Joan Coma: «A Vic hi ha dos models en joc: el de CiU i ERC, i el de Capgirem»

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va obtenir uns bons resultats a les eleccions de 2011 a Vic, amb 1.626 vots, i es va situar com a tercera força política del consistori, amb dos regidors -just arran de fer el tercer-, per davant de partits històrics com ERC, PSC i ICV. Després d’un inici de legislatura vacil·lant, amb la dimissió de les seves dues regidores, la CUP ha encarat enfortida el final de mandat, amb una oposició molt incisiva i en un context polític nacional molt favorable.

Ara, la CUP es torna a presentar a les municipals a la ciutat en aliança amb una altra proposta emergent, Procés Constituent, sota les sigles de Capgirem Vic. Joan Coma, sociòleg i doctorant en Ciència Política, de 33 anys, és qui encapçala el projecte. Diu que vol “capgirar la història”.

- Han renunciat, en certa manera, a la marca CUP. Els pot passar factura?

- No hem renunciat a la marca CUP. Continua apareixent a la candidatura. Vam entendre que la unitat popular anava més enllà de les sigles i per això vam decidir obrir-nos. No som partidistes, sinó projectistes.

- Es defineixen com un partit assembleari i això ho porten fins a les últimes conseqüències. Totes les decisions que prenguin a l'Ajuntament hauran de passar per assemblea?

- Hi ha temes que ja els tenim discutits i, per tant, els regidors tenen una posició concreta. Per implantar la metodologia assembleària cal que hi hagi un canvi de ritme en les institucions i en la societat. No ens fa res dir que si nosaltres governéssim seríem més lents, al contrari: els ritmes de la política no s'han d'adaptar a l'agenda econòmica dels grans poders, sinó a les necessitats humanes. Les presses sempre afavoreixen el poderós i no permeten la participació de la gent.

- Volen governar o volen ser el partit fort de l'oposició?

- Ho volem tot: governar al carrer i, si cal, governar a l'Ajuntament. Creiem que el 24 de maig hi haurà canvis. Obtindrem més regidors i es donarà una crescuda significativa de la militància, no només de la nostra organització, sinó també dels moviments socials i de les entitats. No entenem guanyar com a sinònim de governar una institució. La victòria es dóna primer al carrer, a través de promoure des de l'Ajuntament relacions socials cooperativistes.

- Entenem que no tenen previst governar en aquesta legislatura.

- És evident que CiU farà el possible per pactar amb ERC i mantenir el poder. És difícil que Capgirem Vic sumi més que aquests partits junts.

 - I no creu que sigui possible un pacte d'esquerres?

- Si dins les esquerres s'inclou l'actual ERC de Vic, potser sí que podrien guanyar. Ara bé, nosaltres tenim dubtes seriosos sobre que aquest partit es pugui considerar d'esquerres, tenint en compte el seu actual candidat i les polítiques que ha dut a terme. Només cal mirar el seu programa: no té cap mena d'accent social. Té un accent clientelista.

- Llavors, amb quins partits se sentirien còmodes pactant?

- Amb qui porti a la seva agenda l'alliberament nacional i social. Són les dues potes principals del nostre partit. No pensem amb pactes electorals ni en com ens repartirem les carteres amb altres partits. Volem capgirar les coses i això no es fa distribuint regidories. Tot i que la temptació de tenir influència en una àrea determinada és gran, no volem caure en aquest error, com han fet ERC i ICV. Hem de ser coherents: actuar segons les nostres paraules i el que defensem.

- Capgirem Vic va demanar fa uns dies un debat amb Anna Erra. Deixa ERC al marge?

- El que tenim clar és que de cara a les eleccions del 24 de maig hi ha dos models de ciutat en joc: el de CiU i ERC, que porten governant vuit anys, i el de Capgirem.

- Inclou, doncs, ERC dins el model de CiU?

- I tant! A més, hi ha un pacte en l'àmbit nacional que no és explícit, però sí evident: ambdós partits pactaran per no fer-se mal entre ells; són formacions partidistes. Així ho va dir, amb altres paraules, Marta Rovira a RAC1. Algú es pensa de veritat que ERC rellevarà CiU a Vic? Aquestes estructures de poder s'estan jugant molt el setembre...

- Quants regidors pensa que pot obtenir Capgirem Vic?

