Vic supera el rècord històric de dies sense pluja de 1983

L’absència de precipitació que està marcant el temps de bona part de Catalunya des de finals de tardor i durant tot el que portem d’hivern ja està igualant alguns registres històrics destacats. D’ençà de l’episodi de pluja general i molt abundant que es va produir entre el 2 i el 3 de novembre, alguns indrets del país acumulen una ratxa seca (dies consecutius amb una precipitació diària inferior a 1 mm) de fins a 87 dies.

És el cas de Vic on, segons Meteocat i amb dades des de 1950, s’ha superat àmpliament l’anterior rècord de 76 dies sense pluja registrats entre el 30 de novembre de 1982 i el 13 de febrer de 1983. Des de la llevantada de principis de novembre, a la comarca han caigut quatre gotes durant dos dies aïllats, que només han registrat unes dècimes de litre (a efectes pràctics i meteorològics no es considera pluja). Un altre indret on s’ha batut el rècord històric és la ciutat de Barcelona.

La sequera, a hores d’ara, però, encara no és preocupant, segons el meteoròleg Manel Dot: “Hi ha reserves d’aigua i els pantans estan força plens. I la boira gebradora de bon matí està mantenint els cultius”. Tot i això, Dot alerta que si la manca d’aigua continua gaires dies, es podrien generar problemes.
 
Cal tenir en compte que, precisament, el que ha provocat aquesta sequera és la presència gairebé constant d’un anticicló, la qual cosa genera boires matinals a l’interior del país, en punts com la plana de Vic. La situació és diferent en d’altres zones agrícoles de Catalunya, on s’han encès les alarmes per la manca d’aigua.

Tot apunta que la tendència es mantindrà els propers dies i el rècord anirà augmentant. La mínima escletxa d'esperança se situa per al 4-5 de febrer i, en tot cas, no és segur que trenqui aquest període de sequera.

Reserves per sobre el 70%

Tot i la seguera, les reserves als pantans continuen sent notables i superen el 70%. A les conques hidrogràfiques internes –bàsicament Ter i Llobregat- els pantans estan 71% de la seva capacitat. Mentrestant, a les conques catalanes de l'Ebre –que també inclouen el Segre i els seus afluents- se situen al 73%. Malgrat que se situen, respectivament, 10 i 6 punts per sota de l'any passat, garanteixen unes reserves de 15 mesos, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.

La situació és més preocupant en les conques més petites. Destaca el cas del sistema Siurana-Riudecanyes, al Camp de Tarragona, a un 51,6% de la seva capacitat. En el cas del pantà de Riudecanyes es rebaixa al 27,6%.