03
de desembre
del
2016
Marco Zanobi és fisioterapeuta i especialista en rehabilitació i prevenció de lesions esportives. Ha estat coordinador de fisioteràpia, responsable de qualitat i director executiu de l’Isokinetic Medical Group, un centre de referència internacional que compta amb el segell FIFA. Actualment, és el màxim responsable de la clínica que el grup va obrir el 2013 a Londres.
Diplomat en Teràpia de la rehabilitació per l’Escola de Medicina de la Universitat de Bolonya i postgrau en Rehabilitació Esportiva i Terapèutica per la Universitat de Chieti (Itàlia), Zanobi s’ha especialitzat en rehabilitació de lesions esportives. Ha visitat la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) per oferir una xerrada als estudiants del grau de Fisioteràpia.
- Les lesions són inherents a la pràctica de l’esport?
- Sí. Els atletes professionals pateixen diversos tipus de lesions, però avui dia hi ha una gran quantitat de persones no professionals que practiquen esports molt diversos. La majoria no tenen una formació física bona i no fan cap exercici de prevenció adequat a l’activitat esportiva que practiquen. Aquest podria ser el motiu pel qual les lesions esportives han augmentat en les darreres dècades.
- Com podem evitar lesionar-nos?
- Actualment tenim diverses maneres d’evitar les lesions. El més important és personalitzar el programa d’intervenció dels pacients. A la nostra clínica, fem diferents proves diagnòstiques, com el test isocinètic, el del llindar o el d’anàlisi del moviment. Amb els resultats d’aquestes proves podem definir els programes d’intervenció personalitzada prescrivint exercicis preventius i exercicis de força i resistència muscular, o tornant a entrenar les habilitats motores normals i la coordinació. Es tracta d’analitzar el nostre cos, detectar errors i treballar-los.
- La dieta hauria de tenir un paper fonamental en la nostra forma física?
- I tant! A la nostra clínica, treballem conjuntament amb especialistes que visiten pacients professionals i no professionals a qui els cal seguir una dieta específica per poder portar a terme la seva activitat esportiva o programa de rehabilitació per tal d’aconseguir els principals objectius que s’han marcat. De vegades, especialment després d’una intervenció quirúrgica, també els cal prendre algun suplement per guanyar trofisme muscular.
- Els esportistes no professionals no són prou conscients de les seves limitacions?
- En alguns casos, potser no. El coneixement del propi cos és el més important durant el temps de rehabilitació o d’activitat esportiva i de vegades ens permet evitar les lesions. La consciència corporal es pot adquirir amb activitats esportives, sobretot durant la infantesa. Per aquests motius, sempre he recomanat la pràctica de l’esport des de ben petits.
- Per a un esportista amateur una lesió no afecta el seu rendiment però per a un futbolista professional té conseqüències molt importants. Com els ajuden a evitar les lesions?
- La rehabilitació es divideix en cinc fases: primer tractem el dolor; quan l’hem superat, intentem recuperar el moviment; després treballem la força; llavors practiquem la coordinació; i, per últim, entrenem per recuperar la forma física. En aquestes cinc etapes, els errors més importants i que ens fan recaure es solen produir a la tercera fase, perquè molts esportistes creuen que, si ja no tenen dolor, si ja han recuperat la mobilitat i si ja tenen la mateixa força que abans, estan recuperats. Però això és un error. Tant els atletes professionals com els pacients no professionals no haurien de deixar la recuperació en aquest punt encara que notin que tenen prou força i flexibilitat, perquè que es trobin bé no vol dir que puguin tornar a jugar immediatament. Els pacients han de superar de manera progressiva les fases de coordinació i forma física per recuperar el moviment, la força i l’habilitat.
- Ha treballat 30 anys amb l’equip de Bolonya de la sèrie A, assessorant-los sobre preparació física. Com han canviat els entrenaments en tot aquest temps?