- L'altre dia va sortir una enquesta que ens atorgava cinc regidors. Penso que aquesta xifra seria un molt bon resultat.

- I si n'obtinguessin dos, com els que tenen ara?

- Tenim la sensació que el projecte ha crescut molt. Si aconseguim dos regidors, vol dir que haurem de fer més feina al carrer. Tot i això, aquesta legislatura hem tingut molta incidència dins l'Ajuntament: en alguns moments, fins i tot, els partits s'han unit per fer-nos oposició.

- En aquestes eleccions a Vic es presenten 12 llistes, una xifra rècord a la ciutat. En aquest marc, la Llei d'Hondt perjudicarà els partits petits. Però vostès han crescut i fins i tot els pot beneficiar.

- Sí, pot passar que amb els mateixos vots que el 2011 passem de 2 a 3 o 4 regidors. També cal tenir en compte que fa quatre anys la CUP no estava al Parlament i la imatge que s'ha generat entorn el partit des de llavors és positiva: David Fernàndez és el diputat més ben valorat. La visibilitat que ens ha donat entrar a la cambra catalana ha fet que es trenquessin certs prejudicis negatius que la ciutadania podia tenir sobre nosaltres. A més, l'escenari també ha canviat per a d'altres partits, sobretot per a ERC. La gent sap que si es va celebrar el 9-N no va ser gràcies a ells, que es van aixecar de la taula; la CUP, en canvi s'hi va quedar.

 - Quines formacions pensa que entraran al consistori?

- CiU, ERC, PSC, Vic per a Tots i Capgirem Vic. Podria ser, també, que entrés una sisena formació.

- Es refereix al partit de Josep Anglada?

- Ens agradaria més que fos Via Vic, però de vegades confonc els desitjos amb la realitat.

- Aquestes eleccions es presenten quatre candidatures a Vic amb connotacions xenòfobes. Aquesta ideologia es desmembra o guanya força?

- Això demostra dues coses: al feixisme no se'l venç pactant pressupostos, que és el que van fer CiU i ERC amb Josep Anglada, sinó que se'l guanya sense interpel·lar-lo. No es pot legitimar el dirigent d'una formació xenòfoba pactant uns pressupostos amb ell deu minuts abans d'un ple. No només per una qüestió d'ideals, sinó perquè són mala gent. Només cal veure el que passa entre ells: si poguessin es matarien. El tracte que ha de rebre el feixisme és el que rep el regidor Joan Carles Fuentes, que és la ignorància. Els països europeus que combaten d'aquesta manera el feixisme és on tenen menys cabuda.

- En el darrer ple, Josep Maria Vila d'Abadal va dir que estava molt cansat de la CUP. La CUP està molt cansada de l'alcalde?

- Del que estem cansats és de la manera de governar de CiU. La frase de Vila d'Abadal demostra que Capgirem Vic és l'única força que des de la construcció ha fet oposició i que des de l'oposició ha fet construcció i per això n'està tip. Ell està acostumat a manar dins del seu equip de govern, sempre ho ha fet, menys en aquest darrer tram de legislatura que Joan Ballana li ha plantat cara per qüestions electoralistes. La feina d'un alcalde no consisteix en dir com s'han de fer les coses, sinó en parlar amb l'equip de govern i transmetre aquesta voluntat col·lectiva.

- El primer batlle independentista que Vic ha tingut és el que l'esquerra independentista ha combatut amb més ràbia.

- La ciutat ha evolucionat, ara hi ha més moviment. A més, és la segona legislatura que estem a l'Ajuntament...

- Ens referíem a l'esquerra independentista, no a la CUP.

- L'esquerra independentista ha crescut i ara té presència institucional. Això fa que es visualitzi més la seva oposició, no contra Vila d'Abadal, sinó contra CiU. Quan vam posar sobre la taula la utilització que feia l'alcalde de la visa de l'Ajuntament, no volíem denunciar-lo a ell, sinó a tot l'equip de govern, que no estableix mesures de control.

- Per què han posat tantes traves al document de l'ANC, en què les candidatures es comprometien amb la independència?

