Recuperant la memòria històrica a Osona

La Sala Mecenes de la Casa Convalescència de Vic va acollir el divendres passat una jornada sobre La recuperació de la memòria històrica a Osona i que estava organitzada conjuntament per Òmnium, Patronat d'Estudis Osonencs, Museu del Ter i Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.

La primera intervenció va anar a càrrec del reconegut professor d'història de la UAB, Borja de Riquer, que va insistir i destacar en com s'havien portat a terme Les polítiques de memòria a l'Espanya democràtica: limitacions i insuficiències. Va començar amb el polèmic tema dels quaranta anys de democràcia coexistint amb espais com el Valle de los Caídos.

Per Borja de Riquer "l'administració propicia i entrebanca a l'hora aquesta recuperació de la memòria, com per exemple, dient que abans era massa aviat per tractar el tema i que ara ja és massa tard". Creu que "hi ha hagut poc suport públic i amb dificultats des de totes les administracions, no s'ha fet justícia reparadora". Segons aquest historiador la repressió franquista va triplicar les execucions que van portar a terme els republicans.

Davant de tot això, el 2013 l'ONU va insistir al govern espanyol en la necessitat de reparar a les víctimes i aclarir la veritat. En aquest sentit Borja de Riquer esmentava que a data d'ara encara "no hi ha ni tan sols un cens oficial de les víctimes, no hi ha cens de presos de forma oficial, ni de camps de treball, ni de nens robats i l'obertura de fosses comunes sembla un tema privat; no s'ha implantat el dret a la veritat".

Malauradament de tot això la societat civil ha respost i és la que està fent investigacions per tot el territori, tot i que fins i tot en altres comunitats autònomes com Andalusia s'han destruït fons documental sobre la repressió a la guerra i a la postguerra. S'ha pogut fer un cens de les fosses comunes i de moment es pot afirmar que n'hi han unes 2.382 amb uns 45.000 desapareguts, sobretot a Andalusia. Pel professor "és un escàndol que encara ara el govern espanyol subvencioni una entitat feixista com la Fundación Francisco Franco". I en temes judicials també lamenta que s'hagi fet el reconeixement de sentències injustes però les sentències pròpiament no s'han anul·lat. Per exemple Alemanya va anul·lar tots els judicis polítics de la guerra.

A continuació es van explicar diverses experiències i projectes de recerca de recuperació de la memòria històrica a Osona i al Penedès com "La importància dels dietaris de la guerra civil", a càrrec de Xavier Cateura; "L'aeròdrom de Vilatorta", amb Cris Suñen; "Lluites compartides" de Berta Rierola; "Tots els noms" de Ramon Arnabat; "Com ens podem creure la memòria" de Jaume Ayats i "Guerra i Repressió a Prats de Lluçanès" a càrrec de Roser Reixach i Anna Gorchs.

L'acte fou presentat per Alfred Verdaguer, president Òmnium i d'un dels organitzadors de les jornades, el professor de la UVic, Santi Ponce; i es va fer un minut de silenci en homenatge al traspàs de la poetessa i activista cultural Pilar Cabot. Ambdós van destacar que sortosament la societat civil està organitzada en temes com la memòria històrica per suplir els buits de l'administració. També hi va intervenir, per part del Memorial Democràtic el Cap de l'Àrea de Continguts, Gerard Corbella.

La jornada va coincidir a la mitja part amb una visita guiada a l'exposició Exilis, fronteres i desarrelaments, a càrrec del pintor Carles Vergés i el poeta Víctor Sunyol.