El Cau de Bruixes transforma Centelles en un parc temàtic de l'esoterisme

Enguany fa 19 anys que Centelles celebra el seu aquelarre particular, el Cau de Bruixes, en ple hivern. Ben poc es podien pensar els seus creadors, allà pel 1997, que la proposta mantingués aquest interès per la màgia i l'esoterisme al nostre país, tants anys desprès, amb una festa creada inicialment per uns quatre-cents centellencs disfressats de bruixes i bruixots, a l'entorn d'una foguera sota el campanar del poble.

Aquest poble de set mil habitants al sud d'Osona ja té el rècord Guiness també, des de l'any passat, de persones disfressades de bruixa, i és la segona festa de bruixeria més important del nostre país, darreral'aquelarre de Cervera, que se celebra cada darrer dissabte d'agost. Una dita apareguda al costumari Amades que diu "De Centelles, bruixes totes elles" ha estat una de les culpables que la festa hagi crescut fins a moure milers de visitants.

Així s’ha repetit aquest dissabte, 23 de gener, durant tot el dia i, al vespre, amb una brillant lluna plena que il·luminava tots els carrers de la població. En aquesta edició fins i tot hi havia una gran acampada d'autocaravanes amb més de dos-cents vehicles, a una zona propera al polígon industrial de La Gavarra. Més de dotze hores continuades de gresca, amb una trentena d’activitats i festa al carrer donen fe que el Cau de Bruixes de Centelles és més viu que mai, El gruix més important de públic s’ha concentrat entre les 6 de la tarda i les 11 de  la nit.
 
Unes temperatures extremadament altes per a la època, amb màximes al migdia de 16 graus, que han baixat fins als 11 al llarg del vespre, han facilitat l’afluència de públic. Els pàrquings públics han quedat col·lapsats i alguns visitants han hagut de caminar quasi bé un quilòmetre per poder arribar al centre de la població.

Terra, foc, vent i aigua

Aquest any, el nexe d'unió entre totes les activitats, la exposició de la Capella de Jesús o els espais lematitzats han girat entorn dels quatre elements: terra, foc, vent i aigua. L'èxit de la festa ha fet néixer també els darrers anys elements propis de la cultura popular de l’àmbit local que participen activament en tots els actes. És el cas dels gegants la Cent i en Teies, que representen una bruixa i un boc d'estètica moderna propera al còmic japonès, o una colla de diables, els Cabrons i Bruixes de Centelles, una de les entitats actualment més dinàmiques del poble que tenen fins i tot una colla infantil de diables i un grup de tabalers (tots plegats mouen quasi bé un centenar de persones).

Entre els actes més esperats, com en cada edició, hi havia l'elecció de la bruixa de l'any. Enguany ha estat escollida la professora Tina Falgueras, ara ja anomenada públicament la Bruixa de la Cira, espai on ha reconegut fer els seus primers experiments, beuratges i rituals.

Entre els espais ambientats per a l'ocasió sorprenien el Bosc de les bruixes, el Call de les Puces o el carrer Sant Antoni, un dels més ben aconseguits i on aquest any unes enormes plantes carnívores sorprenien tots els visitants (a més estaven fets amb materials reciclats i ben econòmics).
 
Cal destacar també els espectacles al carrer, amb companyies franceses, andaluses i la cercavila central coordinada, com sempre, pel grup local de teatre Pierrot i la companyia professional bagenca Gog i Magog, amb dansa vertical, grans elements, pirotècnia, efectes especials, inflables, xancres, etc.

Aquest interès creixent per la màgia de Centelles ha captat l’atenció d’una televisió llatinoamericana, Ecuavisa de l'Equador, que aquest dissabte hi ha desplaçat una unitat mòbil per seguir tota la festa. Cara de sorpresa i incredulitat per part de la presentadora.

Aquest any també s'ha fet un agermanament amb les bruixes de Viladrau, que celebren la seva festa cada 31 d'octubre, i que mai havien sortit de la seva població.   
 

Programa d'activitats del Cau de Bruixes

Recull de galeries de fotos del Cau de Bruixes de Centelles