- El vam firmar, però amb les nostres esmenes. Volem assegurar-nos que es va cap a la independència i això no es fa donant carta blanca als polítics. El document assenyalava que es donaria suport al Govern que sortís de les eleccions del 27-S i nosaltres a qui fem costat és a la majoria parlamentària independentista. El que em va saber greu de tot plegat, és que el dia que es va firmar aquest document, nosaltres no hi érem i hi va haver partits, com ERC, que van celebrar que la foto fos més petita. Qui intenta deslegitimar la CUP en el tema independentista pot ser titllat, gairebé, d'antiindependentista.

- Però vostè, com a politòleg, no creu que aquest argument grinyola?Del Parlament en pot sortir un govern independentista, que és qui té el poder executiu i qui marcarà el rumb del país.

- Doncs el poder executiu haurà de treballar per aconseguir el màxim de suports possibles, com va passar el 9-N.

- Centrem-nos en temes més locals. El rector de la Universitat de Vic no pot tenir un aparcament reservat?

- No ens sembla bé que el rector ni ningú tingui un aparcament reservat, és per això que vam demanar tirar enrere aquesta decisió. El regidor Antoni Serrat va argumentar que no es podia perquè hi havia una concessió, com si fos una cosa inamovible. Al cap de mig any, però, va resultar que la decisió no només es podia modificar, sinó que, a més, si tenies diners podies llogar un espai per a l'equip del rectorat. I com que ja ho paguem, està legitimat. Aquesta és la visió del govern actual: una societat piramidal en què hi ha persones amb privilegis.

- Han estat molt crítics amb la Universitat de Vic, titllant-ne la gestió d'elitista i poc plural.

- Hem estat massa poc crítics i tot! La Universitat de Vic és un pilar de la ciutat, no pot ser que sigui gestionada a partir de quatre influències.

- La gestió pública ho solucionaria?

- Sí. Nosaltres, al programa, aprofitant el procés constituent català, apostem per incorporar la Universitat de Vic al sistema públic català.

- En el seu moment això no es va aconseguir perquè les altres universitats van vetar la de Vic. Si passava a ser pública eren més a repartir el pastís.

- Sí, però nosaltres treballarem per canviar això i altres qüestions.

- Quines?

- No volem que la gent de la Universitat tingui por a protestar, com passa ara. Actualment hi ha un mur institucional indestructible, i això en una institució de la ciutat no pot passar. Tampoc volem que es pacti amb l'estat d'Israel com s'ha fet. Aquest any ha matat més de 2.000 palestins: la matança més gran des de 1967. Per a nosaltres això no és una anècdota: ens oposem a donar suport als estats que oprimeixen els pobles. No oblidem que el poble palestí lluita per l'alliberament nacional tal com fa el català, tot i que les condicions d'ambdós són diferents. Si tant ens queixem d'Espanya, és al·lucinant que legitimem l'estat d'Israel.

 - Donaran suport a la Facultat de Medicina?

- No, no donarem suport a cap facultat privada. I aquesta no respon als interessos de la ciutat. D'altra banda, també cal tenir present que l'Hospital de Vic no està preparat per donar sortida a una facultat d'aquestes característiques. Per tant, no té cap lògica construir-la. Hem de tocar de peus a terra i fomentar aquells àmbits en els quals som potents, com ara les cures, la literatura, l'educació i l'esport. Si tenim una visió de país, podem arribar a posar-nos d'acord que Catalunya no necessita aquesta facultat, perquè ja hi ha una oferta professional de qualitat en aquest sector.

- Diuen que la Facultat aportarà beneficis a la ciutat, sobretot econòmics.

- Sí, és clar, d'alguna manera ho han de legitimar. Van dir que la Facultat s'obriria l'any 2014-2015 i no s'obrirà ni ara ni d'aquí a tres anys. Les xifres que presenten són com el fum que venen.

- Consideren que l'Atlàntida té una gestió elitista i opten per municipalitzar-la, una proposta que Esquerra també inclou en el seu programa.

- M'encanta que ERC se sumi al nostre programa, tal com va fer CiU quan va decidir tirar endavant els pressupostos participatius. De fet, ERC s'ha afegit últimament a altres propostes com la del Graell, aprofitant tota la feina que havia fet la Plataforma Salvem el Graell. La gent, però, sap distingir quan els partits actuen en termes electoralistes. Pel que fa a la gestió de l'Atlàntida, la nostra aposta és un model triangular, en què intervinguin l'administració, els professionals del sector i la ciutadania.

