«El futur dels adults amb autisme només serà esperançador si desenvolupem excel·lents serveis de diagnòstic»

"Des del 1938, ens ha cridat l'atenció un nombre de nens les característiques dels quals difereixen, de forma tan marcada i única, de tot el descrit fins ara fins al punt que cada cas mereix una consideració detallada de les seves peculiaritats fascinants". Així començava el primer article del psiquiatre nord-americà Leo Kanner, l'any 1943, en el que s'exposava per primera vegada la descripció inicial de la síndrome autista.

En aquest escrit s'hi descrivien onze casos de nens i nenes que presentaven una "sèrie de característiques essencials comunes", on l'alteració principal era la "incapacitat per a relacionar-se normalment, des d'un principi, amb persones i situacions".

Des de llavors, el percentatge de nens a qui se'ls diagnostica autisme creix cada any. El Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) s'acostuma a detectar durant els primers tres anys de vida, quan el quadre clínic de la criatura ja queda força definit.

L'autisme es detecta ràpid perquè condiciona el desenvolupament de l'infant i per tant, és imprescindible una detecció precoç que permeti incidir en el desenvolupament de la criatura per a poder-la ajudar i minimitzar els símptomes. Amaia Hervás és psiquiatre i cap de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

Considerada una de les millors expertes en autisme de l'Estat espanyol, forma professionals mèdics tant a Catalunya, com a Espanya i a Amèrica del Sud. Hervás va visitar la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, on el passat 8 de març va fer una conferència.

- Els casos d'autisme van in crescendo i encara no se sap si hi ha alguna forma d'evitar-los. En quin punt es troben ara per ara els professionals que s'hi dediquen?

- Tot indica que cada vegada hi ha més nens autistes, però no hi ha dades específiques que ho afirmin, i també és cert que els professionals cada vegada estan més ben preparats per a diagnosticar el trastorn. Per tant, és lògic que se'n registrin més casos.

- Es parla de la importància del diagnòstic precoç. L'autisme no es pot evitar ni curar, però es pot tractar... Una detecció ràpida permet actuar i minimitzar els símptomes. Com es pot detectar que un nen pateix el TEA?

- L'autisme afecta per tota la vida, és crònic. A més a més no hi ha un tipus d'autisme, n'hi ha molts i per moltes causes. - Hi ha casos on se sap que un nen té moltes possibilitats de patir aquest trastorn perquè ja té germans diagnosticats o perquè, per exemple, és prematur. Hi ha altres indicadors com ara l'edat del pare o el sistema immunològic, però hi ha factors que van molt més enllà, com ara factors mediambientals o situacions adverses que haguem viscut durant l’embaràs, que poden condicionar que hi hagi gens que s'expressin o que no.

- Les situacions extremes d’estrès durant la gestació també poden causar l’autisme?

- I tant. No són la causa principal, però en són causes. La majoria de tractaments no són tan sols farmacològics, i alguns poden estar relacionats, per exemple, amb la ingesta o no ingesta de certes proteïnes, que permeten canviar l'expressivitat genètica. Per això és important detectar el trastorn aviat.

- Però no sempre deu ser fàcil...

- No. En alguns pocs casos ens trobem amb nens molt intel·ligents a qui els pocs factors que demostren d'autisme els queden compensats per les seves altres habilitats, i es triga molt a descobrir-ho.

- I com s'acompanya a aquests nens durant la seva època escolar, quan no poden seguir les classes com la resta de companys?

- Generalment van molt acompanyats a la primària i milloren molt. La primària és com una època de "lluna de mel" per als nens amb autisme si la comparem amb la resta d'etapes que els esperen. Quan entren a l'adolescència les ajudes disminueixen, els companys canvien i les peticions acadèmiques també. Un sistema tradicional i rígid d'educació fa que ells "s'estavellin" dins el sistema educatiu. Necessiten adaptacions individualitzades per les àrees que els hcosten i en canvi potenciar les seves habilitats.

- Un cop de mà en allò que els costa i potenciar allò que se'ls dona bé. I emocionalment?

- Aquest és el xoc que experimenten quan entren a l'adolescència. L'autisme no necessita un abordatge psiquiàtric sinó integral. Per un adolescent amb autisme els adults de referència són menys referents. Hi ha moltes complicacions en l'àrea emocional dels adolescents.

- I un cop han superat l'adolescència i l'etapa formativa, com afronten la vida laboral?

- Aquí és on encara tenim moltes . Encara no hem aconseguit veure com adaptem la incorporació al món laboral ni com podem fer que el món laboral es flexibilitzi. Hi ha projectes, però molt específics...

- Llavors, si es millorés la detecció precoç de ben petits, potser aquests afectats d'autisme arribarien més adaptats a l'edat adulta?

- Sí, falta organització diagnòstica, que tots els nens tinguin l'avaluació diagnòstica correcta i completa per saber els símptomes que pateixen però també les seves capacitats per dissenyar tractaments molt adaptats a l'individu.

- Preparar-nos per a un bon diagnòstic precoç, forjar un sistema educatiu integral, aconseguir adaptar la inserció laboral... Hi ha molta feina a fer.

- Si desenvolupem excel·lents serveis de diagnòstic i intervenció precoç per a nens petits i no mantenim tractaments ni millorem els serveis educatius, sanitaris i socials, el futur com a adults seguirà sent poc esperançador