29
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:59h
Tres-cents seixanta-cinc anys a l'any, cada dia durant una hora, dos centellencs de soca-rel són els responsables o bovers oficials, que vetllen pels dos bous que arrosseguen el pi per la Festa del Pi: l'Artillero i en Gallardo. Els seus cuidadors, en Jaume Grau i el seu fill, Albert, saben perfectament l'esforç i sacrifici que comporta alimentar aquestes dues bèsties d'origen asturià, passejar-les, netejar-los l'estable i acostumar-los a fer el recorregut del dia 30 de desembre.
Es preparen durant tot l'any per una feina d'un matí. Es tracta d'una feina que per a un bou que no fos dòcil, i aquests dos ho són molt, podria ser estressant amb els trets de trabuc però a la qual s'acostumen i s'adapten amb un perímetre de protecció que tots els bons galejadors respecten i marquen a la resta del públic.
D'Astúries a Centelles
Fa uns cinc anys van venir a terres centellenques des d'Astúries, i tant l'Artillero com en Gallardo són dos mascles formosos ja esterilitzats i d'una varietat autòctona protegida anomenada Raça Asturiana de los Valles o Carreñana. Actualment cadascun pesa més de 650 quilograms i poden tibar la carreta i el pi amb un pes superior als 1.700 quilograms.
Els dos bovers, i sobretot en Jaume, s'hi dedica de forma contínua i diària des de fa més de trenta anys per amor a la festa, i en cada estació o moment de l'any prepara el millor aliment que els hi pot oferir: l'herba natural i fresca de les mateixes pastures on viuen en semi llibertat i quan arriba l'hivern una proporció de farratge o herba seca i palla. I finalment per controlar la seva acurada alimentació ho completen amb les "llaminadures" dels bous: l'alfals, que els hi dóna vigor i energia per a la festa.
Cal recordar que antigament, fa uns cinquanta anys, a moltes cases de pagès de la contrada hi havien bous per a feina del camp i habitualment els que participaven a la Festa del Pi eren de la Rovira de Baix i també alguns anys de la Serra Santa Ana de Sant Martí de Centelles. En Jaume ens recorda que són animals de costums, tranquils i dòcils, i que entenen totes les ordres que els hi dóna i quan hi parla el coneixen tant per la veu i les paraules com pel tacte de la mà, el so i les olors.
Tot i que només surten per la Festa del Pi tibant de la carreta i de l'arbre no és menys veritat que aquests dos animals també es guanyen la vida en altres cercaviles arreu del país com els passants dels Tonis en diferents pobles de Catalunya i també a les Festes del Rocío catalanes (a l'estil de l'andalusa d'Ayamonte) que cada any es porten a terme a indrets del nostre territori català com Barcelona, Tarragona o Sabadell.
Els seus noms de naixement ens recorden els seus orígens asturians i des que van arribar han demostrat entendre el parlar dels dos bovers, ja que reben ordres en asturià o bable, català o castellà. Dos bous asturians que viuen i treballen a Catalunya, entenen el català i són capaços de donar lliçons d'integració participant en festes tan catalanes i tan tradicionals com la Festa del Pi però també tan andaluses com el Rocío. A més, es tracta d'un cas únic de manteniment d'una raça i d'una espècie, que no es dóna en cap altra indret del nostre país.
Es preparen durant tot l'any per una feina d'un matí. Es tracta d'una feina que per a un bou que no fos dòcil, i aquests dos ho són molt, podria ser estressant amb els trets de trabuc però a la qual s'acostumen i s'adapten amb un perímetre de protecció que tots els bons galejadors respecten i marquen a la resta del públic.
D'Astúries a Centelles
Fa uns cinc anys van venir a terres centellenques des d'Astúries, i tant l'Artillero com en Gallardo són dos mascles formosos ja esterilitzats i d'una varietat autòctona protegida anomenada Raça Asturiana de los Valles o Carreñana. Actualment cadascun pesa més de 650 quilograms i poden tibar la carreta i el pi amb un pes superior als 1.700 quilograms.
Els dos bovers, i sobretot en Jaume, s'hi dedica de forma contínua i diària des de fa més de trenta anys per amor a la festa, i en cada estació o moment de l'any prepara el millor aliment que els hi pot oferir: l'herba natural i fresca de les mateixes pastures on viuen en semi llibertat i quan arriba l'hivern una proporció de farratge o herba seca i palla. I finalment per controlar la seva acurada alimentació ho completen amb les "llaminadures" dels bous: l'alfals, que els hi dóna vigor i energia per a la festa.
Cal recordar que antigament, fa uns cinquanta anys, a moltes cases de pagès de la contrada hi havien bous per a feina del camp i habitualment els que participaven a la Festa del Pi eren de la Rovira de Baix i també alguns anys de la Serra Santa Ana de Sant Martí de Centelles. En Jaume ens recorda que són animals de costums, tranquils i dòcils, i que entenen totes les ordres que els hi dóna i quan hi parla el coneixen tant per la veu i les paraules com pel tacte de la mà, el so i les olors.
Tot i que només surten per la Festa del Pi tibant de la carreta i de l'arbre no és menys veritat que aquests dos animals també es guanyen la vida en altres cercaviles arreu del país com els passants dels Tonis en diferents pobles de Catalunya i també a les Festes del Rocío catalanes (a l'estil de l'andalusa d'Ayamonte) que cada any es porten a terme a indrets del nostre territori català com Barcelona, Tarragona o Sabadell.
Els seus noms de naixement ens recorden els seus orígens asturians i des que van arribar han demostrat entendre el parlar dels dos bovers, ja que reben ordres en asturià o bable, català o castellà. Dos bous asturians que viuen i treballen a Catalunya, entenen el català i són capaços de donar lliçons d'integració participant en festes tan catalanes i tan tradicionals com la Festa del Pi però també tan andaluses com el Rocío. A més, es tracta d'un cas únic de manteniment d'una raça i d'una espècie, que no es dóna en cap altra indret del nostre país.
Els dos bous durant la Festa del Pi Foto: Toni Carrasco
Galeries de fotos dels darrers anys de la Festa del Pi de Centelles