Joan Lagunas publica la història del pantà de Sau

Amb motiu del 50è aniversari de la construcció de l’embassament de Sau, aquest dissabte, 18 d'abril, es va presentar a l’edifici del mirador de la presa el llibre de Joan Lagunas titulat Història de la construcció del pantà de Sau. L'acte va comptar amb la presència de l’autor i dels alcaldes de Vilanova de Sau i les Masies de Roda, els dos municipis d'Osona pels quals s'estén la gran massa d'aigua del Ter i que han estat els editors del llibre.

Es tracta d'una obra magna de quasi 600 pàgines, imprescindible per conèixer una de les actuacions més destacades i simbòliques del règim franquista a Catalunya. De fet, és el primer treball extens publicat al nostre país sobre un pantà, i que combina de forma admirable les dades tècniques de la formidable obra arquitectònica i industrial, amb el relat de l'impacte que la inundació i la destrucció de cases, conreus, camins, fàbriques i edificis va fer recaure sobre una població indefensa en plena dictadura.

L'autor de l'obra, Joan Lagunas i Riera (Vic, 1956), a banda de la seva activitat professional com a director financer de la Universitat de Vic, durant molts anys va treballar de manera altruista al servei de la ciutat de Vic des del seu càrrec de regidor d’ICV, una tasca que, al marge d’afinitats polítiques o no, molta gent està d’acord que va desenvolupar de manera abnegada i generosa.

Com a autor d'aquest reportatge, nascut l’any 1955, recordo com si fos ara l’ambient festiu que els diumenges regnava al pantà, en els mesos posteriors a la seva inauguració, el 1963. Jo hi vaig anar quan tenia vuit anys, en un taxi –un Seat 1.500- llogat pels meus pares. En aquella època, la majoria de taxistes de Vic van celebrar amb eufòria la construcció del pantà, que per ells va significar uns ingressos extres gens menyspreables, en una època que la majoria de famílies no tenien cotxe.
 
La majoria de badocs que al·lucinàvem amb el pantà desconeixíem que els humans del paleolític -caçadors de cavalls salvatges, cérvols i braus, i també recol·lectors de vegetals- ja corrien per la zona, tal com demostren els jaciments arqueològics on es van trobar restes de poblaments d'uns vint mil anys d’antiguitat.

Però tornem a la qüestió que ens ocupa. Davant la voluntat d’editar un llibre commemoratiu de la construcció del pantà, Ramon Isern, alcalde de les Masies de Roda, explica en la presentació que encapçala l’obra que des del seu ajuntament es va parlar amb diversos historiadors i la resposta de tots va ser que Joan Lagunas ja feia anys que treballava, investigava i endreçava informació sobre el pantà. Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau, és de la mateixa opinió i també remarca que Lagunas ha fet grans troballes documentals en la seva abnegada recerca. A l’hora de donar a conèixer l'autèntica història de la construcció del pantà, els dos alcaldes destaquen la importància clau d’aquest llibre per als dos municipis.

Lagunas explica que, més que un llibre d’autor, és un treball d’investigació a partir dels diferents projectes dels enginyers que van projectar i construir la presa: ”Jo he seleccionat, traduït i adaptat algunes de les memòries d’aquests projectes, amb la idea de facilitar que el lector pugui tenir un coneixement precís del procés de construcció de l’embassament”.

 El llibre, que porta per subtítol Transformació socioeconòmica i geogràfica de Vilanova de Sau i les Masies de Roda, té 575 pàgines, i a banda d’uns textos molt ben documentats, conté nombroses fotografies (la majoria en blanc i negre) i taules amb xifres i gràfics. Es tracta d’un informe general exhaustiu i profund que Lagunas ha elaborat durant més de tres anys a partir de documents dels arxius de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental (CHPO), l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i molts d’altres; bibliografia, estudis propis, aportacions orals i també escrits ja publicats o encarregats expressament als seus autors per figurar en aquest llibre.

Per fer-se una idea de l’abast de la seva tasca, cal dir que només en fotocòpies dels estudis dels diferents projectes dels enginyers, l’autor n’ha estudiat rigorosament més de 3.000. I més enllà dels resums que ha hagut de fer en la seva recerca a partir dels projectes dels enginyers, el llibre conté moltes anècdotes, vivències i el testimoni de diferents persones vinculades a la construcció del pantà i a la vida de la gent de la Vall de Sau.

