Núria Silvestre: «La biblioteca s'ha d'adaptar al que passa cada dia a la ciutat»

"Una biblioteca del segle XXI". Aquesta ha estat una de les proclames més sentides des de fa un parell de dissabtes quan es va inaugurar la Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA. El nou indret que l'acull ajunta les dues biblioteques que abans hi havia a la ciutat. Entrant pel carrer del Pont i pujant fins a la segona planta, un espai ampli, tranquil i de diversos colors ens dóna la benvinguda.

La Núria Silvestre ens rep a l'entrada i ens explica que "de 300 metres quadrats, hem passat a tenir-ne 1.866. Tripliquem l'espai". Aquesta afirmació és fàcilment comprovable tot seguit, quan fem una visita guiada ràpida pel nou emplaçament. Ens asseiem en una de les diverses sales amb les que compta i repassem com ha estat el canvi, l'adaptació que estan vivint, les activitats i els projectes que hi podran dur a terme, la situació de la lectura al país i acabem parlant del futur de les biblioteques públiques.
 

- La biblioteca ja és una realitat. La feina deu haver estat dura però il·lusionant aquests darrers mesos.

- Vam tancar el 17 de juny i fins ara hem estat preparant tot el fons, que té més de 40.000 documents, per portar-lo cap aquí. Abans, i amb la incorporació d'un nou sistema de radiofreqüència, hem hagut de processar tots i cadascun dels títols que tenim. També, evidentment, hem aprofitat per purgar el fons traient llibres que fossin obsolets o, venint de dues biblioteques, la de Gràcia i la Bisbe Morgades, els que teníem repetits. Ha estat un procés llarg.
 
- Tot això combinant-ho amb la planificació sobre com havia de ser aquest nou espai.

- Hem tingut un treball intens amb els arquitectes per la definició interna del nou equipament. Què volíem que fos o quins serveis volíem que s'hi donessin era primordial. Cal recordar que venim d'espais molt petits i per a nosaltres és un canvi gros. Ara tenim davant un concepte completament diferent: abans teníem un magatzem de llibres amb un servei bibliotecari al darrere. En el nou espai hem pensat molt com consumeix avui en dia l'usuari. Per exemple, hem agrupat el material per àrees temàtiques i hem fugit de la distribució estrictament professional bibliotecària.

- Entenc que heu aprofitat per ampliar l'oferta.

Un dels comentaris que ens fa tothom aquests dies és si tenim molts més llibres. Doncs no. En tenim menys, però la distribució del fons és molt més atractiva i sembla que tinguem més i millor. Hem fet alguna compra de novetats però no hi ha una incorporació important. Sí que tenim, però, la col·lecció de música i cinema totalment nova, que és l'altra gran novetat de la biblioteca.
 

Biblioteca Municipal de Manlleu Foto: Adrià Costa

- Amb el nou espai feu un important pas endavant, què podreu fer més i millor ara?

- L'altra biblioteca era molt sorollosa, ara tenim una sala infantil i això ens permetrà separar els públics. Un dels propòsits que tenim és que sigui el màxim de silenciosa. A nivell de funcionament intern, la gent veurà que la biblioteca té un fons molt ben format i triat. Hi havia gent que no ho sabia i serà un gran descobriment. Veuran que estem subscrits a pràcticament totes les capçaleres de Catalunya i que tenim un espai molt ben equipat per a la consulta.

- Altres serveis que podreu oferir?

- Incorporem alguns serveis d'El Canal o l'Oficina de Català, fet que provocarà que entre nosaltres pensem noves activitats i nous serveis. Un exemple, amb els de l'OPE, per a gent que està a l'atur. Creiem que la biblioteca és un bon lloc per venir a connectar-se amb el món i creiem que el nou espai ha d'oferir ajuda a les persones. Dependrà de la capacitat que tinguem d'executar aquestes accions. Tothom espera que es generi més activitat. Ja en fèiem molta que no es veia i ara la podrem visualitzar. Som el personal que som i amb el volum de feina tampoc poem assumir reptes molt grans. Serem realistes i a partir d'aquí engegarem nous serveis, noves activitats i estarem oberts amb propostes que ens puguin fer.
  
- Quin paper ha de jugar ara més que mai la biblioteca en la vida cultural i social de Manlleu?

- Un de molt important perquè és un accés públic i gratuït a la cultura. Anar al teatre, al cine, comprar llibres, etc. val diners. Si no pots invertir molts diners en fer aquestes coses, com a mínim utilitzant la biblioteca tens accés directe i de qualitat a la cultura. Farem el que hem fet sempre, donar suport a les classes més necessitades tenint present que ha de ser de tothom. Tothom hi ha de trobar el seu espai. El nostre paper cultural és primordial, tant pel que fa a la lectura com pel que fa a la formació. Més que mai no podem oblidar que hi ha gent que té dificultats per accedir-hi i la biblioteca ha de ser un portal. Sobretot, hem de ser un puntal en l'autoformació permanent i en la formació i acompanyament de lectors.