- És evident que el nostre cos no ha canviat en aquests anys, però la cirurgia i també alguns tractaments de fisioteràpia han canviat per a assolir la màxima recuperació funcional possible en el temps més curt possible. Curem millor i abans. El meu consell és fer-ho sempre de la forma més segura per al pacient, posant especial atenció a la prevenció de les lesions.
- Vostè ha tractat jugadors de tot el món. És determinant el seu origen? Un alemany es lesiona menys que un argentí, o són estereotips?
- No, de cap manera. El que pot succeir de vegades és que la seva actitud vers la rehabilitació sigui diferent, però tots som iguals davant del risc de lesionar-nos.
- Aquest estiu s’ha parlat molt del dopatge. Un analgèsic que s’empra per alleugerir el dolor causat per una lesió s’ha de considerar una substància dopant?
- No. Vaja, jo penso que no s’hauria de considerar com una substància dopant.
- La relació entre la medicina i l’esport sembla complicada. Els jugadors sempre volen estar al cent per cent i confien en vostès per aconseguir-ho. Se senten pressionats?
- El que fa la pressió és motivar-me encara més per fer la meva feina. Per a mi és un repte cada vegada que em presenten un jugador lesionat, sigui professional o no. I és molt important per a nosaltres com a fisioterapeutes, com a empresa, reciclar-nos sempre. Per aquest motiu, cada any tenim el plaer i l’honor de convidar a tots els especialistes, fisioterapeutes i entrenadors esportius a la conferència sobre isocinètica perquè puguin compartir la seva experiència amb nosaltres. La propera edició se celebrarà del 13 al 15 de maig de 2017 a l’estadi del Camp Nou de Barcelona, que s’adaptarà especialment per acollir els espais científics i d’exposició.
- Què ens en pot avançar d’aquesta cita?
- Allà ens imaginem el futur de la prevenció i rehabilitació de lesions. Encara estem acabant de definir el programa, però ja us podem avançar que centrarem la recerca en diversos àmbits: de les lesions a l’entrenament neuromuscular, dels tractaments conservadors a la cirurgia ortopèdica, o de la prevenció a la medicina regenerativa.
Diplomat en Teràpia de la rehabilitació per l’Escola de Medicina de la Universitat de Bolonya i postgrau en Rehabilitació Esportiva i Terapèutica per la Universitat de Chieti (Itàlia), Zanobi s’ha especialitzat en rehabilitació de lesions esportives. Ha visitat la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) per oferir una xerrada als estudiants del grau de Fisioteràpia.
- Les lesions són inherents a la pràctica de l’esport?
- Sí. Els atletes professionals pateixen diversos tipus de lesions, però avui dia hi ha una gran quantitat de persones no professionals que practiquen esports molt diversos. La majoria no tenen una formació física bona i no fan cap exercici de prevenció adequat a l’activitat esportiva que practiquen. Aquest podria ser el motiu pel qual les lesions esportives han augmentat en les darreres dècades.
- Com podem evitar lesionar-nos?
- Actualment tenim diverses maneres d’evitar les lesions. El més important és personalitzar el programa d’intervenció dels pacients. A la nostra clínica, fem diferents proves diagnòstiques, com el test isocinètic, el del llindar o el d’anàlisi del moviment. Amb els resultats d’aquestes proves podem definir els programes d’intervenció personalitzada prescrivint exercicis preventius i exercicis de força i resistència muscular, o tornant a entrenar les habilitats motores normals i la coordinació. Es tracta d’analitzar el nostre cos, detectar errors i treballar-los.
- La dieta hauria de tenir un paper fonamental en la nostra forma física?
- I tant! A la nostra clínica, treballem conjuntament amb especialistes que visiten pacients professionals i no professionals a qui els cal seguir una dieta específica per poder portar a terme la seva activitat esportiva o programa de rehabilitació per tal d’aconseguir els principals objectius que s’han marcat. De vegades, especialment després d’una intervenció quirúrgica, també els cal prendre algun suplement per guanyar trofisme muscular.
