30
de setembre
del
2016
Montserrat Fontarnau és la nova directora del Centre Internacional de Formació Contínua de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Abans, i durant quasi 15 anys va ser la delegada d'ACCIÓ a la Catalunya Central. ACCIÓ és l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat de Catalunya. Des d'aquesta posició privilegiada ha pogut viure i analitzar, de molt a prop, el canvi empresarial de la comarca i de la Catalunya Central.
Des que vas assumir la delegació el 2005, com ha canviat la indústria i el sector empresarial a Osona?
A grans trets, podem resumir que abans de la crisi i com també a la resta del país, l'activitat econòmica tenia una doble dependència, del sector de la construcció i els sectors que arrossegava, així com del mercat interior. No hi havia una urgència per enfocar-nos a nous mercats, ja que el mercat més proper era suficient.
La part positiva que podem treure de la crisi viscuda, és que un cop ens hem pogut situar en nivells de creixement cada vegada més propers als d'inici d'aquest segle, hi ha hagut una major diversificació de l'activitat econòmica en el sector industrial i de serveis a la indústria, alhora que un major enfocament de les empreses cap al sector exterior. La dependència que hi havia del mercat interior s'ha revertit i ara moltes empreses han iniciat processos d'internacionalització i les que ja exportaven estan treballant per estar presents a més països diferents.
En el cas de la comarca d'Osona, actualment ja està creixent per sobre de la mitjana catalana, gràcies principalment al sector agroalimentari, però també s'ha recuperat l'activitat en el sector metal·lúrgic, aquest més diversificat entre la fabricació de tot tipus de maquinària i equips, material elèctric... així com els serveis a la indústria.
Justament doncs, el pes de la construcció ha anat derivant cap a una major dependència del sector agroalimentari. És bona aquesta situació?
El sector agroalimentari d'Osona és ampli i diversificat, ja que tenim grans empreses que produeixen tot tipus de productes de gran consum, fins i tot comptem amb un gran grup distribuïdor i molts altres sectors que arrossega i això fa fort el sector en general.
És cert que hi ha una especialització en el sector de la carn de porc, hi tenim tota la cadena integrada, des de l'inici de la producció fins a la venda i les estructures de suport. Per tant el risc és més per la concentració sobretot en aquest sector porcí. Tothom té clar que tenir "tots els ous en el mateix cistell" no és bo, però aconseguir canviar una base industrial tradicional ni és fàcil ni està lliure de riscos. Sovint qui té més força per produir aquests canvis és el mercat i de fet ja estem observant una tendència del consumidor a reduir el consum de carn i això ja fa adonar a les empreses que cal diversificar cap a nous productes i segments de mercat.
La indústria a Osona té un bon estat de salut?
En termes generals hem d'afirmar que la indústria a Osona té bona salut, l'aportació que fa la indústria en el PIB és superior al 20%, molt per sobre de la mitjana catalana i ja fa un temps que des d'Europa s'impulsen polítiques encaminades a enfortir la indústria perquè ha demostrat que en moments de crisi aquelles regions amb un pes important d'aquest sector han estat més capaces de superar aquestes situacions.
Ja fa un parell d'anys que l'Agència Creacció i l'Observatori Socioeconòmic elaboren un Informe molt interessant per fer el seguiment de la competitivitat econòmica de la comarca. I precisament en destaca la recuperació de la indústria i els nivells d'atur, però també els reptes que cal afrontar per seguir gaudint de bona salut i un d'ells és en l'àmbit de la formació.
Quin és el principal canvi que ha tirat endavant?
Canvis entorn la incorporació de les noves tecnologies en els processos industrials i l'adopció d'una mentalitat centrada a innovar per millorar és, junt amb l'obertura cap als mercats exteriors, els que jo he pogut seguir més de prop. Però també cal dir que les empreses han sabut afrontar molts altres canvis aquests darrers anys, destacar per exemple, en termes de consciència ambiental i sostenibilitat.
I el que encara no s'ha fet però que és ineludible?
Un dels temes que s'està parlant molt i que afectarà principalment a aquells territoris amb un pes de la indústria important, és el de la confluència de les tecnologies digitals sobre els processos industrials. La penetració de la internet de les coses, les tecnologies de la manufactura avançada (3D), la realitat virtual..., comportarà canvis en bona part dels processos de fabricació, de disseny o logística. Aquests canvis transformaran a mig termini bona part de l'actual indústria, hi ha qui parla que aquesta nova Indústria 4.0 comportarà una revolució de la magnitud que ho fou la primera revolució amb la introducció de la màquina de vapor. Amb més o menys magnitud el que si que és cert que aquest serà un canvi ineludible.
