26
de maig
del
2015
Actualitzat
el
27
de maig
a les
12:55h
Josep Anglada i Joan Carles Fuentes, moments abans de començar un judici. Foto: Adrià Costa
Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha emportat una patacada important aquestes eleccions municipals. La formació xenòfoba ha perdut la majoria dels seus regidors a Catalunya, passant dels 67 que va obtenir el 2011 als vuit d'aquest 2015. Pel que fa als vots, n'ha rebut 38.723 menys que fa quatre anys i s'ha hagut de conformar amb 27.277, només un 0,88% del total.
La mateixa tònica s’ha visualitzat a Osona, potser encara amb més virulència. A les eleccions municipals de 2011, PxC, encara liderada per Josep Anglada, va treure 13 regidors a la comarca i va obtenir representació a Vic, Torelló, Manlleu, Taradell i Roda de Ter. En aquests comicis, s’ha quedat amb zero regidors, amb un nombre de vots molt minse: 106 vots a Vic, on el 2011 en va treure 2.993 i va fer cinc regidors; 195 a Torelló (el 2011, 803 i tres regidors); 149 a Manlleu (1.112 vots i tres regidors als passats comicis); i 54 a Roda de Ter (on va fer un regidor i 288 vots). A Taradell, on va aconseguir un regidor en les passades eleccions, ni s’ha presentat.
Un dels pocs municipis on PxC s'ha mantingut a Catalunya és El Vendrell, on només ha perdut dos edils i s'ha quedat amb tres. També ha entrat als ajuntaments de Salt i Mataró, tot i que no ha obtingut representació en altres poblacions en què tenia regidors com Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat o Sant Boi de Llobregat, a més de les esmentades d’Osona.
Un projecte personalista
PxC és un projecte personalista que va gestar el seu fundador, Josep Anglada, des de Vic. El partit va trobar un caldo de cultiu perfecte amb l’inici de la crisi econòmica i la pressió migratòria, en la qual es basa tot el seu discurs. En aquest context, Anglada i la seva PxC van tocar sostre el 2011, amb un gran nombre de regidors. La formació va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i el seu líder fins i tot va establir negociacions amb altres formacions per estendre el seu projecte polític a tot l’estat espanyol, la qual cosa no va fructificar.
El partit s'ha desplomat ara, en un entorn en què l'increment de la immigració s'ha estancat. Però la causa principal d'aquesta davallada contundent l’hem de buscar en la crisi interna, que va esclatar a principis de 2014, quan Anglada va ser expulsat de la formació, per problemes derivats de la seva gestió dins el partit, i es va engegar una persecució judicial a dues bandes que encara continua a dia d'avui.
Un moment de la roda de premsa de Josep Anglada, el passat dijous a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa
Anglada, però, s’ha "salvat" de la patacada en presentar-se a Vic amb Plataforma Vigatana, que ha obtingut un regidor (ha arreplegat 826 vots que provenen, segurament, de la desfeta de PxC). Un resultat, val a dir, molt per sota les seves expectatives.
La legislatura a Vic, un orgue de gats
La legislatura viscuda a Vic, plena de turbulències, reflecteix amb exactitud la caiguda de PxC en totes les seves versions. El primer any, el regidor Josep Maria Paré, el número 4, ja va dimitir el càrrec per qüestions personals, i va ser substituït per Joan Carles Fuentes, que anava de número 6 a la llista. La crisi més greu va esclatar el 2014, amb l'expulsió del partit i del grup municipal del número 1 i fundador del partit, Josep Anglada, i de la número 2, Marta Riera. Tot seguit, van passar a considerar-se regidors no adscrits i els darrers mesos, encara dins l’Ajuntament, van promoure la seva candidatura a les eleccions municipals com a Plataforma Vigatana.
Aquest trencament entre el fundador i la cúpula del partit, de la qual forma part Fuentes, s'ha mostrat amb tota la seva cruesa al final del mandat, tant en les sessions plenàries com en diversos processos judicials. El primer aldarull es va produir a la mateixa sala de plens el dia que Riera i Anglada van deixar de ser regidors de PxC. Riera es va negar a abandonar l'escó i va ser retirada de la sala per membres de la Guàrdia Urbana. El denigrant espectacle també s'ha traslladat als jutjats, en casos com els canvis de panys dels despatxos de PxC (amb agressions incloses), la tinença i tràfic d'armes de Fuentes i, la més sonada, la querella per intent d'homicidi contra Anglada, que va obligar el jutge a posar una ordre d'allunyament de Fuentes vers Anglada i protecció policial en aquest últim en les seves assistències als plens.
En el tram final de la legislatura, tots els partits del consistori vigatà van consensuar un boicot total a PxC. Així, les seves propostes, via mocions, ni tan sols es debatien i es tombaven totes per unanimitat.
Josep Anglada, una vida accidentada en imatges
Els resultats de les eleccions a Osona, municipi per municipi
Distribució de regidors a Osona, partit a partit
RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A LES POBLACIONS ON S’HA PRESENTAT PXC