30
de juny
del
2015
Actualitzat
a la
13:40h
El comerç és un dels sectors que ha generat més ocupació a Osona. Foto: Adrià Costa
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona han presentat la tretzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la demarcació i de les 11 comarques que la conformen. D’acord amb les dades de l’informe, l’economia barcelonina, així com la catalana i l’espanyola, ha presentat un creixement sostingut al llarg del 2014. L’empenta l’ha donada la millora de la demanda interna, el consum i la inversió en béns d’equipament. Pel contrari, les importacions han superat les exportacions, de manera que la contribució del sector exterior ha estat negativa. Així mateix, l’economia catalana confirma la sortida de la recessió, amb un creixement de l’1,5% l’any passat.
A la demarcació, la tendència dels darrers anys s’ha revertit i les xifres d’evolució socioeconòmica de les empreses i de l’ocupació són positives a tots els territoris barcelonins, per primer cop l’any 2014 des de l’esclat de la crisi.
L’any 2014, l’ocupació a la demarcació de Barcelona ha augmentat respecte l’any anterior, un 3,1% (–0,2% el 2013). La mateixa tendència positiva s’observa a totes les comarques amb diferents intensitats de creixement. Osona lidera aquest augment, amb un 5,1%, una dada molt per sobre de la mitjana provincial. Segueixen el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat.
Per altra banda, l’any 2014 s’ha registrat el primer augment d’empreses a la demarcació des de l’inici de la crisi. Segons les dades de la Seguretat Social, a la demarcació hi havia 175.618 empreses el 2014, un 2,5% més que l’any anterior.
El nombre de persones a l’atur, tant registrades com estimades, cauen per segona vegada des de l’inici de la crisi, un 8,7% i un 9,7% respectivament. En el cas de l’atur registrat, les xifres baixen a totes les comarques al llarg del 2014.
Augmenta l’ocupació i el nombre d’empreses
Si ens centrem en Osona, a final del 2014 hi havia 5.583 empreses, un 3,7% més que un any enrere, d’aquesta manera es trenca la tendència negativa dels darrers sis anys. L’estructura del teixit empresarial està dominada per la petita empresa, i específicament en la microempresa: el 78,3% de les empreses tenen menys de 5 treballadors, el 19,7% entre 6 i 50, l’1,8% entre 51 i 250 i el 0,2% més de 250. La dimensió mitjana és de 7,4 treballadors per empresa, inferior als 10,2 del conjunt provincial.
El percentatge d’empreses industrials (18,8%) i de la construcció (9,1%) és superior a la mitjana provincial (10,5% i 7,8% respectivament). Destaca la rellevància del sector agrícola, que engloba el 4,6% de les empreses existents, molt per sobre de la mitjana provincial (0,4%) i situa Osona com la comarca amb més empreses agrícoles (261), tant en nombres relatius com absoluts. Per contra, continua sent la comarca amb menor pes relatiu d’empreses de serveis (67,5% respecte el 81,3% provincial). Tots els sectors han augmentat el seu nombre d’empreses, destacant el 4% dels serveis. El 36,0% de les empreses es troben situades a Vic i el 10,6% a Manlleu.
Segons la base de dades SABI (Sistema Anual de Balanços Ibèrics) 95 empreses osonenques facturen més de 10 milions d’euros el 2013. D’aquestes, vuit facturen més de 100 milions d’euros. El 63% de les 200 empreses que encapçalen la llista de facturació són exportadores i/o importadores. Entre les primeres destaquen Casa Tarradellas i el Grup La Farga. A continuació hi ha un conjunt d’empreses dedicades al sacrifici de bestiar, conservació de la carn i elaboració d’embotits i productes carnis: Patel, SA, Grup Baucells Alimentació, SL, Cárnicas Solà, SA, Cárnicas Toni Josep, SL i Mafriges, SA.