Els textos que complementen l’estudi de l’autor, convenientment inserits enmig dels tres capítols cronològics del llibre, són obra de geògrafs, enginyers,  periodistes, historiadors, herbolaris, arxivers, polítics, folkloristes, ecologistes  o arqueòlegs, entre d’altres especialistes: Joan-Albert Adell, Joan Arimany, Toni Coromina, Walter Cruells, Ramon Febrer, Jaume Font Garolera Rafel Ginebra, Anna Gómez, Santi Jàvega, Fèlix Jurado, Miquel Macià, Mila Martínez, Gil Orriols, Quirze Parés, David Pavon, Antoni Pladevall, Xavier Roviró, Jesús Soler, Ramon Torra, Jaume Vila, José Mª Cabecerán, Jaume Cruañas, Josep Mª Llansó, Alejandro Miró i Baldomero Tineo.

L’alcalde de les Masies de Roda explica que la construcció del pantà “va provocar un daltabaix important, industrial, poblacional i econòmic, ja que va suposar el tancament per inundació de dues de les colònies tèxtils més importants de la comarca situades al nostre poble”. Per ell, però, aquest aspecte negatiu en part va ser redimit per la construcció del Parador, escenari de la redacció de l’Estatut de 1979, “que va permetre que les Masies de Roda formi part de la història del nostre país”, a banda de l’embelliment d’un paratge que ha esdevingut una parada obligada de camí a la visita al monestir de Sant Pere de Casserres. El pantà, actualment és un actiu econòmic, turístic i esportiu que marca i molt, en positiu, la nostra comarca”, assenyala Ramon Isern.

Per la seva banda, Joan Riera deixa clar que si per a les Masies de Roda el pantà va significar la pèrdua de dues importantíssimes colònies industrials amb les conseqüències econòmiques i socials que representava, “per a Vilanova de Sau no va ser menys traumàtica la pèrdua d’un nucli de població i extensos camps de correu negats per l’aigua per sempre més”.
 
A la introducció del llibre, Lagunas explica el motiu que el va portar a escriure'l: “La curiositat per un paisatge que ha format part de la meva vida des de fa 46 anys, quan els meus pares Demetri i Ramona varen comprar la petita masia de Can Roca (un mas rònec) de Vilanova de Sau, al sector de Sota-cingles. (...) El pare es va fer soci del Club Nàutic i va comprar una barca de vela. Val a dir que la navegació a vela mai va ser el nostre fort, però sí que ens va fer descobrir l’embassament i els seus racons des de dins; uns paisatges impressionants des de dins de l’aigua, que avui encara recordo. (...) Aquest llibre és, doncs, fruit també d’aquesta curiositat i d’una creixent estima per un paisatge que va presidir les meves vivències, de ben jove fins avui. (...) La  història de Sau és la d’una vall perduda en les fondalades de les Guilleries, a la que, a principis del segle XX, no s’hi podia accedir ni en carros, només s’hi accedia a través de camins de bast o directament a peu, com feien els seus pobladors i els primers excursionistes. Fins arribar a la popularitat televisiva de l’últim quart de segle i la conversió en un destí habitual d’excursionistes, esportistes de tota mena, turistes i visitants d’arreu que ara hi poden accedir còmodament a través de la C-25 i la N-141 o per l’Eix Transversal”.
 
Com ja s’ha avançat més amunt, el llibre està dividit en tres parts: el període anterior a l’embassament de Sau, la construcció de la presa, i la seva història a partir del 1963. Tot ell és un prodigi de rigor, amb uns textos ben lligats i esponjats per facilitar una lectura distesa.

El primer capítol aplega la prehistòria del lloc, amb els primers pobladors, el jaciment de l’Esquerda i la història antiga de la vall de Sau. Després presenta el patrimoni arquitectònic, destacant el monestir de Sant Pere de Casserres, la Roca del Boll, el Castell de Cornil, el Casal del Pi i el casal dels Sant-Romà (o Saçala). A continuació fa un recorregut per les esglésies i ermites afectades per l’embassament, un extens apartat amb les llegendes de la Vall de Sau i, finalment, un recorregut pel poblament desaparegut fa 50 anys: les colònies industrials de les Masies de Roda, els masos i les cases del poble de Sau, els hipogeus (coves o corredors soterranis), el pont i el molí de Sau, les subhastes i les expropiacions.

