15
de gener
del
2016
Actualitzat
el
18
de gener
a la
13:12h
L'espasa trobada a Tona, en molt bon estat. Foto: Aj. Tona
El Camp de les Lloses de Tona va presentar el passat diumenge, 10 de gener, la gladius hispaniensis (125-80 aC), l'espasa trobada al jaciment el 2013 i que és un autèntic "tresor", segons fonts municipals. L’arma, un cop restaurada, es pot veure fins al 27 de gener, data en la qual viatjarà a Madrid on formarà part d’una exposició sobre l’armament romà dels escipions al Museo de Arqueología Regional d’Alcalà de Henares, atesa la seva gran vàlua. L’espasa tornarà el mes de setembre a Tona per formar part de l’exposició permanent del centre d’interpretació.
Durant les excavacions practicades el 2013 al jaciment es va documentar una espasa del tipus gladius hispaniensis. Es va descobrir dins l’habitació 72 de l’edifici I, que és una casa que es relaciona amb la guarnició que vigilava el vicus.
L’arma de ferro presenta una fulla d’una longitud de 60 centímetres i té la punta i els dos talls de la fulla en perfecte estat de conservació. Es tracta d’una espasa que podia agredir l’adversari amb les dues parts (fulla i punta). Les anàlisis metal·logràfiques indiquen que en el mànec o empunyadura hi havia enrotllada una fulla de palma que fixava aquesta part de l’espasa.
La gladius hispaniensis és una espasa que fou adoptada pels romans a Hispania a partir de la conquesta (III-II aC) i que deriva d’un prototipus tardà d’espasa de “La Tene I“, que coneixen els pobles ibers a partir del segle IV aC i que va evolucionar cap aquest model, molt eficaç en combat i d’alta qualitat de forja.
L’etimologia de la paraula “gladius” ens remet de forma confusa als gladiadors ja que
aquests utilitzaven unes espases molt diferents, de mida molt curta, aproximadament d’uns 30 centímetres de longitud. Per tant, res tenen a veure amb les gladius.
L’assentament del Camp de les Lloses és un avant post al servei de l’exèrcit romà tardorepublicà i el nucli es relaciona amb la construcció d’una infraestructura viària romana que comunicava l’antic territori dels ibers ausetans amb la costa laietana. D’aquesta via en coneixem els mil·liaris, fites amb les distàncies, del procònsol Mani Sergi i, a Tona, al Vilar, s’hi va documentar el mil·liari de la setena milla.
El Camp de els Lloses és un assentament de logística militar al servei de l’exèrcit i, probablement, en el mateix nucli s’hi va situar una guarnició que vetllava per la producció metal·lúrgica (fabricació i reparació d’armes i eines), el reclutament de soldats i eventualment encunyava moneda.