Treballadors a l'illa càrnia de Vic. Foto: Adrià Costa
El 2014 a Osona es tanca amb 56.721 llocs de treball, un 5,1% superior al 2013. Aquest important increment de l’ocupació trenca la tendència negativa iniciada el 2008, tot i que l’any anterior també va créixer un 0,4%, i converteix Osona en la primera comarca amb un millor comportament. Osona també és la primera comarca on més creix el treball assalariat (5,6%), mentre que en l’autònom (3,9%) és la segona darrera del Garraf.
El 58,3% de l’ocupació assalariada està ocupada en la petita empresa (20,8% fins a 5 treballadors i 37,6% de 6 a 50 treballadors), el 24,7% en la mitjana empresa i el 17% restant en la gran empresa. L’ocupació augmenta en tots els trams, destacant el creixement de prop de l’11% de la mitjana empresa.
El sector industrial aplega el 31,4% dels llocs de treball, proporció que duplica la mitjana provincial (15,0%) i que la situa com la segona comarca amb major pes de treball industrial, per darrera de l’Alt Penedès. Les activitats agrícoles ocupen el 3,6% de l’ocupació total, el segon percentatge més alt per darrere del Berguedà i molt per damunt de la mitjana provincial (0,4%). L’ocupació a la construcció (6,4%) és lleugerament superior a la provincial (5,0%). Per contra, l’ocupació en el sector serveis (58,6%) és la segona menor de la demarcació, i resta molt per sota de la mitjana (79,6%). Interanualment, tots els sectors augmenten, però especialment la indústria (5,1%) i el sector dels serveis (5,8%).
L’ocupació augmenta en els quinze principals subsectors, destacant els serveis de menjar i begudes (7,7 %), administració pública (7,3%) i educació (6,9%). En termes absoluts i considerant tots els subsectors, les principals pèrdues d’ocupació es produeixen en publicitat i estudis de mercat (–138) i reparació d’ordinadors (–32). Els increments més destacats es donen en les industries de productes alimentaris (410), activitats relacionades amb l’ocupació (359) i comerç al detall (357).
La capital comarcal, Vic, aplega el 36,7% dels ocupats i Manlleu el 8,5%. La variació interanual mostra augments importants a Vic (1.451), Torelló (200), Centelles (153), Les Masies de Voltregà (146) i Gurb (133). Tavèrnoles (–17) i Balenyà (–17) destaquen d’entre els onze municipis que baixen.
L’atur cau un 11% i se situa a nivells del 2009
L’atur registrat a Osona disminueix un 11% l’any 2014, després d’anys amb increments molt forts de l’atur: 7,7% el 2010, del 10% el 2011, i del 2,5% el 2012, tot i que el 2013 l’atur va disminuir un 3,9%. A final del 2014 hi ha 11.487 persones aturades, una xifra molt semblant al 2009 i que significa el 2,7% de l’atur provincial. La taxa d’atur a final d’any és del 14,7%, gairebé dos punts inferior a la del 2013 i similar a la mitjana provincial.
D’entre els municipis amb més aturats, destaquen amb una taxa marcadament per damunt de la mitjana comarcal Manlleu (20,8%), Balenyà (17,8%), Sant Martí de Centelles (17,1%), i Vic (16,5%). L’atur es redueix en 37 dels 48 municipis, i entre les més destacables es troben les de Vic (–443), Torelló (–224), Manlleu (–100) Balenyà (–56), Taradell (–55), i Centelles (–55). Els increments són poc significatius.
L'agricultura és un sector important a Osona . Foto: Domènec Llop
Poc més de la meitat de les persones aturades són dones (55,2%). Cal destacar que la taxa d’atur femenina (17,5%) és significativament superior a la masculina (12,2%). Per edats, Osona és la segona comarca amb una major proporció d’aturats de més de 45 anys (52,9%) darrera del Berguedà. El 40,3% dels aturats es situa entre 25 i 45 anys, i el 6,8% restant té menys de 25 anys. Interanualment, l’atur disminueix en les edats més joves (–5,2%), i entre les persones de més de 45 anys (–7,3%), però on més cau és en les edats centrals (–16,1%).
