L'economia d'Osona lidera el creixement de les comarques de la Catalunya Central

L'economia d'Osona ha experimentat un creixement del PIB del 6% el 2015, molt per sobre de la mitjana catalana (3,4%) i de les comarques de la Catalunya Central (4,3%). Així ho constata L'Anuari Econòmic Comarcal publicat per BBVA CX i dirigit per Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB. Segons l'economista, les raons de les bones xifres són a causa bàsicament de la recuperació del sector agroalimentari, molt menys afectat per la crisi.

L'economista va explicar aquest dilluns des de Manresa que el 2015 es pot considerar com el primer any "de plena recuperació" des del punt de vista de l'activitat productiva. Pel que fa als sectors que actuen com a motor d'aquesta recuperació a les comarques de la Catalunya Central, el catedràtic va explicar que s'han eixamplat i van des del primari, passant per la indústria, amb un gran pes de l'activitat agroalimentària i la metal·lúrgia, però també hi ha tingut un paper important el sector terciari, que reflecteix "l'impuls de la demanda interna", i sobretot ha tirat endavant gràcies al comerç, l'hostaleria i els serveis públics.

La Catalunya Central, sector per sector

L'autor de l'informe L'Anuari Econòmic Comarcal, Josep Oliver, va explicar que la Catalunya Central va presentar el 2015 un augment del PIB el 4,3% i se situa entre els eixos territorials més expansius del país, només per darrere de les Terres de l'Ebre (4,9%), i superant els registres assolits per les comarques de Girona (3,8%), l'Eix Metropolità de Barcelona (3,3%), el Camp de Tarragona (3,3%), les Comarques de Muntanya (2,6%) i el Pla de Lleida (2,3%).

Els resultats expressen, en primer lloc, els bons resultats del sector serveis, que amb un 56,7% del PIB d'aquestes comarques, varen augmentar un 4,9%, per sobre el 3,6% de Catalunya i només superades per les Terres de l'Ebre (5,2%). Aquest comportament reflecteix tant els resultats dels serveis privats (amb un pes del 74,9%), que van créixer un 5,8% (força superior al 4,1% de Catalunya), com dels col·lectius, que també van avançar amb més intensitat (2,4% davant l'1,7% català). Part d'aquesta dinàmica positiva va ser gràcies al turisme interior. Així, la millora ha estat especialment elevada en el camp de l'hostaleria (7,1% del PIB i un creixement del 8,5%), el comerç (amb un 30,7% del PIB dels serveis i un creixement del 7,0%) i els transport i emmagatzematge amb un creixement del 5,5%.

Pel que fa a la indústria, el seu increment (3,6%) el situa per sobre la mitjana catalana (2,7%) i només per darrere les Terres de l'Ebre (5,5%). Aquest notable augment reflecteix l'important avenç de les produccions manufactureres (4,0%, força per sobre el 2,5% català). En canvi, les energètiques van restar empenta al sector industrial (davallada del -0,5%, front l'augment català del 3,8%). El fort avenç de les branques típicament manufactureres s'explica pels increments del gruix de les produccions, amb increments intensos de la química (8,7%), el cautxú i matèries plàstiques (2,6%), de la important branca d'alimentació (6,1%), de la rellevant metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària (5,9%), de la producció d'altres productes minerals no metàl·lics (4,5%) o de la fusta, paper i arts gràfiques (4,4%).

La construcció a la Catalunya Central va presentar un creixement del PIB del 3,2%, només inferior al de l'Eix Metropolità de Barcelona (3,9%). Per subbranques, la més expansiva va ser la d'edificació i promoció immobiliària (augment del 6,3%), seguida de la de demolició i preparació de terrenys (5,5%), mentre que va presentar un avenç molt modest la d'instal·lacions i acabat d'edificis (0,7%) i, finalment, a diferència del conjunt català, l'obra civil va créixer (1,6%).

En l'àmbit estrictament residencial, la recuperació del sector reflecteix un increment substancial de la superfície residencial en construcció (des dels 29,7 milers de metres quadrats del 2014 als 46,5 milers de metres quadrats del 2015), amb un notable increment dels habitatges iniciats, tot i que els valors absoluts els registres són encara molt modestos (dels 102 als 223 habitatges entre el 2014 i el 2015).

Finalment, Josep Oliver va explicar que el sector primari també va créixer un 1,7%, tot i que repercuteix poc en els resultats agregats pel seu baix pes (2,3% del PIB total de la Catalunya Central). Els resultats del 2015 reflecteixen la millora de la ramaderia (4,0%) que, amb un pes el 2015 del 80,0% del primari, domina l'activitat d'aquestes comarques. Per la seva banda, el sector agrícola estricte va caure intensament (-8,9%), mentre el forestal va contribuir al creixement agregat (avenç del 3,1%).

Bones perspectives de cara als propers anys

De cara al futur, Josep Oliver va explicar que pel 2016 el creixement hauria de ser similar al del 2015, "amb taxes a nivell català del 3,6% o 3,7%". Pel que fa a la Catalunya Central, la recuperació més intensa donada pel sector industrial i els serveis, "segurament tornaran a superar la mitjana catalana". Mirant cap al 2017 i 2018, les xifres de creixement europeu traduïdes a nivell català fan pensar al catedràtic que l'economia catalana patirà un alentiment d'aquesta expansió cap al 2,5%, però això perllongaria la fase d'expansió que es va iniciar a la primera meitat del 2014.

Malgrat les bones xifres, Oliver va admetre que els estralls de la crisi, en especial en els àmbits industrial i de la construcció, van ser tan "intensos", que quan s'acumula el creixement dels darrers dos anys i mig, encara s'està lluny dels registres assolits a principi de la crisi, i el mateix succeeix en termes d'ocupació. Tot i que les xifres d'afiliació han augmentat aquest 2015, Josep Oliver preveu que encara falten quatre o cinc anys per recuperar els estàndards que s'havien perdut inicialment des del 2007.