El Suprem obre judici oral contra Homs pel 9-N per prevaricació i desobediència

La Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació per a l'exconseller de Presidència .contingutnaciodigital #columnanotigran .noticia h1 { font-size: 39px; line-height: 41px; }

Redacció
20 de gener del 2017
Actualitzat el 23 de gener a les 17:28h

Francesc Homs anant a declarar al Suprem amb Artur Mas i Neus Munté Foto: Europa Press


El Tribunal Suprem ha dictat l'obertura de judici oral contra Francesc Homs acusat dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa per la consulta del 9-N. Andrés Palomo del Arco, jutjat del penal de l'alt tribunal, ha pres aquesta decisió en apreciar indicis de delicte part de l'exconseller de Presidència. Cal recordar que la Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació contra l'actual cap de files del PDECat a Madrid.

Un mateix assumpte en dos tribunals diferents

Si Mas, Ortega i Rigau van ser imputats el 29 de setembre de 2015 –dos dies després de les eleccions catalanes del 27-S-, Homs no es va veure implicat en el cas fins al febrer de 2016. La Fiscalia va demanar que també s'investigués l'exconseller en base a l'existència d'una carta que aquest va enviar a l'empresa T-Systems assegurant que la suspensió del procés participatiu del TC no afectava el contracte que tenia amb la Generalitat per instal·lar programes informàtics als ordinadors que havien de servir per a les votacions.

El TSJC va derivar el judici al Suprem tenint en compte que Homs ja era diputat al Congrés espanyol i, per tant, gaudia de la condició d'aforat. Tot i això, va oferir-li declarar de manera voluntària a Barcelona com finalment va fer el 7 de març de l'any passat i on va assegurar que, com més alta fos la condemna, més gran seria la victòria per al sobiranisme.

El setembre següent, Homs va haver de declarar al TS on va afirmar que el govern espanyol va oferir a la Generalitat un acord en el marc de la consulta del 9-N. Segons va concretar ell mateix, una persona que parlava en nom del govern espanyol es va posar en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el Govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat.