Obeses i en Peyu posen de potes enlaire la festa major de Balenyà

Més de cinc-centes persones van seguir aquest diumenge, 24 de gener, als Hostalets de Balenyà, assegudes i a peu dret, el darrer espectacle d'en Peyu, humorista conegut per les seves intervencions a l’APM de TV3 i per les diverses col·laboracions en ràdios del nostre país. A la festa major d'hivern d’aquesta localitat osonenca va presentar el seu segon i darrer espectacle, Planeta i Neptú, sota la direcció del manlleuenc Joan Roura.

Un monòleg teatralitzat que es desenvolupa en una imaginària estació de bus. En Peyu mostra totes les seves arts dramàtiques, sumant posades en escena que ens recorden Pepe Rubianes, Gila, La Trinca o fins i tot el gran Joan Capri. El doble llenguatge i sentit de les paraules i la crítica mordaç i crua als nostres comportaments humans més essencials son l'eix d'un espectacle per, literalment, petar-se de riure. I on apareixen tòtems aparentment intocables, com La Caixa, el Govern o els Mossos d'Esquadra, però tot amb un to satíric de "gamberro" controlat, lluny de les transgressions d'altres còmics molt més bèsties com l'italià Leo Bassi o l'argentí Loco Brusca.

Un Peyu dur en alguns moments però també tendre i proper, sabent estar en cada moment, sense que es notessin gens ni mica les improvisacions pròpies d'un espectacle en directe. Per sort, el nostre país ja té sàvia nova en el camp de l'humor, de forma actualitzada i ben potent.

"Monstres i Princeses"

I el divendres passat, en el mateix indret, els tonencs Obeses, acompanyats del seu cor, i  malauradament només amb una mitja entrada, van fer gaudir de valent un públic divers d'edats ben contrastades, que no va parar de ballar i saltar. Alguns dels espectadors fins i tot anaven vestits i transvestits amb la samarreta rosa del grup.
 
El singular Arnau Tordera va deixar pel final els seus himnes clàssics com Rossó, l'Aria du l'hermafrodite i Mammi. Els assistents van gaudir, sobretot, de les darreres cançons del seu tercer i darrer disc, Monstres i Princeses.

Unes cançons directes que, amb la veu i els efectes guturals de l'Arnau, li donaven el seu caire característic i únic, a vegades amb un to semblant al desaparegut Freddy Mercury, però sempre amb una posada en escena personalíssima. No van faltar, Guapo!, Nata muntada, Botifarra amb seques, Regala petons o El Tocador de senyores.
 

Programa d’actes de la festa major d'hivern