24
d'abril
del
2015
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
16:59h
El barri de Sant Pau de Centelles, aquest dissabte. Foto: Toni Carrasco
La Secció 3a del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat sentència declarant la nul·litat de ple dret, en tota la seva extensió, del projecte de reparcel·lació econòmica del Pla Parcial Ciutat Jardí Sant Pau, de Centelles, aprovat per l’alcalde, Miquel Arisa, el 17 de juny de 2010. Així mateix, declara nul·les les quotes urbanístiques que va girar contra tots els veïns de barri, condemnant directament a retornar les que hagin pagat els propietaris que van posar el recurs, Olaf Codina i la seva tia Maria Pilar Codina.
L'Ajuntament ha de publicar la sentència en tots els mitjans de publicitat en els que va fer pública l'aprovació del projecte de reparcel·lació, i haurà d'anul·lar les inscripcions de les noves finques inscrites en el Registre de la Propietat.
D'aquesta manera, el tribunal revoca la sentència que va dictar el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona el març de 2012, que havia rebutjat el recurs dels veïns.
El tribunal argumenta que el projecte de reparcel·lació va ser aprovat per l'alcalde abans que entrés en vigor l'instrument de planejament que havia de legitimar i, a més, apunta que aquest instrument de planejament, un pla parcial, mai va estar vigent, per la qual cosa també censura l'actuació de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat donant-t’hi llum verda.
Igualment reprèn l'Ajuntament per no haver aprovat juntament amb el pla parcial un projecte d'urbanització. Per aquesta raó tampoc té legitimació i provoca la nul·litat de les quotes urbanístiques, que l'Ajuntament va començar a cobrar de la majoria de propietaris en base a un pressupost global de cinc milions d'euros.
A la família Codina, per exemple, li reclamaven 170.000 euros en quotes. “Aquestes exigències econòmiques tan elevades per als propietaris havien amargat la vida dels veïns en els últims cinc anys. Val a dir que malgrat haver passat tres o quatre anys encara no van començar les obres, malgrat haver cobrat l’Ajuntament quantitats globalment importants”, expliquen des d’SMS Advocats, que es el bufet que s’ha encarregat d’interposar el recurs.
La sentència menciona també molts motius de nul·litat al·legats pels veïns, com la seva inviabilitat econòmica, però se centra en la inexistència legal del projecte de reparcel·lació per falta de suport normatiu, el que fa innecessari examinar els altres motius del recurs.
La sentència obre la via perquè tots els que van ingressar quotes d'urbanització per aquest projecte puguin reclamar al tribunal que ordeni a l'Ajuntament la devolució.