Ara, has entrat al món universitari. Quina experiència hi pots aportar?
Durant anys he estat en contacte amb tot tipus d'empreses i entitats de suport empresarial per tal de col·laborar en millorar els nivells d'innovació i internacionalització, eixos fonamentals de competitivitat. Sí que és cert que els elements que sovint limiten o frenen els projectes per millorar en aquests àmbits, no només són per manca de recursos econòmics, sovint poden ser per necessitat de canviar actituds i aptituds. Precisament la formació serveix per ajudar a canviar aquests aspectes. I per extensió, la formació contínua, la que rebem al llarg de la nostra vida laboral i que inclou màsters, postgraus, seminaris o formació a mida, l'hem de concebre com un eix sobre el que es basa la competitivitat empresarial i personal. Una empresa ha de veure en la formació continua l'accés a aquelles oportunitats de millora i de progrés.
La Universitat i l'empresa tenen una relació saludable?
Els darrers anys la Universitat ha fet un gran esforç per canviar i orientar-se a l'empresa, des de la mateixa Facultat d'Empresa, les àrees d'especialització de les altres facultats o els grups de recerca, les pràctiques i la inserció laboral, o la mateixa Agència Creacció, són canvis que s'han produït a la Universitat per acostar-se a l'Empresa i al territori i ja és un fet irreversible. Però com sempre queda feina per fer i hi ha espais per la millora.
Què pot aportar la UVic-UCC al sector empresarial de la comarca i l'entorn més pròxim?
Estem en un moment de transformació i canvi continuat i alhora en un encreuament de generacions molt diferents. El sector empresarial de la comarca serà més fort i competitiu sí pot comptar amb un entorn més favorable i obert a poder satisfer les exigències que demanda aquesta transformació. És aquí on la UVic-UCC, amb les diferents àrees d'expertesa, pot oferir un acompanyament a l'empresa gràcies a l'accés al coneixement, a nous mètodes d'aprenentatge, i a la implicació que té amb el desenvolupament del territori. Disposar d'una Universitat al i del territori assegura un creixement sòlid i sostenible del sector empresarial comarcal.
Des que vas assumir la delegació el 2005, com ha canviat la indústria i el sector empresarial a Osona?
A grans trets, podem resumir que abans de la crisi i com també a la resta del país, l'activitat econòmica tenia una doble dependència, del sector de la construcció i els sectors que arrossegava, així com del mercat interior. No hi havia una urgència per enfocar-nos a nous mercats, ja que el mercat més proper era suficient.
La part positiva que podem treure de la crisi viscuda, és que un cop ens hem pogut situar en nivells de creixement cada vegada més propers als d'inici d'aquest segle, hi ha hagut una major diversificació de l'activitat econòmica en el sector industrial i de serveis a la indústria, alhora que un major enfocament de les empreses cap al sector exterior. La dependència que hi havia del mercat interior s'ha revertit i ara moltes empreses han iniciat processos d'internacionalització i les que ja exportaven estan treballant per estar presents a més països diferents.
En el cas de la comarca d'Osona, actualment ja està creixent per sobre de la mitjana catalana, gràcies principalment al sector agroalimentari, però també s'ha recuperat l'activitat en el sector metal·lúrgic, aquest més diversificat entre la fabricació de tot tipus de maquinària i equips, material elèctric... així com els serveis a la indústria.
Justament doncs, el pes de la construcció ha anat derivant cap a una major dependència del sector agroalimentari. És bona aquesta situació?
El sector agroalimentari d'Osona és ampli i diversificat, ja que tenim grans empreses que produeixen tot tipus de productes de gran consum, fins i tot comptem amb un gran grup distribuïdor i molts altres sectors que arrossega i això fa fort el sector en general.
És cert que hi ha una especialització en el sector de la carn de porc, hi tenim tota la cadena integrada, des de l'inici de la producció fins a la venda i les estructures de suport. Per tant el risc és més per la concentració sobretot en aquest sector porcí. Tothom té clar que tenir "tots els ous en el mateix cistell" no és bo, però aconseguir canviar una base industrial tradicional ni és fàcil ni està lliure de riscos. Sovint qui té més força per produir aquests canvis és el mercat i de fet ja estem observant una tendència del consumidor a reduir el consum de carn i això ja fa adonar a les empreses que cal diversificar cap a nous productes i segments de mercat.
