09
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
11
d'agost
a les
12:26h
La granja Raurell és l'indret on es duu a terme la prova pilot del projecte Foto: ACN
Osona és un dels territoris amb més densitat per càpita d'animals que generen purí i la comarca ja ha estat declarada com una zona vulnerable per nitrats. Per aquest motiu, i per la desaparició de les plantes de cogeneració, la granja Raurell de Calldetenes participa en una prova pilot que s'emmarca en un projecte europeu, "ManureEcoMine", en què s'investiga i es comprova quina és la viabilitat de les diferents solucions que existeixen.
Allò que aporta de nou la iniciativa és el fet que permet recuperar "el màxim de nutrients" per així poder reduir les compres de fertilitzants inorgànics. Segons dades del mateix projecte, els nutrients presents al purí que es genera a Europa tenen un valor potencial de 10,7 bilions d'euros a l'any, mentre que els propietaris ara estan pagant uns 15 bilions d'euros a l'any per la compra de fertilitzants sintètics.
El procés per valoritzar el purí
Des de fa uns mesos a la granja Raurell s'hi han instal·lat quatre mòduls i diferents components amb l'objectiu de maximitzar l'aprofitament del purí. Per un costat, s'hi ha disposat una petita planta de gestió anaeròbia. Es tracta d'un procés de fermentació que es dóna en absència d'oxigen i que consisteix en la degradació de la matèria orgànica per part d'un conjunt de microorganismes que la transformen en biogàs. Més tard, aquesta solució permet utilitzar el gas com a font d'energia i, en el cas d'una granja, per exemple, permetria a la mateixa explotació utilitzar aquesta energia per escalfar les instal·lacions a l'hivern.
Un cop extreta la matèria orgànica, ha explicat el professor, cal separar la fracció sòlida de la fracció líquida. La fracció sòlida ja es pot utilitzar per a compostatge i es converteix en un adob orgànic natural. Llavors, de la fracció líquida es recuperen el màxim de nutrients possibles. És el cas de l'estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat). A través d'un procés, es redueix la quantitat d'aquests components del líquid del purí i del qual en surt un fertilitzant d'alliberació lenta que és molt beneficiós per a les plantes.
Finalment, cal acabar d'eliminar el nitrogen que resta al líquid del purí i que s'extreu en forma de nitrogen gas, "per així obtenir al final una fracció líquida que no conté pràcticament matèria orgànica ni nitrogen amoniacal". Controlat, aquest líquid es pot aplicar sobre el terreny com a aigua per al rec.
Un projecte multidisciplinari
El responsable de la Universitat de Girona i un dels coordinadors del projecte, Jesús Colprim, ha explicat a l'ACN que la gràcia del projecte és que testeja les diferents tecnologies que existeixen actualment al mercat "per veure quina és la més viable segons les necessitats". "Això no vol dir que s'hagin d'implementar totes en cadascuna de les granges, sinó que dependrà molt de quina és exactament la seva situació, quin tipus de purí es tracta o les necessitats de nutrients que hi hagi al seu entorn", ha relatat.
En aquest sentit, el projecte "ManureEcoMine", ha assenyalat Colprim, és una "porta d'entrada" per descriure les possibilitats que es pot disposar per "maximitzar" tots els recursos que es poden extreure del purí i minimitzar l'impacte que es crea al medi natural.