahir a Mariano Rajoy i al rei Felip VI -juntament amb Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell- per insistir en acordar el referèndum.
Les associacions municipalistes
Al seu torn, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha certificat des del Palau de la Generalitat que els alcaldes no faran "ni un pas enrere perquè l'1-O es pugui votar". "Ells temen la nostra democràcia i la nostra determinació. Ells entenen la democràcia com una imposició i, a Catalunya, entenem la democràcia com la diversitat", ha insistit, i ha destacat la unitat conformada arran de les actuacions de l'Estat per part de totes les institucions i la ciutadania: "La unitat és el que ens fa més forts. Avui hi som la gran majoria, i avui també diem que després del bombardeig de la Fiscalia, de l'Estat i de la justícia, sabem que tenim molta gent que ens substituirà quan calgui".
Igualment, la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha reiterat el "compromís ferm amb la democràcia, i la voluntat d'estar al costat de la gent de les nostres poblacions". "No us fallarem!", ha promès, que ha destacat que l'acte pretenia "denunciar i rebutjar la persecució judicial que estan patint els càrrecs electes d'aquest país". Els alcaldes i alcaldesses de Sabadell, Albatàrrec, Llívia, Berga, Sant Joan de les Abadesses, Torredembarra i Mollerussa han aportat els matisos de cada vegueria al missatge unitari sobre el dret a votar.
Crides a la participació
Adam Tomàs (Amposta), Dolors Sabater (Badalona) i Marta Madrenas (Girona) han estat les encarregades de representar els batlles amb els seus discursos en l'acte als ajuntaments. Sabater ha assegurat que l'1-O no és el referèndum que el país "mereixia", però ha fet una crida explícita a la participació. "A l'Estat estan aflorant els fonaments antidemocràtics", ha apuntat Sabater, que ha cedit sense dubtar els locals habituals per tal que el primer dia d'octubre es voti amb normalitat.
Madrenas ha volgut deixar clar que es votarà. "Impedir el vot, l'expressió del poble, és una agressió als drets fonamentals de les persones. Cal que continuem instint en parlar de drets, i no de lleis", ha destacat l'alcaldessa de Girona, que ha insistit que Catalunya està vivint "moments fonamentals".
L'alcalde d'Albatàrrec, Víctor Falguera, durant la seva intervenció, davant Junqueras, Forcadell, Puigdemont, Buch i Lloveras. Foto: Adrià Costa
Les intervencions d'alcaldes també s'han repetit en el Palau de la Generalitat. Allí, Madrenas ha tornat a parlar per denunciar que l'Estat "està intervenint la democràcia". "Ens volen sotmesos i submisos, però no ens arronsarem", ha assegurat, mentre que l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha demanat votar l'1-O "amb un somriure". Igualment, Maties Serracant, alcalde de Sabadell, ha reclama votar l'1-O per "dignitat" , i ha demanat implicació als alcaldes: "Ens cal comprometre'ns com mai".
L'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, ha reiterat que els tribunals no són el lloc adient per resoldre el plet obert amb l'Estat. "Ens trobaran a tots els espais on puguem debatre políticament, mai als tribunals", ha afirmat, ja que la CUP ja ha avisat que no anirà a declarar voluntàriament tot i els avisos de la Fiscalia. Ramon Roqué, de Sant Joan de les Abadesses, ha destacat que els alcaldes no tenen por "encara que l'Estat ens vulgui fer fora del sistema".
Reminiscències del 2014
La seqüència pràcticament calcada a la del 4 d'octubre del 2014, quan faltava un mes pel 9-N i quan els alcaldes van entregar les mocions aprovades a favor del dret a decidir a cada ajuntament. El context, tres anys després, és radicalment diferent: l'Estat, aquesta vegada, actua de manera implacable per evitar que l'1 d'octubre hi hagi urnes, paperetes i col·legis electorals oberts.
L'acte de suport al 75% dels batlles del país arriba només un dia després que el govern espanyol adoptés noves -i encara més draconianes- mesures de control de les despeses de la Generalitat. Mariano Rajoy, ahir a la tarda, va voler deixar clar que no cal "subestimar" la "força" de la democràcia espanyola, i també va advertir que el sobiranisme acabarà "obligant" l'Estat a arribar "allà on no vol arribar". Una advertència en tota regla que va fer que Puigdemont, des d'un míting a Badalona, li respongués que s'estava arribant a un "estat d'excepció encobert". Es referia no només a les mesures adoptades pel ministeri d'Hisenda, sinó també al fet que la Guàrdia Civil requisés 100.000 cartells del referèndum. Una actuació àmpliament celebrada per Rajoy, que va ser a Barcelona per presidir una junta directiva extraordinària del PP a Catalunya.
Els alcaldes, reunits al Palau de la Generalitat Foto: Adrià Costa
Mentrestant, el Govern segueix decidit -almenys de moment- a tirar endavant el referèndum tot i les suspensions i amenaces de l'executiu estatal. El missatge que envien aquests dies Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras és que hi haurà referèndum i que es votarà amb normalitat. Els alcaldes hi juguen un paper rellevant i és per això que la Fiscalia els investiga. També hi ha una querella contra Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Miquel Buch i Neus Lloveras, aquest dimecres Foto: ACN