Joan Turró, exportaveu de CDC de Sant Hipòlit, declara «tranquil» als jutjats de Vic

L'exregidor de Sant Hipòlit de Voltregà creu que la denúncia "no tindrà cap recorregut" perquè la moció motiu de la denúncia "oficialment no existeix" | El PSC va denunciar el convergent per la polèmica la moció on s'instava a no abonar el sou als funcionaris no independentistes | Se l'acusa d'un possible delicte d'amenaces, coaccions i discriminació per ideologia política

Redacció Osona.com
01 de juliol del 2016
Actualitzat a les 12:27h

Joan Turró, en una foto d'arxiu. Foto: Adrià Costa


L'exregidor i exportaveu de CDC a Sant Hipòlit de Voltregà, Joan Turró, va declarar aquest dijous al matí als jutjats de Vic arran d'una denúncia del PSC per una moció que no es va arribar a debatre al ple en què s'instava a no abonar el sou a cap funcionari o treballador públic adscrit al consistori "que es manifesti públicament i políticament en contra del procés d'independència de Catalunya".

A la sortida, Turró va explicar que estava "molt tranquil" perquè la moció motiu de la denúncia "oficialment no existeix". L'exregidor creu evident que ha pagat "amb escreix un error d'un text que no ha estat mai oficial". Va presentar la seva dimissió al març passat.

Tot i així, Joan Turró va aprofitar l'ocasió davant el jutge "per explicar el context en què es va escriure la moció", i va tornar a reconèixer que estava "mal redactada". Tot i que l'exregidor s'enfronta a un possible delicte d'amenaces, coaccions i discriminació per ideologia política, creu que la denúncia "no tindrà cap recorregut".

Turró va explicar que com a regidors "no estàvem disposats a acceptar que novament es pagués la meitat del sou d'aquesta senyora (en referència a la diputada Marta Moreta i funcionària a l'Ajuntament) que dedica moltes hores de la seva tasca a fer política partidista".

Marta Moreta també és la secretària de política municipal del PSC, "i curiosament a les llistes de les darreres eleccions municipals hi havia dos treballadors de la guarderia de Masies de Voltregà que són regidors de Sant Hipòlit de Voltregà, una altra treballadors que anava de número 4 a Manlleu, el cap d'obres de Sant Hipòlit i de Masies de Voltregà que anava de número 12 a Manlleu o el cap d'informàtica de Sant Hipòlit i Masies que anava de número 3 a Roda de Ter", ha detallat.

Per Turró, "tot el que han muntat els socialistes en aquests dos ajuntaments és digne d'estudi" i va afegir que hi ha "molts dubtes" en la gestió de Sant Hipòlit i Masies de Voltregà. El convergent va justificar d'aquesta manera el sentit en què es va escriure la moció. Un text que, d'altra banda, va tornar a reconèixer que estava "mal redactat", i per això ja es va retirar i no es va arribar mai a discutir al ple.

L'exportaveu de CDC va voler deixar clar que "no hem anat mai en contra els funcionaris de l'Ajuntament de Sant Hipòlit" i va afegir que, de fet, els ha defensat als plens. Turró va cloure amb la idea que només pretenia "que la senyora Marta Moreta no fes més política de partit pagada pels ciutadans de Sant Hipòlit".

Turró va anar al jutjat acompanyat pel secretari d'organització de CDC a Osona, Joan Prat, i també per l'advocada del partit. Prat va manifestar el suport explícit del partit comarcal i nacional a l'exregidor en tot l'afer. El secretari va lamentar que s'hagi "judicialitzat" un fet que no va ocórrer "per un simple interès partidista i polític". A més, va afegir que la denúncia "és fer perdre temps i diners públics a la justícia". Els tres regidors que formaven part del grup de CDC de Sant Hipòlit amb Turró quan van passar els fets declararan dilluns davant del jutge.

La situació de tibantor entre socialistes i convergents s'arrossega des de les passades eleccions municipals, quan CDC va obtenir quatre regidors, els mateixos que el PSC, però els socialistes van signar un pacte amb Som Voltregà (vinculat a ERC) i van donar l'alcaldia a Xavier Vilamala.

Un dels episodis que van fer evident el clima de tensió entre els dos partits va tenir lloc el mes d'agost de l'any passat, quan els quatre regidors de Convergència van ser expedientats per haver penjat l'estelada al balcó del consistori contradient una decisió presa al ple municipal. Malgrat que la sanció estava xifrada en 2.400 euros, l'expedient es va acabar arxivant.