Lluís Casellas: «Si municipalitzem l'Atlàntida, haurem d'apujar les entrades»

Una de les grans sorpreses de les properes eleccions municipals ha estat la irrupció de Via Vic, una candidatura formada per independents provinents de diversos sectors polítics i socials que té la independència i el vigatanisme com a pal de paller. Després d’una convulsa configuració de la llista, de la qual s’han anat despenjant alguns dels impulsors inicials, la formació arriba als comicis amb força i amb ganes de no ser un simple espectador. No descarten governar. Ho assegura el seu alcaldable, l’exregidor d’ERC, Lluís Casellas.

- Per què neix Via Vic?

- Neix d'un grup de ciutadans amb una visió més pròxima de la ciutat. Ens semblava que els partits polítics no complien les expectatives i que posaven els seus interessos particulars per damunt de les prioritats dels vigatans. Volem participar, i la millor manera de fer-ho és presentar-nos directament.

- Unes prioritats que no eren les de la ciutadania... Quines?

- Posaré un exemple per il·lustrar-ho: Vic té una sèrie de necessitats, però el partit polític que governa potser no té les mateixes i el que vol és créixer al Baix Llobregat. Automàticament, les prioritats de Vic passaran a un segon terme perquè l'energia de la formació es concentrarà en el seu objectiu, que és progressar en una altra localitat. A banda dels interessos, els partits també es veuen condicionats per la ideologia que els caracteritza. Esgrimiré un cas: si sóc un partit d'esquerres i estic a favor de la municipalització, imposaré aquest criteri encara que no sempre sigui la millor opció, com passa amb l'Atlàntida.

- Entenem, doncs, que s'oposen a la gestió pública de l'Atlàntida.

- Totalment. Si municipalitzem l'Atlàntida haurem d'apujar les entrades un 21% perquè els haurem d'aplicar l'IVA. A més, es perdrien els 4 milions d'euros de l'IVA que es van aplicar a la construcció de l'Atlàntida, que ara l'Ajuntament va recuperant perquè lloga l'equipament a la Fundació. Passar la gestió d'aquesta entitat a mans públiques és anar en contra del que diu la gent: no hi ha queixes i la sala està plena.

- Vostè defensa que ser un partit independent els dóna un valor afegit. Però no creu que això els pot suposar un problema a l'hora d'accedir als recursos de les administracions superiors, gestionades pels partits tradicionals?

- He parlat amb diversos grups independents de la comarca i cap m'ha dit que hagi tingut problemes, més aviat al contrari. De fet, ser independent és un avantatge. Si formes part d'un partit polític i a Catalunya governa la teva formació et poden demanar que ajornis decisions, perquè tenen cert poder sobre teu. En canvi, si ets independent els pots dir: "Per què m'he d'esperar?".

 - Via Vic va néixer de manera convulsa. Els van criticar per "haver passat el rasclet" a altres partits...

- Al contrari. Són les persones de diversos partits qui ens van demanar formar part de Via Vic. Érem un grup de persones que ens vam posar a parlar sobre la ciutat i en compartir inquietuds i aspiracions vam decidir crear aquest projecte, al qual s'hi van vincular membres d'altres formacions com Xavier Farrés, regidor de CiU que va plegar d'UDC, i la Mari Moiano, regidora actualment pel PSC, però que ja ha deixat el partit.

- Un dels grans impulsors d'aquesta iniciativa política va ser Joan López, l'actual cap del grup d'ERC a l'Ajuntament de Vic. Per què es va despenjar del partit Via Vic poc després?

- Amb Joan López m'uneix una amistat de molts anys. És per això i perquè compartim una visió molt similar sobre com hauria de ser Vic que em va donar un cop de mà per tirar endavant aquest projecte. En cap moment, però, va dir que formaria part del partit, perquè ell tenia molt clar la seva activitat professional era la seva prioritat.

- Ell estava registrat a la Junta de Partits com a president de Via Vic...

- Sí, ens va ajudar a crear el partit i prou. Ara ja no figura com a president.

- Quants regidors pensa que obtindran?

- Els que la gent ens confiï. Voldríem disposar dels regidors suficients per poder contribuir amb la nostra aportació a que hi hagi un govern amb visió de ciutat, equilibrat i obert.

- I quants són els "regidors suficients"?

- No ho sé. Podem ser decisius amb dos regidors i no ser-ho tant amb sis. Són pronòstics difícils de fer. Nosaltres tenim experiència professional i personal en diversos àmbits i creiem que podem aportar coses positives a l'Ajuntament. A més, tots tenim molt clar que no volem viure de la política. El nostre compromís és dedicar part del nostre temps a la ciutat, però no fer-ho exclusivament, ja que això pot pervertir. En aquest sentit, pensem que també estaria bé equiparar els sous als diferents nivells de funcionariat que hi ha a l'Ajuntament. És a dir, pagar en funció de les responsabilitats de cadascú.

- Pel que diu, ja tenen pensat quines persones del seu equip encaixarien en les diferents regidories de l'Ajuntament.

- Això prefereixo reservar-m'ho.

- Doni'ns alguna pista.

- Si es mira els diferents perfils que conformen la nostra llista es pot deduir. Jo, per exemple, tinc certa tradició en cultura, però professionalment em dedico a l'economia, així que em podria decantar per diverses àrees.

- Es veuen pactant amb CiU o Esquerra per formar equip de govern?

- Sí.

- I amb la CUP?

- Bé, crec que això depèn més d'ells. Els respecto molt, perquè volen transformar la societat i mantenen aquesta idea fins al límit, però no els veig amb la voluntat de fer govern ni de negociar, i per arribar a acords s'ha de cedir. La seva posició és totalment legítima, però veig complicat arribar a un consens postelectoral.

