Sergi Cámara crida a no donar l'esquena als refugiats amb les seves imatges

Els jardins del Palau Robert de Barcelona acullen des d’aquest divendres l'exposició Refugiats, l'odissea cap a Europa del fotògraf vigatà Sergi Cámara, col·laborador habitual d'Osona.com i NacióDigital, amb fotografies que donen a conèixer es dificultats de milers de refugiats en les seves rutes cap i a través del continent europeu. La mostra és una iniciativa del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades a partir de les fotografies de Cámara, que el 2015 va seguir durant mesos els passos dels refugiats –principalment sirians–, des de l’illa de Lesbos i durant un llarg camí que travessa Macedònia, Hongria, Croàcia i Eslovènia. La consellera de la Presidència, Neus Munté, present a la inauguració, ha instat els estats europeus “assumir els seus compromisos” i a “recuperar els seus valors fundacionals”.

Amb les imatges captades per Sergi Cámara, es visualitza bona part del camí que han recorregut milers de refugiats, fugint de la guerra i el caos, patint tota mena de riscos. El fotògraf vigatà ha viatjat a punts conflictius de l’èxode de refugiats: les illes gregues de Lebos -on ha seguit la tasca de l’ONG catalana Open Arms, que porta a terme operacions de salvament al mar- i Kos, prop de Turquia, un dels principals punts d’entrada d’Europa de les persones que fugen dels seus països; el pas fronterer d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia; Belgrad; la frontera entre Sèrbia i Hongria; Budapest; la localitat fronterera de Tovarnik, i Melilla.

Després d’acompanyar i fotografiar els refugiats al llarg d’aquest periple, Cámara assegura que el què més l’ha impactat és “veure com s’està tractant aquesta gent un cop són a Europa”. “Com animals, com a ramats, a cops”, lamenta. El fotògraf denúncia la “violació de la dignitat” que han patit aquestes persones en diversos moments dels seus trajectes, i recorda que els que es veuen abocats a emprendre aquest camí són “persones normals, com nosaltres”, algunes de les quals han hagut de dividir la família perquè no podien fer front econòmicament al viatge.

“Són verdaders drames de persones que tenien una vida com la nostra, amb feina, unes ciutats precioses –cas de Síria- una cultura impressionant i hospitalitat, i aquí se’ls tracta d’aquesta manera”, expressa amb impotència. Cámara desitja almenys que les seves fotografies serveixin per conscienciar aquells que les vegin sobre “la vida d’aquestes persones”, com a antídot contra la por i la xenofòbia que, subratlla, està emergint en determinats punts d’Europa envers els refugiats.
 
L’exposició itinerant és una iniciativa del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, amb la col·laboració del Palau Robert, per sensibilitzar l’opinió pública catalana sobre el tema dels refugiats, coincidint amb la conjuntura actual, en què han d’arribar refugiats a Catalunya. El Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, creat pel Govern per facilitar l’acollida dels refugiats, està format per actors catalans públics i privats que treballen en aquest àmbit.

"Crit d’alerta"

En representació del Govern, la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha assistit a la inauguració de l’exposició, així com el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias, i també el segon tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens.

Munté ha considerat que iniciatives com aquesta mostra són “un crit d’alerta perquè els estats europeus assumeixin els seus compromisos” en relació al volum i la qualitat de l’acollida de persones refugiades. A més la consellera ha apuntat que és una ocasió perquè aquests estats “recuperin els valors fundacionals de respecte als drets humans i el respecte a la dignitat i la democràcia”. Munté ha fet seves les paraules de Sergi Cámara en una entrevista recent, en què apel·lava a “l’obligació” de la societat d’acollir aquells que busquen refugi, perquè sinó “morirem com a societat i com a persones”. “Com que això no ho volem, continuarem treballant plegats”, ha conclòs.

Sergi Cámara

Sergi Cámara (Vic, Osona, 1970) ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional als moviments migratoris i als desplaçaments forçats per la guerra, en llocs com Colòmbia, Sudan del Sud, el Marroc, Mali, Ruanda o el Iemen. Una part important de la seva feina també mostra les vulneracions dels drets humans a la tanca de Melilla, tasca que porta realitzant des de 2004. 

Treballa de manera independent per a organitzacions i institucions. El seu objectiu és aprofundir en els temes, dedicar-los el temps necessari per aconseguir una visió global i completa en cada reportatge. Part de la seva feina ha estat publicada per NacióDigital.

Ha col·laborat amb diverses organitzacions com el  Servei Jesuïta al Refugiat, Entreculturas o Cooperació Internacional de l’Obra Social La Caixa. Ha publicat els seus reportatges en mitjans nacionals  i internacionals. La seva obra s’ha exposat a Barcelona, Madrid, Miami, São Paulo, Bogotà, San Francisco, Lima, Panamà, entre d’altres ciutats. Ha aconseguit premis nacionals i internacionals; Beca FotoPres de l’Obra Social “la Caixa”, Premi Activista de la ciutat de San Francisco, Premi José Couso de Tele 5 i finalista al FotoPres de l’Obra Social de "la Caixa".

La situació dels refugiats

Segons el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, es calcula que més de 60 milions de persones estan fora dels seus països com a conseqüència de guerres, conflictes, persecucions i violacions dels drets humans a finals del 2015. Una tercera part d’aquestes persones són refugiades. Més del 80% de les persones refugiades estan acollides per països en vies de desenvolupament o del Sud.

El nombre de refugiats que arribaran a l’estat espanyol en el decurs dels dos propers anys serà previsiblement d’entre 15.000 i 30.000 persones, xifra que suposa entre el 0,03 i el 0,06% del total de la població espanyola (quantificada en 46,7 milions). El Govern català estima que arribaran fins a 5.000 persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya durant els dos propers anys.