La indústria a Osona té un bon estat de salut?
En termes generals hem d'afirmar que la indústria a Osona té bona salut, l'aportació que fa la indústria en el PIB és superior al 20%, molt per sobre de la mitjana catalana i ja fa un temps que des d'Europa s'impulsen polítiques encaminades a enfortir la indústria perquè ha demostrat que en moments de crisi aquelles regions amb un pes important d'aquest sector han estat més capaces de superar aquestes situacions.
Ja fa un parell d'anys que l'Agència Creacció i l'Observatori Socioeconòmic elaboren un Informe molt interessant per fer el seguiment de la competitivitat econòmica de la comarca. I precisament en destaca la recuperació de la indústria i els nivells d'atur, però també els reptes que cal afrontar per seguir gaudint de bona salut i un d'ells és en l'àmbit de la formació.
Quin és el principal canvi que ha tirat endavant?
Canvis entorn la incorporació de les noves tecnologies en els processos industrials i l'adopció d'una mentalitat centrada a innovar per millorar és, junt amb l'obertura cap als mercats exteriors, els que jo he pogut seguir més de prop. Però també cal dir que les empreses han sabut afrontar molts altres canvis aquests darrers anys, destacar per exemple, en termes de consciència ambiental i sostenibilitat.
I el que encara no s'ha fet però que és ineludible?
Un dels temes que s'està parlant molt i que afectarà principalment a aquells territoris amb un pes de la indústria important, és el de la confluència de les tecnologies digitals sobre els processos industrials. La penetració de la internet de les coses, les tecnologies de la manufactura avançada (3D), la realitat virtual..., comportarà canvis en bona part dels processos de fabricació, de disseny o logística. Aquests canvis transformaran a mig termini bona part de l'actual indústria, hi ha qui parla que aquesta nova Indústria 4.0 comportarà una revolució de la magnitud que ho fou la primera revolució amb la introducció de la màquina de vapor. Amb més o menys magnitud el que si que és cert que aquest serà un canvi ineludible.
Ara, has entrat al món universitari. Quina experiència hi pots aportar?
Durant anys he estat en contacte amb tot tipus d'empreses i entitats de suport empresarial per tal de col·laborar en millorar els nivells d'innovació i internacionalització, eixos fonamentals de competitivitat. Sí que és cert que els elements que sovint limiten o frenen els projectes per millorar en aquests àmbits, no només són per manca de recursos econòmics, sovint poden ser per necessitat de canviar actituds i aptituds. Precisament la formació serveix per ajudar a canviar aquests aspectes. I per extensió, la formació contínua, la que rebem al llarg de la nostra vida laboral i que inclou màsters, postgraus, seminaris o formació a mida, l'hem de concebre com un eix sobre el que es basa la competitivitat empresarial i personal. Una empresa ha de veure en la formació continua l'accés a aquelles oportunitats de millora i de progrés.
La Universitat i l'empresa tenen una relació saludable?
Els darrers anys la Universitat ha fet un gran esforç per canviar i orientar-se a l'empresa, des de la mateixa Facultat d'Empresa, les àrees d'especialització de les altres facultats o els grups de recerca, les pràctiques i la inserció laboral, o la mateixa Agència Creacció, són canvis que s'han produït a la Universitat per acostar-se a l'Empresa i al territori i ja és un fet irreversible. Però com sempre queda feina per fer i hi ha espais per la millora.
Què pot aportar la UVic-UCC al sector empresarial de la comarca i l'entorn més pròxim?
Estem en un moment de transformació i canvi continuat i alhora en un encreuament de generacions molt diferents. El sector empresarial de la comarca serà més fort i competitiu sí pot comptar amb un entorn més favorable i obert a poder satisfer les exigències que demanda aquesta transformació. És aquí on la UVic-UCC, amb les diferents àrees d'expertesa, pot oferir un acompanyament a l'empresa gràcies a l'accés al coneixement, a nous mètodes d'aprenentatge, i a la implicació que té amb el desenvolupament del territori. Disposar d'una Universitat al i del territori assegura un creixement sòlid i sostenible del sector empresarial comarcal.