- Fa poc dies el candidat de Via Vic, Lluís Casellas, explicava que la municipalització de l'Atlàntida tindria efectes negatius, com ara que s'hauria de sumar el 21% d'IVA a les entrades i, per tant, apujar-ne el preu.

- Les coses no són determinades, hi ha alternatives. Amb voluntat i força política es poden impulsar canvis. Les entrades ara les estan pagant el públic i la ciutadania a parts iguals a través dels seus impostos. El que estaria bé és que des de l'Ajuntament s'encarregués un estudi sociològic sobre els usos de l'Atlàntida. Estic segur que, encara que la paguem entre tots, no la fa servir ni un 15% de la població.

- Si l'Atlàntida passa a mans públiques, l'Ajuntament encara haurà d'aportar-hi més diners.

- Sí, però els impostos poden ser proporcionals als ingressos de la gent. Nosaltres estem a favor de la redistribució de la riquesa. Però bé, som conscients que tots els anys de governs conservadors i neoliberals a la ciutat costaran molt de desfer, per això proposem processos a llarg termini.

- Quines mesures plantegen per reduir l'atur?

- Municipalitzar l'aigua, per exemple. Els estudis duts a terme per la Universitat de Greenwich sobre els serveis públics a escala internacional mostren clarament que la municipalització es tradueix en llocs de treball per la ciutadania. A més, l'harmonia d'interessos entre qui ho gestiona i el beneficiari és superior.

- I per reduir l'atur juvenil, tenen alguna proposta concreta?

- Proposem que les escoles siguin estructures de barri i obertes. Una idea és introduir monitors de lleure en horari extraescolar. Creiem també que és important que l'Ajuntament serveixi com a palanca per canviar el model productiu de la ciutat. Això passa no només per potenciar les cooperatives, sinó per acabar amb les cooperatives falses. Així es generaria emprenedoria col·lectiva, de manera que els ciutadans es podrien donar suport els uns als altres i no es quedarien penjats si les coses fallen.

- Defensen els serveis públics. Què faran per protegir-los?

- Potenciar tot tipus de mobilitzacions contra les retallades que s'estan duent a terme en l'àmbit de la sanitat: la història demostra que és la manera de canviar les coses. Potenciar manifestacions és una acció política. És molt important que a la comarca es creïn sinergies per aturar el projecte de privatització encoberta de la sanitat que s'està portant a terme. Fa uns anys, la sanitat a la comarca era gestionada per l'Institut Català de la Salut; després es va introduir el model del consorci sanitari a Vic i ara resulta que s'està apostant més per aquest segon model. Actualment, els consorcis sanitaris gestionen el 20% de la sanitat a Catalunya i acumulen més de 90% de casos de corrupció. Aquest sistema perjudica els interessos de la gent: es redueix el nivell d'atenció.

- Fa poc, en un ple de Vic, la CUP va assenyalar el diferent tracte que rebien els pacients si anaven a la part pública o la privada de l'Hospital General de Vic. El doctor Arimany, regidor de CiU, els va replicar.

- No és tant el tracte sinó com funciona aquest model, és a dir, que treballadors públics treballin a hores per al model privat. És transparent aquest sistema?

- Donaran suport al projecte de recollida del porta a porta que ja està aprovat?

- El 2011 nosaltres ja vam incloure el porta a porta al programa. És més sostenible ecològicament -s'assoleixen uns nivells de reciclatge de fins al 80%- i també econòmicament. Tot i que la implantació del sistema requereix un procés d'adaptació, a la llarga es redueixen els costos, i a més, pot generar nous llocs de treball. Abans de tirar endavant el projecte, però, volem conèixer l'opinió de la ciutadania, sobretot per elaborar uns horaris de recollida que vagin bé a la ciutat. També és important desplegar un procés d'informació i aprenentatge.

- Què en pensen de les restriccions de trànsit de l'Eixample Morató?

- Abans de restringir el trànsit i posar càmeres -de les que estem totalment en contra- s'haurien de replantejar certes coses. Reobrint el carrer Torres i Bages i redireccionant certs carrers a l'Eixample pacificaríem el trànsit. Nosaltres apostem pel transport públic i per reduir al màxim l'ús de vehicles privats.