29
de març
del
2016
Actualitzat
a les
11:29h
El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat els resultats de l’anàlisi de les fonts d’Osona d’aquest 2016. Aquest any s’han analitzat un total de 153 fonts de la comarca. Degut a les poques pluges, n’hi ha 35 d’aquestes que no ragen, per tant, els resultats presentats són difícilment comparables amb anys anteriors, atès que falten un 22% de les dades.
La mitjana de concentració de nitrats és de 61,3 mg/l, 16 mg menys que l’any passat. En aquest sentit s’observa una reducció del percentatge de fonts que superen els 50 mg/l de nitrat, o sigui, les que no són potables, passant del 49% l’any 2015 al 43% d’aquest any.
Dins el top tres d’aquest any segueixen presents la Font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà amb 430,2 mg/l de nitrat, la Font Salada de Gurb amb 305,5 mg/l de nitrat i entra la també coneguda Font de la Cadernera de Manlleu amb 245,3 mg/l de nitrat.
D’aquestes dades es podria induir que la concentració de nitrats als aqüífers de la comarca ha disminuït efectivament, però no és necessàriament així, considera el GDT. Tal i com han demostrat varis estudis realitzats al territori, el nitrogen resta al sòl fins que plou, moment en el qual és arrossegat fins als aqüífers. Per tant, amb la poca pluja d’aquest any, és lògic que els resultats de contaminació per nitrat siguin inferiors als de l’any passat, que abans dels anàlisis va ser bastant plujós.
Un exemple és la mitjana de concentració de nitrats del 2008, any de forta sequera, que va ser de 58,7 mg/l, o el 2014 amb 63,6 mg/l. “Mirant els resultats històrics podem afirmar que lamentablement la contaminació continua embassada en extensió i xifres semblants des de fa més de 10 anys”, apunten des de l’entitat ecologista.
Aquest any, en col·laboració amb el Laboratori Prat, també s’ha analitzat el contingut en bacteris coliformes totals, Escherichia coli i Entercococs fecals. El valor permès és de 10 ufc/100 ml de coliforms totals. La presència dels Escherichia coli i Entercococs fecals marca que no son aigües aptes per beure.
De les 116 fonts de les quals es tenia mostram 61 han superat el valor límit de potabilitat. “Els coliforms totals poden ésser deguts a altres factors que no siguin la ramaderia, tot i això, hem trobat interessant realitzar aquest anàlisi, atès que es tracta d’un criteri de potabilitat important de l’aigua”, diuen des del GDT.
Un problema que s'estén als rius i rieres
Segons es desprèn de l'estudi recentment presentat pel CERM (Museu del Ter) sobre L'estat ecològic dels rius i rieres de la comarca d'Osona, la contaminació per nitrats també està incrementant als cursos d'aigua superficial de les zones d'Osona amb més concentració ramadera. Sobretot als rius Gurri, Rimentol i Mèder, que circulen en bona part per la plana agrícola. Aquests presenten una qualitat fisicoquímica baixa i hi continuen augmentant els nivells de contaminants, especialment els de nutrients d'origen ramader com el nitrogen i el fòsfor.
El GDT vol posar de relleu que diferents estudis ens avisen que la qualitat de les fonts i rius de la plana de Vic és dolenta i que l'origen d'aquesta contaminació és el mateix. “Així doncs la situació empitjora i esdevé cada vegada més insostenible. Ens estan hipotecant el futur, i potser el present i tot. Sincerament és un frau al conjunt de la societat”, explica l'entitat.
Per tot plegat, el GDT reclama l’aplicació urgent de mesures encaminades a establir un control de la gestió real dels purins i reduir la cabana per part de la indústria porcina i així alliberar terra per la pagesia: “Sobren porcs i falten pagesos”.