«A Sant Tomàs és on encaixem més bé i on podem treballar millor»

Sant Tomàs és una entitat sense ànim de lucre que vetlla per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats de desenvolupament i les seves famílies a Osona. L'entitat compta amb diferents serveis per donar una atenció integrada a infants, joves, adults i també a persones en edat avançada.

Aquest 2017, Sant Tomàs fa 50 anys. I són molts els testimonis que han passat per aquesta entitat, com en Lluís Compian (45 anys, Vic), que fa més de deu anys que treballa al Tac-Osona. En Lluís està en una línia de producció, a Manlleu, on els encarreguen el muntatge de diferents productes.
 
Ha treballat en diferents llocs, de mecànic, pintor... però un bon dia es va quedar sense feina. "Aquí és on més feina he tingut", explica Compian, remarcant que Sant Tomàs els ha ajudat més. "A les altres empreses hi ha molta competència i ens demanen més -explica-, és on encaixem més bé i on podem treballar millor". Per ell és "una ajuda molt important". "Sant Tomàs t'ajuda, entres amb un ritme que pots tirar endavant i millores", remarca.

En Lluís, a més, viu a la Llar Clarella amb set companys més de pis, "estem allà tot l'any i hi ha uns monitors que ens ajuden, treballen amb nosaltres i ens donen suport". "És la nostra llar", sentencia.
 
D'altra banda, la Mariona Santaugini (Sant Julià de Vilatorta, 21 anys) va conèixer el servei de Sant Tomàs des de ben petita, quan va començar a anar al Tris Tras. En acabar l'ESO, Sant Tomàs la va assessorar a través del servei laboral Eina, on s'ha format fent cursos de formació bàsica, d'administrativa, telefonista... Actualment està fent el de manipuladora d'aliments, ja que "no hi ha feina d'administrativa i he canviat de sector", apunta la jove. Aquesta decisió l'ha presa conjuntament amb la seva tutora durant les sessions d'orientació laboral.

Durant aquests diferents períodes de formació, la Mariona ha pogut fer pràctiques laborals en empreses i institucions públiques, i ha pogut allargar un període més en una ocasió, amb un contracte temporal de tres mesos. El que busca precisament Eina és que els contractes siguin indefinits. Durant el 2016, Eina va tancar l'any amb unes noranta persones amb discapacitat intel·lectual inserides a les empreses. El servei de formació i inserció laboral Eina enguany celebra el 25è aniversari.

"M'ajuden a buscar pràctiques, feina, augmentar la xarxa d'amics..." explica Santaugini, destacant que no s'imagina Osona sense Sant Tomàs. Ella també participa en altres grups com el CAR, on cada dissabte fan activitats de lleure i durant l'estiu vacances.
 
Tant en Lluís com la Mariona es troben quinzenalment, a través d'autogestors, on tots els usuaris treballadors de Sant Tomàs parlen dels temes que els afecten. "Parlem dels problemes, coses que voldríem fer, i coses que demanem a Sant Tomàs", explica en Lluís. "Entre tots anem planificant el nostre full de ruta".

Una llar per a persones grans, un repte immediat

Sant Tomàs compta amb diferents serveis per donar atenció integrada a totes les edats. Aquests serveis comencen amb el centre de desenvolupament infantil i atenció precoç Tris Tras; l'escola d'educació especial Estel; el centre de desenvolupament integral Espai Viu; el centre ocupacional Sant Tomàs; el centre especial de treball Tac-Osona; el servei de formació i inserció laboral Eina; la residència i centre de dia Riudeperes; el servei d'habitatge Clarella; el servei de lleure i esport Club Car; el servei de respir i també la Fundació Tutelar l'Esguard.
 
De totes maneres, tal com explica el president de l'entitat, Antoni Ramírez, "una de les manques que tenim és una llar per a la gent gran". Ramírez apunta que els serveis van anar creixent a mesura que ho feien els infants de la mateixa escola quan van començar ara fa 50 anys. "Aquest és un dels projectes immediats de Sant Tomàs" explica el president, remarcant que és "un projecte molt necessari".

D'altra banda, Sant Tomàs estrenarà aquest estiu el nou centre Tris Tras, que fins ara estava ubicat en uns baixos d'una casa de Vic. "És una referència molt bona que tenim", diu el president lloant la tasca dels seus professionals.
 
