29
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
17:28h
Iban Lapeira. Foto: Adrià CostaSolidaritat Catalana per la Independència (SI) va patir una gran davallada en les eleccions municipals a Vic: va treure només 276 vots (1,86%), més de cinc-cents menys que en els anteriors comicis (815). Amb aquest resultat, la formació va perdre el seu únic regidor, Iban Lapeira, i es va quedar fora de l’Ajuntament.
--------------------
POST AL FACEBOOK D’IBAN LAPEIRA
Avui amb el vostre permís compartiré una reflexió amb tots vosaltres, no espero el vostre vist-i-plau i tampoc encetaré un debat al Facebook, tant sols necessito treure-ho de dins.
Com ja és sabut per la majoria, aquests darrers quatre anys he estat regidor de l’Ajuntament de Vic per Solidaritat per la Independència i en aquestes darreres eleccions he estat el cap de llista, alcaldable de SI, el resultat ha estat la pèrdua de la nostra representació al consistori vigatà, però aquest no és el motiu d’aquestes línies (probablement serà l’argument per unes altres que faré d’aquí uns dies).
Algunes persones s’han interessat pel que faré políticament a partir d’ara i la decisió ja està pressa, continuaré treballant per la ciutat i pel país.
Recordo sent menor d’edat i escapar-nos a Barcelona per la Diada i participar d’aquelles manifestacions que érem quatre gats i alhora de tornar haver de córrer per no perdre el tren; de més grandets ja amb cotxe, passar llista per si hi érem tots (cap detingut); al Casal Manel Viusà de Vic (avui ja tancat) treballant amb els que avui s’autoanomenen única esquerra independentista, denunciant els abusos de l’estat espanyol i francès, a favor dels presos i per la independència dels Països Catalans, nomenat enllaç comarcal del procés de Vinaròs i durant dos anys recorrent el territori participant en assemblees per vestir un projecte unitari, avui la CUP o Capgirem, com vulgueu.
Decebut del resultat, de com es va manipular i utilitzar per alguns la participació individual i dels casals d’arreu del país, entrant les organitzacions marxistes en el procés centrant el debat en temes ideològics i no de país, vaig decidir desvincular-me i iniciar la meva militància política en una de les organitzacions que no van interferir ni participar, podia triar entre el PSAN i Estat Català, em vaig decidir per aquesta última després de participar i conèixer-los en unes jornades que cada primer cap de setmana d’agost es fan a Corti (Còrsega), capital de la Còrsega lliure de Pascal Paoli.
Després d’anys militant, d’una impugnació de la llista a les eleccions catalanes i un judici; amb els companys d’Osona havíem d’escollir si volíem deixar l’agitació i fer política seriosa, vam escollir fer política i militar al PRC (Partit Republicà Català), és amb aquestes sigles que vam entrar a formar part de Solidaritat Catalana com a membres de la coalició i una cosa va portar l’altre, suposo que el fet de ser escollit el 2011 per ser alcaldable va ser en reconeixement al meu compromís amb el país i la seva lluita. És a Solidaritat on m’he trobat a gust i he fet amistats que seran per tota la vida.
Al llarg de la meva vida m’he manifestat cada 10 de setembre a Vic, 11 de setembre a Barcelona, varis cops a València i Perpinyà, a Palma de Mallorca, fins i tot a Madrid contra la globalització, vam anar amb els 10.000 a Brussel·les i el següent any a Ginebra, els darrers anys a la via catalana i la “V”, i tot estar-ne fins els collons ho continuaré fent les vegades que faci falta!!
Em podria estendre molt més, no crec que toqui, potser un dia escriure un llibre... (quan prescriguin els delictes) si heu arribat fins aquí déu n’hi do...
Amb tot això vull dir-vos que no abandono, que continuaré lluitant, que continuaré tocant els collons amb la meva crítica, crec que constructiva i raonada, amb la meva part de raó.
Vic és la meva ciutat i els Països Catalana el meu país.
Visca la terra lliure !!
Els resultats de les eleccions a Osona, municipi per municipi
Distribució de regidors a Osona, partit a partit
Totes les notícies publicades de les eleccions municipals a Osona