Els productes «light» són un engany?

Tot va començar en els anys 80, quan la recerca científica va identificar en els greixos saturats l'enemic públic número 1, culpables en l'epidèmia de malalties cardiovasculars en el món Occidental. La indústria alimentària va tenir una brillant idea: reduir o eliminar els greixos dels aliments, especialment làctics, i comercialitzar-los com més saludables i aptes per mantenir o perdre pes. La venda de iogurts, formatges frescos, salses, viandes mixtes (1) ("fiambres" en castellà) baixos en greixos continua proliferant avui dia.

Però què contenen? Quina ha sigut la solució que els tecnòlegs alimentaris han trobat per mantenir la textura, no desvirtuar-ne el sabor i, de passada, augmentar els temps de conservació d'aquests aliments? La resposta és senzilla: afegir sucre i/o fècula i sal. El 2014 el Daily Telegraph va publicar una recerca realitzada sobre els productes light més comuns en les prestatgeries dels supermercats de Regne Unit. Els resultats van ser impressionant: la majoria dels productes light (en concret els baixos en greixos) presentaven quantitats de sucre fins a sis vegades majors respecte al seu equivalent “sencer”.

Què passa si reproduïm aquesta recerca amb 4 productes molt consumits?
Hem escollit les marques més venudes i els resultats han sigut els següents:

Iogurt 0% greix: conté més sucre i el doble de sal
(en el clàssic envàs de 125 gr.)Maionesa light: més sucre i més del doble de sal
(en 50 gr.: dues cullerades)Pit de gall d'indi cuit "sense greix": més sal i sucre (inexistent en la versió normal)
(en 100 gr.: unes 4 rodanxes)Formatge fresc light: un 30% més de sucre
(en 100 gr.)
En canvi, la ingesta de sucre eleva el nivell de glucosa en sang causant el denominat pic de glicèmia, després del qual es torna a sentir ràpidament gana. L'elevat consum de sucre és uns dels responsables comprovats de l'epidèmia d'obesitat que afecta Occident i, cada dia més, també els països en desenvolupament. Respecte al consum de sucres lliures (2) l'OMS recomana fermament que representin menys del 10% de la ingesta calòrica total diària i aconsella, a ser possible, posar-se l'objectiu de baixar-la fins a sota del 5%.

Això significa que en una dieta "tipus" de 2000 calories per a un adult no s'haurien de consumir més de 200 kcal derivades de sucres i que, si pot ser, aquestes calories haurien de situar-se per sota de les 100 kcal. En què es tradueix això? Considerant que el sucre conté 4 kcal per gram de pes estaríem parlant d'un consum màxim de 50 gr. i d'un consum ideal per sota dels 25 grams diaris, excloent els sucres presents naturalment a la fruita quan la consumim sencera.
Semblen moltes? No ho són si pensem que hi ha sucres senzills afegits amagats a molts productes processats d’ús comú, tant en la seva versió baixa en greixos com en la normal. Tenim l'obligació, el dia d'avui, de llegir les etiquetes: el sucre i la sal són amagats a molts aliments -recordem que el consum de sal diari en un adult no hauria de superar els 5 gr-. L’excés de sal a la dieta és una de les causes de la hipertensió arterial, factor de risc en les malalties cardiovasculars.