Marta Pessarrodona i Narcís Garolera reivindiquen la figura de Verdaguer

El sacerdot i escriptor osonenc Jacint Verdaguer (1845-1902) centra la biografia Verdaguer. Una biografia (Quaderns Crema) -que està previst editar en castellà amb Acantilado-, de Marta Pessarrodona i Narcís Garolera. Els autors reivindiquen la faceta de mossèn Cinto com a escriptor.

Garolera, a la presentació del llibre, ha lamentat que el personatge de Verdaguer és actualment "un llunyà desconegut", que no es llegeix i s'aborda des del tòpic, amb una visió preocupant i indignant. "Oblidem que era un gran escriptor i que va refer el català, i elevar-lo", ha dit, després de criticar l'actual desconeixement sobre la seva figura, amb obres com El poeta del poble, d'Andreu Carranza, Premi Josep Pla, el jurat del qual ha considerat que no té vergonya.

"Verdaguer ens ha acabat arribant com 'Mossèn Cintura', però ha tingut moltes cares", ha defensat l’autora, que recorda el seu trànsit per diferents estadis fins a convertir-se en una figura de prestigi. Garolera ha lamentat que el personatge que ha arribat fins a l'actualitat és el Verdaguer exorcista: "És com si a França fessin de Victor Hugo només un espiritista, que ho era. Ens estem fagocitant".

L'autora considera alarmant aquesta mirada reiterada a l'autor, servidor del Marqués de Comillas durant 17 anys; una mirada per la qual ha estat "utilitzat" per tots i paradoxalment defensat per les esquerres, en "una contradicció gairebé absoluta", amb Ernest Lluch com a màxim emblema de la seva defensa. "La seva estàtua amb sotana va ser l'única que va aguantar tota la Guerra Civil i després va ser manipulat com a capellà pel franquisme", ha afegit.

L'editora de Quaderns Crema, Sandra Ollo, ha explicat que més enllà del personatge val la pena conèixer-lo i entendre'l, ja que va tenir "una intensitat biogràfica molt interessant"; D'aquesta manera, al llibre, aquesta ha estat explicada amb humor, sentit narratiu i ritme, i arriba fins i tot a ser divertida, ha conclòs.

Una hipòtesi

"Hem hagut d'indagar molt als arxius dels Comillas per saber per què el van fer fora de casa. Va passar a ser un oprobi tenir-lo a casa. Sempre s'han tret els exorcismes i a més feia massa caritat perquè mantenia 300 famílies", han dit els autors, recordant que al final de la seva vida va ser gairebé un desnonat, que no podia pagar el lloguer.

Per als autors, Verdaguer sentia la caritat com una cosa verdadera, i va forçar les finances de la família Comillas, una hipòtesi recolzada en cartes trobades del marquès a la seva mare demanant-li diners en efectiu -quantitats que a la biografia s'han actualitzat en euros-, que contrasten amb el patrimoni que sí que tenia la família.

Pessarrodona ha recordat que el marqués de Comillas era l'home més ric d'Espanya en patrimoni, i que no se sap si Verdaguer era conscient que a les seves mines treballaven nens o si era negrer: "En 17 anys de servei, dedica només quatre poemes a la família".

Tot i això, segons la seva opinió, si els Comillas haguessin pogut anar enrere ho haurien fet i no l'haurien fet fora de casa seva. El final de les seves relacions sembla "un cúmul de malentesos", en una relació d'afecte que es va veure torbada per motius polítics, ha argumentat.

"Verdaguer és un pal que et fan llegir a l'escola i no s'ha sabut vendre", ha apuntat Garolera, que ha reivindicat que la seva obra estava plenament integrada en la literatura europea.