Osona lidera el creixement econòmic, però amb una distribució desigual

L'Observatori Socioeconòmic d'Osona va presentar aquest dilluns el tercer Informe de competitivitat de la comarca, i el primer Informe de Megatendències del 2016. L'informe de competitivitat, que permet fer un diagnòstic de la situació socioeconòmica de la comarca, mostra dues realitats ben diferents d'Osona.

D'una banda, Osona és la comarca amb major creixement econòmic, amb un PIB que ha crescut un 6%, sobretot pel sector serveis (6,3%) i també a la indústria (5,9%), segons dades del 2015. Així ho ha explicat Sandra Álamo, responsable de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, que va remarcar que la internacionalització és un vector positiu a la comarca amb un percentatge d'empreses exportadores del 12,3%. Aquest augment del creixement al comerç exterior, es concentra sobretot en el sector de la Indústria i Europa és el principal destí d'aquestes exportacions.

D'altra banda, malgrat aquesta recuperació econòmica, l'atur continua sent el repte pendent a Osona, ja que és manté alt en el mateix perfil: majors de 45 anys, amb baixa qualificació professional, sense estudis postobligatoris, i que són sobretot dones majors de 55 anys. També es manté alt en alguns municipis, com Manlleu, Sant Martí de Centelles, Sant Bartomeu del Grau o Vic. A més, l'ocupació generada tendeix a ser en forma de contractes temporals (85%) i en tasques elementals (36,6%).

Per això, "hem de tocar de peus a terra i ser conscients que, tot i que de l'informe en sorgeixen moltes dades positives, hi ha indicadors que expressen preocupació", va dir el conseller delegat de Creacció, Joan Turró, fent referència al fet que el 32% de la població (49.754 persones) va ser beneficiària d'algun tipus de prestació l'any 2015.

Aquest informe parteix de l'anàlisi de quatre dimensions: la productiva, la formativa, la territorial i la social. Aquest any, i com a novetat, la planificació dels reptes de futur del document s'ha treballat amb quatre comissions, una per a cada àmbit, que han involucrat nombrosos agents socials, polítics i econòmics del territori.

Les quatre dimensions de l'informe culminen amb la presentació d'una sèrie de reptes estratègics entre els quals figuren el desenvolupament de programes específics per millorar la dimensió empresarial; resoldre el desencaix entre l'oferta i la demanda del mercat laboral; reduir la taxa d'abandonament escolar; detectar, analitzar i apoderar col·lectius específics de difícil inserció al mercat laboral per oferir-los programes d'atenció específics, i millorar la mobilitat de la comarca així com elaborar polítiques territorials per fer front a la realitat d'un territori dual.
 
Un informe per visualitzar nous riscos i oportunitats

Enguany, per primer cop, l'informe ha incorporat les aportacions d'un gran nombre d'agents socials, polítics i econòmics del territori, que han participat en diversos grups de treball; i alhora s'ha presentat el primer informe de Megatendències amb l'objectiu de visualitzar nous riscos i oportunitats. D'aquesta manera, es vol inspirar transformacions a les empreses i a les realitats professionals i personals d'Osona.

Tal com va explicar Sandra Álamo, l'informe identifica i desenvolupa 24 tendències agrupades en cinc grans blocs (demogràfiques, geopolítiques, econòmiques, tecnològiques i socials), que són enteses com a canvis a llarg termini que tenen un gran impacte sobre els governs, les economies, les empreses i les persones, i que afecten el món, tant de manera global com a petita escala (nacional, regional i local).

Tres anys de Creacció

El tercer Informe de Competitivitat coincideix amb el tercer aniversari de la posada en marxa de Creacció. La seva directora executiva, Núria Macià, va repassar algunes de les dades que avalen la seva trajectòria ascendent. El 2016 l'agència va executar 35 projectes, 21 dels quals impliquen el territori, i va tancar l'exercici amb 54 persones contractades i un pressupost d'1.890.000 euros. L'agència es divideix en cinc àmbits de treball: emprenedoria, empresa, ocupació, l'Observatori Socioeconòmic i els projectes estratègics, entre els quals el 2016 s'han impulsat el Pla Estratègic de Formació Professional i la Taula de gestió de purins orgànics, sempre juntament amb altres institucions comarcals. Entre d'altres, sota el paraigua de Creacció el 2016 es van crear 43 empreses i 87 llocs de treball i es van atendre 354 empreses. Actualment els seus vivers allotgen 50 empreses que generen 95 llocs de treball.

L'informe el va introduïr el president de Creacció, Josep Arimany, que va destacar "la feina clau de Creacció i de l'Observatori per poder fer una diagnosi de la situació socioeconòmica d'Osona i recollir la informació necessària per a la presa de decisions de l'Administració i de les empreses, a l'hora d'emprendre els projectes estratègics necessaris per modificar o millorar la situació en un determinat àmbit". A l'acte també hi van intervenir el conseller delegat de Creacció, Joan Turró; el president del Consell Comarcal, Joan Roca; l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido; la directora executiva de Creacció, Núria Macià; i la responsable de l'Observatori Socioeconòmic, Sandra Álamo.
 

Altres ítems

- Estructura empresarial polaritzada. Augmenten les microempreses i les empreses grans i mitjanes; mentre que la petita es redueix. - Autònoms concentrats al sector agroalimentari. El 26% de llocs de treball a la comarca estan ocupats per autònoms i aquests es concentren especialment en la indústria agroalimentària, on ha augmentat un 176% des del 2008. - La innovació continua sent una assignatura pendent. Malgrat una lleugera millora, el nombre d'ocupats en tasques d'alt contingut tecnològic i en serveis basats al coneixement és només del 29,4%, molt per sota del 43,5% català. - Forta dualitat en funció del perfil dels joves. Hi ha una elevada taxa d'abandonament prematur dels estudis i en un nivell d'instrucció de la població inferior a les mitjanes catalana i europea. D'una banda, els joves que accedeixen al Batxillerat i als Cicles Formatius de Grau Superior tenen unes taxes de graduació superiors a la catalana i, per una altra banda, els joves que accedeixen a Cicles Formatius de Grau Mitjà tenen uns percentatges de graduació molt inferiors. - La renda familiar millora lleugerament. Es manté inferior a la mitjana catalana i més baixa que l'any 2009. El creixement econòmic, doncs, no arriba a totes les llars. - Risc d'evolucionar cap a un territori dual. Els set municipis que concentren el 67% de la població estan al voltant de la C-17, que aglutina la majoria dels llocs de treball.