03
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
11:33h
Foto: Google Maps
Una nova sentència se suma als vint anys de conflicte entre els dos ajuntaments per la urbanització de la Font d'en Titus. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat totes les reclamacions que havia plantejat l'Ajuntament de Calldetenes en un recurs (contenciós-administratiu 2/2002), que demanava compensació econòmica. Concretament 400.000 euros.
Calldetenes reclama una compensació en concepte de serveis prestats entre el 1995 i el 2000. En la sentència, però, el tribunal afirma que l'Ajuntament de Calldetenes no podia urbanitzar el sector i que per tant no pot reclamar-ne compensacions econòmiques. La sentència afirma que les quantitats reclamades per les obres d'urbanització de la Font d'en Titus són conseqüència d'un acord de l'Ajuntament de Calldetenes "anul·lat per contrari a l'ordenament jurídic per la sentència del Tribunal Suprem (TS) el 16 de desembre de 2004" i que per tant qualsevol despesa derivada d'aquella actuació "va tenir la seva causa en una actuació il·lícita de la pròpia entitat reclamant" cosa que impedeix "qualsevol apreciació de responsabilitat".
La sentència és una oportunitat perquè els dos ajuntaments tanquin definitivament el conflicte. Tot i que Calldetenes pot presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Antecedents
Els antecedents es remunten el 1990, quan la Direcció General d'Administració Local (DGAL) de la Generalitat de Catalunya va impulsar una alteració de límits de termes a quatre bandes, a Taradell, Santa Eugènia de Berga, Calldetenes i Sant Julià. Aleshores cada poble va cedir una zona al poble adjacent. L'alteració d'aquests termes, però, no es va fer al mateix temps, és a dir, la Generalitat va fer decrets parcials. Quan va ser el torn de la cessió de Calldetenes de la Font d'en Titus a Sant Julià, l'Ajuntament de Calldetenes es va resistir a cedir la zona.
Llavors la Font d'en Titus eren camps i l'Ajuntament de Calldetenes va decidir començar a urbanitzar-lo. Per aquest motiu, Sant Julià va plantejar un recurs contenciós-administratiu contra aquesta urbanització. Mentrestant el 1995, sortia publicat al DOGC el decret que declarava que la Font d'en Titus passava a formar de Sant Julià. Calldetenes va recórrer el decret.
A partir d'aquí va començar una batalla legal entre els dos ajuntaments. Abans, va arribar una sentència favorable a Sant Julià que considerava que Calldetenes no podia fer la urbanització a la Font d'en Titus. Quan va arribar, però, les obres que havia fet Calldetenes ja estaven avançades.
En la que ha anul·lat ara el TSJC, Calldetenes demanava a Sant Julià que assumís les despeses d'urbanització del sector de la Font d'en Titus i alhora que assumís el cost dels impostos de la Font d'en Titus durant els cinc anys d'impàs.