Les visites gastronòmiques d'Osona Turisme tornen amb Fussimanya

La visita de dissabte es complementa amb l'església romànica de Tavèrnoles i el monestir de Sant Pere de Casserres

Elaboració de xoriço a Fussimanya
Elaboració de xoriço a Fussimanya | Adrià Costa
Redacció Osona.com
02 de novembre del 2015
Actualitzat el 04 de novembre a les 16:33h
Voleu conèixer el procés de fabricació artesanal dels formatges, els embotits o la ratafia? Osona Turisme us proposa "Fet a Osona", unes visites guiades, de grups reduïts, a empreses agroalimentàries per descobrir de primera mà l’elaboració de productes característics de la comarca.

Aquestes activitats es fan durant set dissabtes, de juny a desembre, i cada dia es combina la visita a dues empreses. Així doncs, es tracta d’una activitat ideal per a tota la família. A més, no cal preocupar-se per res, ja que l’organització també s’ocupa dels desplaçaments.

“Fet a Osona” continua el proper dissabte, 7 de novembre, amb la visita a una empresa emblemàtica: Fussimanya de Tavèrnoles. En aquest ocasió, la proposta gastronòmica es complementarà amb dues visites culturals, a l'església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles i al monestir de Sant Pere de Casserres. Les inscripcions es poden realitzar a través de la central de reserves del web d’Osona Turisme o presencialment a l’Oficina de Turisme de Vic (Plaça del Pes – Llotja del Blat).

 

Més informació, inscripcions i calendari de les visites
-----------------------------------------------------------------------

L’església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles i el monestir de Sant Pere de Casserres
 

Interior de l'església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles. Foto: Adrià Costa


La comarca d'Osona és una de les més riques de Catalunya en manifestacions d'art romànic i té més de noranta edificis que en tot o en part tenen elements d'aquest estil. Cal destacar el Museu Episcopal de Vic, el segon del país en importància per les seves col·leccions de pintura.

El romànic d'Osona és preferentment de tipus llombard o executat dins del segle XI i és, per tant, romànic de la primera hora, fill de l'impuls que van donar a aquest estil el bisbe abat Oliba i també els equips de treballadors, com els de la casa vescomtal d'Osona, dita més tard de Cardona, que varen aixecar Casserres, Sant Esteve de Tavèrnoles, el Brull, Savassona i altres esglésies dels seus dominis.

Així doncs, la immersió al món del romànic ha d'iniciar-se al Museu Episcopal de Vic que ocupa un lloc preeminent entre els museus d'Europa, tant per la història centenària de la institució com per la qualitat i quantitat de les obres que aplega. En destaquen les de pintura i escultura romànica i gòtica, principal atractiu del museu. L'arqueologia, el tèxtil i la indumentària litúrgica, l'orfebreria i la forja són de primera línia dins del patrimoni museístic català.

 

Claustre del monestir de Sant Pere de Casserres Foto: Adrià Costa

Al seu dia, Antoni Pladevall i Font va traçar 10 rutes del romànic per Osona amb la intenció de conduir el visitant per cada un d’aquests notables monument, alguns en aparença humils, però en conjunt exponents tots ells d’una època d’esplendor que va dels inicis del segle XI al segle XIII. Tant l’església de Sant Esteve de Tavèrnoles com el monestir de Sant Pere de Casserres formen part de la ruta de Sant Pere de Casserres.

L’església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un magnífic exemplar romànic, erigit cap el 1083 i modificat el 1728 amb una nova façana. En destaca el bonic campanar i la decoració externa de l’absis.

De tots els edificis romànics de la comarca en destaca el monestir de Sant Pere de Casserres (Les Masies de Roda), l'únic de l'ordre benedictí a Osona, situat en un dels meandres més espectaculars del riu Ter. Les obres de restauració del 1998 van permetre recuperar bona part de l'estructura original: la nau central, el campanar, el claustre i aquells espais que il·lustren la vida dels monjos al segle XI.

Fussimanya

L'empresa Fussimanya va ser fundada el 1971 a Tavèrnoles, amb l'obertura del restaurant. Més endavant va iniciar l'elaboració d'embotits artesans. L'èxit de la cuina del restaurant Fussimanya i del paratge natural que l'envolta han permès mantenir i millorar els valors, el saber fer i el bon tracte. Han agrupat la fórmula gairebé impossible en els nostres dies: qualitat, quantitat i preu.
 
L'obrador d’embotits va néixer de la necessitat d’oferir als seus clients una qualitat i personalitat pròpia dels seus productes amb la màxima seguretat. La seva finalitat és aconseguir uns productes de primera qualitat per sobre de la quantitat i això ho aconsegueixen elaborant petites produccions i establint uns controls que ens permetin controlar totes les fases d’elaboració per garantir uns embotits artesans.

Les carns utilitzades per a la venda de peces nobles del porc provenen de porcs seleccionats, majoritàriament femelles, els quals han rebut una alimentació a base de pinsos elaborats a partir d’una selecció equilibrada de matèries primeres que li conformen una bona proporció de greix i magre. Aquest fet permet obtenir carns amb una coloració agradable a la vista, amb poc contingut d’aigua, però que expressa les seves millors propietats després de la cocció: gustosa, però suau al paladar, aroma agradable i apte per formar part dels millors plats de la cuina casolana.
 

Josep Viladecàs, gerent d'Embotits Fussimanya. Foto: Adrià Costa


Venen els seus productes, embotits crus curats i/o cuits i preparats carnis, directament a través de la seva xarxa de distribució. Entre els seus productes en destaca la Llonganissa de Vic, la qual porta el reconeixement de l’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Parlar de la Llonganissa de Vic és parlar d’un dels elaborats carnis més antics de Catalunya. Gràcies a la llarga trajectòria, entre els aliments tradicionals catalans gaudeixen d’un prestigi inqüestionable. No és casualitat, doncs, que la Unió Europea hagi concedit a la Llonganissa de Vic un dels distintius de qualitat més prestigiosos: la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Llonganissa de Vic, que va ser impulsada per les empreses elaboradores d’aquest producte amb la promulgació, a l’any 1992, dels reglaments comunitaris sobre qualitat i protecció de les indicacions geogràfiques.

Les primeres referències escrites sobre la Llonganissa de Vic daten de l’any 1456. Antigament aquest producte s’elaborava a les masies ubicades a la plana de Vic com un mètode de conservació de les carns, tot aprofitant les particulars característiques climàtiques de la zona. Per tal de protegir aquest producte ancestral els seus elaboradors sempre han mirat de preservar-ne el nom, la qualitat i la manera de fer tradicional.