El segon capítol explica la construcció de l’embassament; el Ter i el Pantà de Sau en el context geogràfic català; els diferents projectes des del temps de la 2a República, els camins i les carreteres, la presa, les obres complementàries i auxiliars (amb el nou Sant Romà i les barraques dels obrers), els enginyers, les empreses constructores, i els treballadors de la presa.
 
Finalment, el tercer capítol narra la primera inauguració que es va fer el 1963, el dia que es va omplir el pantà, la segona i definitiva inauguració de 1965, testimonis i records de gent de Sau, les gorgues del Ter, l’explotació de dades, la gestió de l’aigua, el Parador de Turisme, les activitats nàutiques, l’esbojarrat el Periple Pantaner, la mortaldat de peixos, les visions negatives del pantà, les herbes remeieres de la zona, el turisme i l’encarament del futur.

Un dels apartats més interessants, que els darrers mesos ha aparegut de manera esbiaixada a la premsa del país, és el del nou poblat de Sant Romà, conformat per cases i xalets, que aleshores es va aixecar per allotjar els enginyers i directius lligats amb la construcció de la presa. En el mateix indret s’hi va construir un cementiri, una església, una rectoria, una caserna de la Guàrdia Civil i una escola, on anaven els fills dels directius i bona part dels fills dels obrers que van fer la presa.

Contra el que s’ha dit, aquest poblat mai no va acollir els treballadors que van deixar la seva pell en les obres. En realitat, van ser instal·lats amb llurs famílies en unes barraques d’estil militar, situades al pla de de Casalís, a prop de l’esplanada de can Morilla, Durant tot el procés de les obres, la població de les barraques va oscil·lar entre les 150 i les 600 ànimes.
 
Un dels episodis més surrealistes que s’explica en el llibre és el de les dues inauguracions que es van fer de l’embassament. La primera, el 1963, coincidint  amb el tancament de les comportes, es va fer en presencia dels càrrecs directius de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental. En la segona inauguració del 1965, en canvi, hi van ser presents dos ministres de Franco, el d’obres púbiques i el d’indústria, que van posar en funcionament la infraestructura per generar electricitat. L’esdeveniment va ser un acte molt magnificat pel règim i va ser divulgat a tot Espanya a través del No-Do, el noticiari cinematogràfic oficial de la dictadura.

Si la major part del llibre conté informació pura sobre la construcció de l’embassament i la descripció del seu procés, també ofereix textos d’opinió, alguns remarcant la part positiva de les obres, però també hi ha espai per escrits manifestament contraris al pantà. Així ho explica Joan Lagunas: “A banda d’alguns aspecte conflictius i negatius, hi ha visions crítiques sobre l’embassament. La del grup ecologista Grup de Defensa del Ter i la del periodista resident a Vilanova de Sau, Miquel Macià, editor durant uns anys de la benemèrita revista Lo Campanar de Sau i vilanoví militant. Sense entrar en valoracions dels seus articles -que són d’ells-, no puc negar alguns dels seus punts de vista. No tothom veu l’embassament des de la perspectiva idíl·lica d’un paisatge atractiu i recomanable sense més qüestió. La nostàlgia de l’antiga vall de Sau i el riu contaminat són realitats incontestables que es poden substituir pel nou paisatge o deixar amagades sota l’aigua, però no negligir: existeixen. Altres aspectes conflictius són la pèrdua de patrimoni cultural i paisatgístic, les expropiacions o les condicions de treball dels obrers”.

En aquest sentit, no es pot oblidar que la construcció de la presa, més enllà de la posterior promoció turística i d’esports nàutics, o de la dubtosa rendibilitat energètica del pantà, va deixar sense feina i sense casa prop de 500 persones de les colònies industrials de les Masies de Roda, a banda de les diverses masies de Sant Romà i tota la vall de Sau, que van quedar submergides sota l’aigua. Un patrimoni rural d’una bellesa estratosfèrica que va desaparèixer per sempre més i va quedar colgada de fangs putrefactes, sota la mirada depredadora dels silurs, uns monstruosos depredadors invasors que poden arribar a fer més de dos metres, i devoren totes les espècies autòctones del Ter.
 

Galeria de fotos del poble nou de Sant Romà de Sau (Josep M. Montaner)

Galeria de fotos històrica del Pantà de Sau (Osona.com)