- Els esportistes no professionals no són prou conscients de les seves limitacions?
- En alguns casos, potser no. El coneixement del propi cos és el més important durant el temps de rehabilitació o d’activitat esportiva i de vegades ens permet evitar les lesions. La consciència corporal es pot adquirir amb activitats esportives, sobretot durant la infantesa. Per aquests motius, sempre he recomanat la pràctica de l’esport des de ben petits.
- Per a un esportista amateur una lesió no afecta el seu rendiment però per a un futbolista professional té conseqüències molt importants. Com els ajuden a evitar les lesions?
- La rehabilitació es divideix en cinc fases: primer tractem el dolor; quan l’hem superat, intentem recuperar el moviment; després treballem la força; llavors practiquem la coordinació; i, per últim, entrenem per recuperar la forma física. En aquestes cinc etapes, els errors més importants i que ens fan recaure es solen produir a la tercera fase, perquè molts esportistes creuen que, si ja no tenen dolor, si ja han recuperat la mobilitat i si ja tenen la mateixa força que abans, estan recuperats. Però això és un error. Tant els atletes professionals com els pacients no professionals no haurien de deixar la recuperació en aquest punt encara que notin que tenen prou força i flexibilitat, perquè que es trobin bé no vol dir que puguin tornar a jugar immediatament. Els pacients han de superar de manera progressiva les fases de coordinació i forma física per recuperar el moviment, la força i l’habilitat.
- Ha treballat 30 anys amb l’equip de Bolonya de la sèrie A, assessorant-los sobre preparació física. Com han canviat els entrenaments en tot aquest temps?
- És evident que el nostre cos no ha canviat en aquests anys, però la cirurgia i també alguns tractaments de fisioteràpia han canviat per a assolir la màxima recuperació funcional possible en el temps més curt possible. Curem millor i abans. El meu consell és fer-ho sempre de la forma més segura per al pacient, posant especial atenció a la prevenció de les lesions.
- Vostè ha tractat jugadors de tot el món. És determinant el seu origen? Un alemany es lesiona menys que un argentí, o són estereotips?
- No, de cap manera. El que pot succeir de vegades és que la seva actitud vers la rehabilitació sigui diferent, però tots som iguals davant del risc de lesionar-nos.
- Aquest estiu s’ha parlat molt del dopatge. Un analgèsic que s’empra per alleugerir el dolor causat per una lesió s’ha de considerar una substància dopant?
- No. Vaja, jo penso que no s’hauria de considerar com una substància dopant.
- La relació entre la medicina i l’esport sembla complicada. Els jugadors sempre volen estar al cent per cent i confien en vostès per aconseguir-ho. Se senten pressionats?
- El que fa la pressió és motivar-me encara més per fer la meva feina. Per a mi és un repte cada vegada que em presenten un jugador lesionat, sigui professional o no. I és molt important per a nosaltres com a fisioterapeutes, com a empresa, reciclar-nos sempre. Per aquest motiu, cada any tenim el plaer i l’honor de convidar a tots els especialistes, fisioterapeutes i entrenadors esportius a la conferència sobre isocinètica perquè puguin compartir la seva experiència amb nosaltres. La propera edició se celebrarà del 13 al 15 de maig de 2017 a l’estadi del Camp Nou de Barcelona, que s’adaptarà especialment per acollir els espais científics i d’exposició.
- Què ens en pot avançar d’aquesta cita?
- Allà ens imaginem el futur de la prevenció i rehabilitació de lesions. Encara estem acabant de definir el programa, però ja us podem avançar que centrarem la recerca en diversos àmbits: de les lesions a l’entrenament neuromuscular, dels tractaments conservadors a la cirurgia ortopèdica, o de la prevenció a la medicina regenerativa.
Durant una xerrada de Zanobi. Foto: UVic-UCC