Vic

Vic recorda les víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil amb històries de vida

Un emotiu acte omple la Sala de la Columna amb la conferència "La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes"

| 17/02/2017 a les 10:20h
Arxivat a: Política, homenatge, Ajuntament de Vic, Guerra Civil
La Sala de la Columna plena de gom a gom | Josep M. Montaner
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Vic va retre el primer homenatge a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil. Concretament, la capital d'Osona va ser bombardejada quatre cops, ara fa 78 anys: el 21 de desembre del 1938, 20 de gener del 1939, 25 de gener de 1939, i la nit de l'1 al 2 de febrer de 1939.

L'historiador i professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas, va ser l'encarregat de pronunciar la conferència "La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes" a la Sala de la Columna, que es va omplir amb unes 200 persones. L'alcaldessa Anna Erra va encetar l'acte amb unes paraules d'agraïment a tots els assistents "per refer la història de la nostra ciutat, tot i reviure una època dura de penúria i guerra".

Josep Casanovas va dividir la conferència en tres grans temes: les cues, les cartes i les bombes. L'historiador va fer un repàs de la Guerra Civil a Vic, a través de documentació de l'aviació, cartilles de racionament, o emotives cartes des del front.

Cues per menjar

Casanovas va fer referència a l'escassetat d'aliments que hi havia a la ciutat, exemplificant-ho amb la cartilla de racionament de la família Sunyol. Tot i això, el fet que Vic estigués en un entorn rural, provocava que hi hagués un mercat clandestí de productes. També va remarcar la processó de la gent que pujava de Barcelona a la capital d'Osona per anar a buscar aliments, com una "caravana de sacs".

D'altra banda, Vic ja va acollir persones refugiades al voltant del 1936 i els va rebre amb els braços oberts, explicava Casanovas a través d'un article. El 1938, els refugiats representaven un 13,4% de la població de Vic. L'historiador també va explicar que per falta de moneda, l'Ajuntament va haver d'emetre bitllets.

"Unes cartes que connecten Vic amb el front de guerra"

Podríem dir que va ser un dels moments més emotius de la conferència, ja que Casanovas va explicar la història d'un vigatà que va anar al front i va enviar cartes a la seva família. Hermanagildo es va incorporar a l'exèrcit de la República i el 1938 el van situar en una base molt a prop d'on hi hauria la batalla de l'Ebre, on hi va morir. Abans, però, tot i la dificultat de les comunicacions, va poder rebre una carta amb una fotografia dels seus fills, que tant apreciava.
 

Josep Casanovas durant la conferència. Foto: Josep M. Montaner


Bombes amb un objectiu militar concret?

La generació que va patir els bombardejos "encara recorden el soroll de les sirenes per buscar refugi" explicava Casanovas, a través dels testimonis que ha pogut parlar o llegit. Tot i així, l'historiador també va destacar els que van tenir més fortuna i van ser salvats pels bombardejos, Com la Carme Baget, que estava jugant en una plaça i els soldats republicans se la van emportar, un minut abans que explotés una bomba al lloc.

Casanovas va fer una explicació detallada de la vista que tenien els aviadors feixistes que van bombardejar Vic. "En moltes imatges no quedar clar l'objectiu militar, però els tenien perfectament identificats", va dir. Aquests eren el dipòsit de guerra del carrer manlleu, el transformador elèctric de la via del tren, el taller de muntatge d'avions, entre altres.
Tot i tenir-los identificats, van destruir més edificis que els objectius militars fixats.

En definitiva doncs, "els bombardejos van afectar víctimes innocents, bombardejant la població civil per desmoralitzar la rereguarda". Casanovas va acabar amb una cita: "la primera lliçó de la història és que les persones no aprenem de la història", fent referència als efectes devastadors de la guerra i el cas actual de persones refugiats. A veure si "aprenem alguna cosa de la història, del que no s'ha de repetir", va sentenciar.

L'homenatge va acabar amb un vídeo musical amb els noms que es coneixen de les víctimes dels bombardejos. La sala va emmudir durant un minut per fer memòria d'aquells anys de penúria. L'acte es fa un any després que el ple de l'Ajuntament de Vic aprovés la moció que va presentar Capgirem Vic per retre homenatge a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil. Fins llavors, n'ha organitzat Capgirem Vic des de fa quatre anys.

Més víctimes reconegudes, gràcies a la crida

Durant la conferència, Casanovas ja va apuntar que de ben segur que hi havia més víctimes de les 17 que estaven contemplades en el registre. Per aquest motiu, l'Ajuntament va fer una crida a familiars o coneguts de víctimes i a la ciutadania en general perquè contactessin amb el consistori i ser presents en l'acte.
 

Josep Casanovas durant la conferència. Foto: Josep M. Montaner

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Gracies
Anònim, 17/02/2017 a les 17:27
+18
-2
Gracies Anna Erra, per un homenatge tant sentit.
Una chorrada
Anònim, 19/02/2017 a les 18:30
+1
-13
Crec que tots els vigatans, tenien les mateixes posibilitats de morir o ser ferit en un bombardeig.

Espero que algún dia l'Ajuntament facin un homenatge a les bones persones, propietaris, empresaris i religiosos que els roxos varen assesinar al pont del Llop i per la carreteres d'Osona.

Ara parlar dels bombardeixos 80 anys després es una es una xorrada, es tornar a reviure una cosa que estaba cicatritzada, a Vic la guerra civil pel que veig no s'ha acabat, dona per molt, sobretot inventant coses a uns i no parlar del Coig del Carrer de Gurb , mort de vell a sudamerica, que es banagloriaba d'haver matat a més de 100 persones de dretes.

Anna Errra , para aquesta barbaritatm al final en sortirás mal parada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La furgoneta trobada a Vic
01/01/1970
Els atacants pretenien farcir els vehicles d'explosius casolans i un d'ells havia d'explosionar a la capital d'Osona, segons "La Vanguardia"
Incertesa a Plaça Catalunya instants després de l'atemptat a Barcelona | Esteve Plantada
Carles Fiter
01/01/1970
La vilatortina Laura Vilaseca va presenciar l'atac de la furgoneta, que ha deixat 14 morts i centenars de ferits, a només 6 metres
Escorcolls aquest divendres a Ripoll | Xevi Pujol
Joan Serra Carné
01/01/1970
Tres dels terroristes detinguts i quatre dels atacants en recerca i captura tenen vinculacions amb el Ripollès | Els joves assumien tasques executives i logístiques vinculades a l'atemptat de Barcelona i estan relacionats amb l'explosió d'Alcanar

La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"