Per sectors d’activitat econòmica, destaca el pes de l’atur a la indústria (22,9%), el més elevat de la demarcació, i el pes al sector serveis, el més baix (53,3%). El 10,8% dels aturats pertanyen a la construcció, el 2% a l’agricultura i el 10,8% restant són aturats sense ocupació anterior (SOA). Interanualment l’atur es redueix en tots els sectors però destaca que Osona lidera la reducció d’aturats a l’agricultura (–4,6%) i és la segona en la construcció (–27,0%) darrera del Berguedà.
L’atur disminueix interanualment en tots els nivells formatius. Destaca la reducció en tècnics superiors (–15,6%), educació general (–11,1%) i estudis primaris incomplets (–9,8%). Durant el 2014 els aturats estrangers disminueixen un 6,7%, i se situen en 3.154 aturats, el 27% dels aturats de la comarca.
La comarca amb més reducció de prestacions per desocupació
Osona és la comarca que més disminueix el nombre de prestacions per desocupació. Així, a final del 2014 hi ha concedides 6.454 prestacions, un 20% menys que l’any anterior. El 43,4% són prestacions contributives, el 47,1% assistencials i el 9,6% de renda activa d’inserció. Interanualment, continua la tendència de baixada de les prestacions contributives (–26,8%), i les assistencials (–16,6%), i també, encara que menys, les de renda activa d’inserció (–0,3%), sent l’única comarca juntament amb el Berguedà que disminueix en aquest grup. El percentatge de desocupats registrats que reben algun tipus de prestació, o taxa de cobertura, baixa del 69,1% el 2013 al 63,0% el 2014, superior a la taxa provincial del 60,3%, i la tercera taxa de cobertura més alta de totes les comarques.
La contractació laboral augmenta un 13,1% el 2014, tancant l’any amb 30.448 contractes formalitzats, l’1,7% del total provincial. La contractació masculina, el 55,1% del total, augmenta un 12% respecte el 2013, i una mica més creix la contractació femenina (14,2%). La contractació creix en tots els grups d’edat, especialment en el més jove (–30,3% de 16 a 20 anys) i en el més gran (–17,6% en els majors de 45 anys). La contractació temporal, el 86,0% del total, augmenta un 12% mentre que la indefinida ho fa en un 20,4%.
La tercera comarca amb més població estrangera
Pel que fa a la població de la demarcació, es redueix durant el 2014, per segona vegada en la sèrie històrica del padró continu, que comença el 1998. Continuant amb la tendència negativa encetada el 2013. La disminució de població total s’explica per la reducció de població estrangera (–5,5%), que només ha estat parcialment compensada pel creixement de població espanyola (0,5%). En bona part, aquest creixement s’explica per la nacionalització de persones d’origen estranger.
Per comarques, la població ha disminuït a la majoria. Els territoris amb una caiguda superior han estat el Berguedà, el Bages i el Barcelonès, seguits de l’Anoia, el Garraf, el Baix Llobregat i Osona. La població a la resta de comarques ha restat pràcticament estancada.
En aquest marc, cal destacar que Osona és, per darrere el Barcelonès i el Garraf, la tercera comarca amb un major nombre de població estrangera, el 13,3% (20.446) i amb una variació anual del –6,6%, fet que contrasta amb l’increment mitjà anual del 17,2% del període 2000-2010. El 73,1% de la població estrangera té entre 16 i 64 anys, molt per damunt del 63,5% de la població autòctona. El 84,5% dels estrangers són extracomunitaris.
Les cinc primeres nacionalitats són la marroquina (9.017), la ghanesa (1.861), la romanesa (1.213), la xinesa (956) i la índia (950), destacant que a la comarca s’apleguen el 41% dels ghanesos de la demarcació. El 60,3% de la població estrangera prové del continent Africà. El 48,6% de la població estrangera resideix a Vic, i el 21,0% a Manlleu.
Nota de premsa de la presentació de l'informe
Informe íntegre (Osona, pagines 147-158)
Casa Tarradellas, a Gurb. Foto: Casa Tarradellas