- Us heu inspirat en biblioteques públiques europees. Què n'heu importat?

- El que observo en altres països és que anar a la biblioteca està incorporat en el dia a dia de la gent. M'agradaria que la gent sentís que aquí s'hi poden fer moltes coses diferents; no només és lectura, també és oci. Volem que, si tenen mitja hora o una hora, facin un parada, un cafè, agafin un revista, passin l'estona i quan hagi ben reposat, tornin cap a casa.
 

Biblioteca Municipal de Manlleu Foto: Adrià Costa

- Què hi ha de diferent a la del segle XXI?

- La biblioteca és molt més que uns llibres. És un complement de creixement personal que pot tenir una persona. La diferència entre una biblioteca del XX i una del XXI és que la segona et serveix per formar-te, per gaudir i és més oberta al que necessita l'usuari. Per estar bé fins i tot amb tu mateix. Si en un moment determinat hi ha una necessitat puntual, nosaltres ens hem d'adaptar, la biblioteca ha de ser prou adaptable al que està passant cada dia a la ciutat.

- Un dels problemes socials és que la gent llegeix menys del que hauria.

- Una de les activitats a la que hi posem més esforços és l'hora del conte. L'important és que en sortir mirin contes i se n'emportin algun. Volem que adquireixin un hàbit de consum de lectura. Ha de ser com rentar-se les dents. Hem d'inculcar que llegir és bo per a la formació i la cultura, igual que rentar-se-les ho és per al benestar futur. Hem de trobar aquests esquers perquè al gent s'acostumi a aquest hàbit lector.

- Costa.

- És molt fàcil amb els nens fins que arriben a 9 o 10 anys, que se'ns comença a trencar. Hem de fer accions perquè això no passi. També hem de fer pedagogia als pares. Per això hem de fer xerrades perquè sàpiguen la importància d'aquest tema. Un nen que és lector, quan és adolescent o més adult, entén molt millor el que llegeix i fins i tot és bo amb matemàtiques. Una bona comprensió lectora a llarg termini és beneficiosa.
  
- El BBVA us ha cedit l'espai per cinc anys, i després què?

- Això realment és un tema polític. Jo crec que no ens mourem d'aquí. Es trobarà la solució adequada perquè quedi establerta aquí. El canvi ha sigut feixuc i no el pots fer cada cinc anys. Estem en un edifici del BBVA en unes condicions especials perquè no paguem lloguer.. Per part del BBVA és una inversió important, si s'haguessin de pagar els metres quadrats que ocupem valdria molts diners. De moment és una solució prou bona i penso que estable. Hi serem d'aquí cinc anys i probablement d'aquí deu.

- La Diputació hi segueix jugant un paper important.

- Molt Pràcticament tota l'aportació del fons. Un 90%. La legislació ara ha de canviar. Fins ara l'ajuntament aportava l'edifici o es buscava que algú l'aportés. El manteniment de l'edifici, una part del personal i una part de la compra de llibres també va a càrrec del consistori. La Diputació hi aporta el personal de direcció i altres serveis com la part informàtica. Crec que això continuarà així. Però que l'ajuntament demani reforç en un patrocinador no vol dir que no pugui continuar funcionant així.

Biblioteca Municipal de Manlleu Foto: Adrià Costa
 

- És un cas de biblioteca amb gestió pública però amb una cessió d'un ens privat. Començarem a veure biblioteques que reben capital d'empreses?

- Cada vegada més s'estan fent coses en aquesta direcció. Buscar mecenatge se'ns està incorporant a la formació de tots els gestors públics. Aquesta és la primera biblioteca on s'ha fet més visible. No és gens descabellat pensar que hi pugui haver una biblioteca Bonpreu-Esclat o Abacus, que a més venguin llibres. No ho veig tan fora de lloc. S'ha de sumar. Només amb diner públic és difícil de mantenir.

- Una biblioteca tampoc hi ha uns interessos econòmics molt importants.

- No hi són. Si finalment hi ha una llei de mecenatge com cal, això es podria augmentar. Als Estats Units, la gran majoria de biblioteques funcionen amb mecenatge privat. I aquestes empreses ho venen com una aportació a la societat, de qui han rebut una formació, feina, etc. És un concepte que aquí no tenim. La gent no restitueix. Per ara, sense una llei de mecenatge com cal, queda reduït als grans equipaments com el Liceu o l'Auditori. A les biblioteques petites ens costa molt trobar finançament però si aquell mecenes té una reducció fiscal pel fet de fer-ho, n'hi hauria molt més. De moment, però, això no està a les nostres mans.