05
de desembre
del
2016
Toni Coromina Foto: Adrià Costa
Aquest dijous 8 de desembre a dos quarts de 8 del vespre, es presenta El Bisbe Ludòpata i altres contes a la Sala Modernista del Casino de Vic, a càrrec de Biel Barnils (poeta, escultor i activista cultural) i el mateix autor Toni Coromina.
El nou llibre de Coromina (col·laborador d'Osona.com) aplega sis relats escrits entre l’any 1999 i el 2016. Tots tenen en comú el mateix marc geogràfic, Balafiu, una població imaginària que pot associar-se amb qualsevol ciutat mitjana de la Catalunya interior. Cada un se situa en èpoques molt diverses i extenses en el calendari: des de les acaballes de la Guerra Civil fins al futur més immediat (2022).
| Els sis relats |
|---|
| El bisbe ludòpata, el conte que dóna nom al títol, recrea les contradiccions d’un clergue que es debat entre la fermesa de la seva fe, la superstició, la creença en el destí i la ludopatia. Amor de Gendre és una aproximació jocosa als tradicionals vodevils teatrals sobre l’amor i els mals entesos que acostumen a representar els grups de teatre d’aficionats a les festes de barriada, un entreteniment farcit d’embolics i sorpreses inesperades. A Els desnonats de can Seixanta, un artista caigut en la indigència rememora des d’un llit de cartrons improvisat al carrer la seva època de joventut i l’alegria que durant els anys setanta regnava al Cafè de Balafiu, un establiment singular que aglutinava la bohèmia local i tota mena de personatges histriònics. El botiguer, que inicialment havia de ser el text d’una òpera, és la trista història d’un comerciant decadent i envejós que en plena crisi troba com única sortida a la davallada l’engany amorós per conquerir el cor de la filla d’un empresari puixant de la competència. Les gòtiques busca l’origen del sobrenom de dues bessones molt modernes i criticades al poble, però que amb els anys han assolit una bona posició social. Teodor Mistral, té el seu origen en la traducció lliure que l’autor del conte va fer del llibret de l’òpera Orfeu de Monteverdi, i que posteriorment va passar a constituir la columna dorsal del relat, una metàfora sobre el poder de la música i una recreació actual del mite d’Orfeu. |
Fragment del pròleg de Biel Barnils:
“Una nova proposta de narrativa de ficció d’en Toni Coromina, després de A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites, que m’imagino jugant a caramboles al billar francès de Can Seixanta rodejat d’una “mescla de hippies, àcrates, bromistes, catalanistes i antifranquistes”. I rient, sobretot rient, del mort i de qui el vetlla. Aquest recull de contes estan amanits de bon humor, l’humor foteta que ens té acostumats el seu autor, imprescindible per sobreviure entre ortodòxies i estirabots, ordenances municipals i gestors culturals. Un humor que, a vegades amb punt de mira i a vegades sense, descriu el món del seu autor i un bon tros del nostre”.