Alcaldes del Lluçanès proposen ara crear la comarca amb només vuit municipis

 Els alcaldes del Lluçanès demanen "celeritat" al Parlament en la redacció de la Llei de creació de la nova comarca. De la darrera reunió entre els batlles dels tretze municipis que conformen el territori ha sorgit una nova proposta dirigida a la ponència redactora perquè pugui avançar en els seus treballs. Si la primera proposta preveia la inclusió d'una disposició addicional per tal que les poblacions que no en volguessin formar part se'n poguessin desvincular més endavant, ara els alcaldes proposen que sigui al revés. D'aquesta manera, la creació de la comarca podria tirar endavant inicialment amb els vuit municipis on va guanyar el "sí" en la consulta del 26 de juliol del 2015, i la resta s'hi podria adherir més endavant. El president del Consorci del Lluçanès i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha assenyalat que el canvi de posició "crea més consens" entre tots els alcaldes, tot i que la voluntat final és acabar disposant d'un comarca "amb tretze municipis".

Els alcaldes no han amagat mai que el resultat era difícil de gestionar, tot i que es complien els requisits que es van marcar des de Governació per tirar endavant la comarca: vuit dels tretze municipis van apostar pel "sí", mentre que cinc van votar "no". La proposta que va sortir de la ponència redactora de la proposició de llei de la nova comarca del Lluçanès el passat novembre incorporava un mecanisme a través del qual els municipis del 'no' se'n podrien desvincular un cop constituïda la comarca. Aquesta proposta no va crear consens entre els alcaldes del "no" des d'un principi i des de llavors el debat ha avançat molt tímidament.

En la darrera reunió d'alcaldes, el president del Consorci i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha explicat que es va donar un canvi de posicionament que hauria de facilitar el treball dels grups parlamentaris de la ponència. Sense renunciar a una comarca de tretze municipis, els batlles veurien bé la creació inicial d'una comarca amb els vuit municipis del "sí" (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès, Perafita, Sobremunt i Sant Martí d'Albars). La llei hauria d'incloure una disposició addicional perquè els municipis del "no", a mesura que ho vagin decidint, s'hi poguessin anar afegint.

"Volem una clàusula d'adhesió, en positiu", ha destacat Peraire. Aquesta és una fórmula que genera "molt més consens" entre els alcaldes que ja des d'un principi no veien bé la creació d'una comarca amb tretze municipis després que el seu poble hagués obtingut un resultat negatiu a la consulta. Amb una tramitació al Parlament de lectura única, com la llei de la comarca del Moianès, "tot hauria anat molt més ràpid", però com que això no va passar, i sense ànim de repartir culpes, Peraire ha apel·lat a la "responsabilitat política" dels parlamentaris de tots els grups polítics de la ponència perquè es posicionin clarament i desencallin la redacció de la futura llei.

Isaac Peraire ha explicat que aquesta no és l'única opció que hi ha hagut sobre la taula, ja que els batlles també han sospesat la creació d'una comunitat de municipis. Tot i que és una fórmula que no es descarta, el president del Consorci ha assenyalat que "pot ser una eina més de transició cap al Consell Comarcal".

Treball conjunt entre els tretze municipis

Isaac Peraire ha assenyalat que l'objectiu final és que els ciutadans coneguin els beneficis que els reporta el treball conjunt de tots els pobles a través de la tasca que desenvolupa el Consorci del Lluçanès. Aquest organisme, que degut a la implantació de l'RSAL estava abocat a desaparèixer, ara depèn circumstancialment de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, fins que es creï el nou Consell Comarcal.

Aquest dimecres el Consorci ha aprofitat per fer balanç i presentar les xifres del 2016. Entre totes les àrees que gestiona l'ens, s'ha prestat un total de 52 serveis dels quals se n'han beneficiat més de 15.200 persones. El director tècnic del Consorci, Xavier Barniol, ha valorat molt positivament el retorn econòmic que el Consorci genera entre la població. Per cada euro invertit a l'ens el passat 2016, s'ha retornat 3,64 euros. De cara al 2017, entre els projectes a futur, destaca un projecte per mancomunar la gestió de residus entre els diferents municipis o la posada en marxa d'una nova escola de música comarcal.