23
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
11:10h
Un grup d'especialistes van extreure l'ADN dels cossos de la fossa de Puigvistós de Prats de Lluçanès aquest dimarts, 22 d'agost, per a identificar-los. Es tracta d'una anàlisi genètic de les restes que es van extreure l'any 2004 de la fossa de Puigvistós, la primera a obrir-se a Catalunya, com a prova pilot.
Aquesta acció va permetre la recuperació de set cossos i la identificació d'un d'ells. Els sis restants descansen en un nínxol propietat de l'Ajuntament darrere una làpida amb la inscripció "Lluitadors per la justícia i la llibertat. 3 de febrer de 1939".
Hi van ser dipositats el passat abril per l'alcalde, Isaac Peraire, i la Directora General de Relacions Institucionals Carme Garcia, a l'espera dels resultats de la prova d'ADN i poder ser identificats. Aquesta és una de les actuacions previstes en el "Pla de Fosses 2017", impulsat pel Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.
Una fossa més a Prats
Precisament Garcia va anunciar que aquest estiu la Generalitat obriria una segona fossa de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès. Tot i no concretar el lloc exacte, l'alcalde de Prats va dir que la zona més probable seria un punt de la carena de Sant Sebastià, per la documentació de l'època que apunta a l'existència de diverses fosses comunes. Peraire no ha pogut assenyalar una data en concret de l'obertura, però assegura que "és imminent".
Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Quatre de confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. Tot i això, el mapa podria canviar ben aviat si se'n descobreix una altra a Prats de Lluçanès.
Peraire es mostra satisfet per les accions previstes del Pla de Fosses i remarca que segueixen "molt actius en la línia de treball en matèria de memòria històrica, per dignitat i justícia, en plena consonància amb la Generalitat".
Aquesta acció va permetre la recuperació de set cossos i la identificació d'un d'ells. Els sis restants descansen en un nínxol propietat de l'Ajuntament darrere una làpida amb la inscripció "Lluitadors per la justícia i la llibertat. 3 de febrer de 1939".
Hi van ser dipositats el passat abril per l'alcalde, Isaac Peraire, i la Directora General de Relacions Institucionals Carme Garcia, a l'espera dels resultats de la prova d'ADN i poder ser identificats. Aquesta és una de les actuacions previstes en el "Pla de Fosses 2017", impulsat pel Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.
Una fossa més a Prats
Precisament Garcia va anunciar que aquest estiu la Generalitat obriria una segona fossa de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès. Tot i no concretar el lloc exacte, l'alcalde de Prats va dir que la zona més probable seria un punt de la carena de Sant Sebastià, per la documentació de l'època que apunta a l'existència de diverses fosses comunes. Peraire no ha pogut assenyalar una data en concret de l'obertura, però assegura que "és imminent".
Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Quatre de confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. Tot i això, el mapa podria canviar ben aviat si se'n descobreix una altra a Prats de Lluçanès.
Peraire es mostra satisfet per les accions previstes del Pla de Fosses i remarca que segueixen "molt actius en la línia de treball en matèria de memòria històrica, per dignitat i justícia, en plena consonància amb la Generalitat".
Una de les tècniques analitzant una mandíbula. Foto: Aj. de Prats de Lluçanès