Actualment, el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, s'està rehabilitant gràcies a l'1% cultural de les obres de l'Eix Transversal. "Un cop estigui arreglat si trobéssim algun mecenes per adequar l'espai de dins, es podrien tirar endavant molts projectes", explica Ramírez.

Les famílies, també

A més de les persones amb discapacitat intel·lectual o dificultats de desenvolupament, Sant Tomàs també ofereix un servei a les famílies. A part d'un suport psicològic, en cas que ho necessitin, també hi ha el servei Respir. Tal com explica Antoni Ramírez, "és donar un respir a la família que conviu amb una persona amb un grau de discapacitat molt elevat".
 
D'aquesta manera, la família que dia rere dia es cuida del seu parent, pot descansar. Ho fa gràcies a una altra família que es cuida del malalt i adquireix aquesta responsabilitat, un o dos dies a la setmana, o quan volen marxar de vacances. "Això ha tingut molt èxit i està molt valorat per la família", remarca Ramírez.

"Un acte d'estimació"

Sant Tomàs va aconseguir créixer gràcies a tota la comarca d'Osona. Quan l'orde dels camils de Sant Tomàs de Riudeperes es venien els terrenys van oferir-ho a l'entitat. Llavors valia 9 milions de pessetes i, tal com recorda el president, no en tenien ni cinc.

Per això es va iniciar una recol·lecta per tota la comarca i se'n van aconseguir més del doble: 19 milions d'euros. "Pràcticament tota la comarca es va bolcar amb tot el projecte", diu Ramírez, remarcant que "la comarca ens estima molt".
 
Ramírez valora molt positivament aquest 50è aniversari i recorda que durant l'evolució "s'han millorat molt els serveis". "Podem estar molt orgullosos de com s'ha desenvolupat Sant Tomàs i els serveis que presta i ha prestat".

Precisament, el doctor Jordi Folch va ser un dels primers treballadors de Sant Tomàs. És psiquiatre infantil i ha viscut els 50 anys de l'entitat. Folch recorda que la família Cassany va visitar el seu pare, doctor Lluís Folch, reconegut psiquiatre infantil. "El meu pare els va dir que s'havien d'organitzar i fer una escola a Osona".

Juntament amb set famílies més van organitzar-se en aquesta entitat. Els primers professionals de Sant Tomàs, doncs, van ser dues mestres, el seu germà Lluís, que era pedagog i ell mateix.
 
Actualment Folch encara visita en el Centre de Riudeperes i en els tallers ocupacionals de Calldetenes i Manlleu. "Segueixo vinculat a Sant Tomàs des de fa 50 anys", explica. "La valoració és extraordinària com la gent d'Osona i Catalunya sense diners amb esforç, voluntat i ajudes de tot tipus, han suplert un treball professional públic imprescindible", remarca Folch, amb motiu del 50è aniversari.

"És un acte d'estimació: donar diners a canvi de res. Això és impagable". A més, apunta el doctor, "Sant Tomàs no fa una cosa de caritat, fa una cosa professional, seriosa, de tractar els nens, els joves, els grans..."
 
Folch recorda que durant les primeres visites (que cobrava 500 pessetes), "el drama" de molts dels pares era "què passarà el dia que no hi sigui?". "Aquest drama número u està resolt per la gent de Sant Tomàs i la comarca", valora el doctor.

Entitats i institucions de la comarca col·laboren amb Sant Tomàs, molts d'ells des de l'inici. Per això, sense cap mena de dubte, no es podria imaginar Osona sense Sant Tomàs; ni Sant Tomàs sense Osona.

Sant Tomàs en xifres

Sant Tomàs va tenir un total de 695 treballadors durant el 2016, 282 dels quals són també usuaris. La majoria d'aquests són treballadors amb discapacitat intel·lectual (161), i el segueixen treballadors amb discapacitat física (67), amb malaltia mental (39), i amb discapacitat sensorial (15). Del total dels treballadors del 2016, la majoria són dones (62,3%) en comparació als homes (37,7%).

Pel que fa a la inversió en formació, Sant Tomàs va poder formar 472 treballadors en 100 formacions. El total d'inversió s'enfila a 67.781,60 euros. Durant el 2016, Sant Tomàs va atendre 1.784 persones, va tenir 2.054 socis i 176 voluntaris.