- L'alcaldable de Vic per ERC, Joan Ballana, explicava que la clau de les eleccions serà on vagin a parar els vots que va treure Plataforma per Catalunya el 2011. Comparteix aquesta visió?

- No sé si els perdran o es repartiran entre els altres partits de caire xenòfob que es presenten a Vic. El que està clar és que els tres mil vots que va treure no tenen propietari.

- Creu que hi ha espai a Vic per a aquestes formacions amb connotacions xenòfobes?

- Penso que no entraran a l'Ajuntament. La societat vigatana ha madurat i s'ha comprovat que la immigració no comporta els riscos que prediquen aquests partits. A més, s'ha treballat perquè hi hagués una bona convivència i crec que s'ha aconseguit.

- Descarten qualsevol pacte amb aquests partits?

- Per descomptat.

- A aquestes eleccions a Vic es presenten 12 candidatures, la xifra més gran des que es va instaurar la democràcia. La llei d'Hondt pot perjudicar els partits petits com el seu. Tenint en compte l'ampli ventall de grups de caire independentista, no hauria estat millor anar plegats amb una altra formació i assegurar el tret?

- Els acords previs són més complicats perquè depenen de la suposada força que cada partit pot tenir. No ha estat possible. En canvi, els acords posteriors es fan en funció del resultat de cadascú i és més fàcil mesurar la capacitat de negociació.

- Han incidit molt en la transparència i en la participació ciutadana. Creu que en aquesta legislatura no n'hi ha hagut prou?

- No ho creiem. Pensem que la transparència sempre s'ha de perseguir. La nostra voluntat és fer-la més visible, explicar què volem fer, què hem fet i què no hem pogut fer. A la vegada, si donem major participació als ciutadans, contribuïm també a ser més transparents: la millor manera de saber com s'elabora un plat és cuinant-lo.

- Amb aquesta argumentació, suposo que donaran suport als pressupostos participatius.

- Sí, són una bona idea, tot i que nosaltres anem més enllà. Pensem que s'haurien de crear àrees sectorials perquè la ciutadania pugui dir la seva en tots els àmbits, en urbanisme, en cultura, en fires i mercats... Els veïns han de ser presents a les reunions on es debaten aquestes qüestions. I si hi ha una cosa prou significativa, som partidaris de convocar una consulta o fer un referèndum.

 - S'hauria de fer una consulta sobre el porta a porta?

- Per què no fer-la?

- Donaran suport a aquest nou model de recollida de residus?

- Sabem que funciona a molts llocs, però el que no es pot fer és imposar el porta a porta de manera unilateral. D'altra banda, el sistema que tenim implantat en aquest moment pot evolucionar i ser més rendible i eficaç. Moltes vegades els camions de les escombraries aboquen el contingut dels diferents contenidors dins del mateix lloc... Penso, doncs, que encara ens queda feina per fer abans d'introduir un sistema que serà costós i que comportarà un llarg període d'adaptació.

- S'ha de fer marxa enrere amb les restriccions de trànsit de l'Eixample Morató?

- Precisament, l'Eixample Morató és un clar exemple de com no s'han de fer les coses: es va tirar endavant sense dialogar ni arribar a cap acord.

- Com creu que s'hauria d'haver fet?

- Abans de donar llum verda a un projecte com aquest s'hauria de fer un estudi de mobilitat tenint en compte els diferents tipus de comerç establerts en cada àrea de la ciutat. El gran problema de l'Eixample Morató ve del nyap que es va fer al carrer Torres i Bages, prohibint-ne la baixada. Això va convertir l'Eixample en un lloc de pas dels cotxes i va augmentar els comportaments incívics en aquesta zona. Nosaltres pensem que han de poder circular-hi vehicles, però de manera controlada.

- I quines mesures aplicarien?

- D'entrada, obrir de nou el Torres i Bages per tal de disminuir el trànsit a l'Eixample i senyalitzar totes les sortides que permeten anar a la circumval·lació dels Països Catalans, des del passeig de la Generalitat fins al Portalet. D'altra banda, també es poden establir temps limitats d'aparcament i habilitar zones d'estacionament gratuït en solars buits, com el que ocupava abans les Perles. Finalment, s'haurien d'organitzar activitats culturals per convertit l'Eixample en un lloc més atractiu.

- Quines accions proposa Via Vic per reduir l'atur?

- Poques coses es poden fer des de l'Ajuntament de manera directa per disminuir la desocupació. El que es pot fer, per exemple, és augmentar els plans d'ocupació per cobrir un major nombre de necessitats. Una altra proposta passa per crear un consell de veïns, perquè les diferents associacions treballin conjuntament. L'Ajuntament els pot oferir un expert perquè els doni un cop de mà i els faciliti assessorament.

- Pensa que la Universitat de Vic funciona?

- El model de la Universitat al principi no estava acceptat des d'institucions com la Generalitat. Ara ja no és així: s'ha avançat molt en aquest aspecte, però hi ha coses que sempre es poden millorar. Crec que aquest centre és summament important per a la comarca i que li podem treure més profit, sobretot dels vincles que es puguin crear entre universitat i empresa. Hem de procurar créixer en l'àmbit industrial i econòmic amb companyies que tinguin la recerca i la innovació com un eix fonamental del seu funcionament i aquí la universitat hi juga un paper molt important. Hi ha ajudes europees en temes d'innovació i recerca i per tenir-hi accés, a més de tenir una idea i un centre tecnològic, cal que una empresa es vinculi al projecte. Hem de crear una xarxa per atraure companyies de fora i fer que apostin per Vic.

- En aquest nou marc que planteja hi tindria cabuda la Facultat de Medicina?

- Sí, per descomptat.