Joan Ballana: «ERC no pactarà amb cap partit que tingui dubtes sobre el procés»

Joan Ballana (Vic,1974) és un corredor de fons. Tot i la seva joventut, ja fa uns quants anys que remena les cireres a la política municipal i a l’Ajuntament de Vic. En la darrera legislatura ha gestionat la complicada regidora de Convivència i Seguretat. Ara, li ha arribat el moment de fer el gran salt.

El proper 24 de maig, concorrerà a les eleccions municipals de Vic com a cap de llista d’una ERC a l’alça. Ho té clar, segons ell, no hi ha gaire opcions: el futur alcalde de Vic serà Joan Ballana o Anna Erra (CiU).

- Coincideix amb l'opinió que en aquestes eleccions el vot serà més polític, més conscient, i no tant de tendència?

- Sí, en aquestes eleccions, més que mai, la gent tindrà l'oportunitat de decidir per allà on vol tirar. En el context actual, o hi ha un consistori fort que faci pinya o no ens en sortirem i serem una ciutat més d'aquest país, sense el lideratge que hem mantingut històricament. Un mandat com l'actual, amb un equilibri de forces tan prim, on tothom juga el seu partit, és difícil de sostenir. 

- Aquest equilibri serà complicat, i més amb el gran nombre de partits que es presenten.

- La llei d'Hondt pot fer que la diversificació de partits es redueixi de manera significativa.

- Faci un pronòstic.

- La desestabilització política que va suposar la irrupció de Plataforma per Catalunya, amb quatre i cinc regidors a les anteriors eleccions, no hi serà. Tot i que penso que encara hi ha espai per a aquesta proposta política, que obtindrà un o dos regidors.

- S'està referint a Josep Anglada i a Plataforma Vigatana, suposem?

- Sí.

- Continuï...

- En la configuració del consistori hi jugarà un paper important el grup que s'emporti els 3.000 vots que es va endur Plataforma en el seu moment. Un altre factor significatiu, és clar, és si CiU va a l'alça o a la baixa. Si manté el mateixos resultats que en les últimes eleccions o els millora, és difícil parlar d'un consistori diferent. Ara bé, si perd electorat, s'obre un nou escenari. El que tinc clar és que a dia d'avui hi ha tres partits que estan en auge: ERC, CUP i la suma entre ICV i Podemos. 

- Quins objectius es fixa ERC per a les municipals?

- El mínim seria igualar el millor resultat d'ERC Vic en tota la seva història, o sigui, quatre regidors.

- I el màxim?

- El màxim el dirà la gent, els ciutadans ens situaran allà on creguin convenient.

- Alguns ciutadans li han retret que té "moltes ganes" de ser alcalde...

- No me n'amago: el projecte d'ERC és per guanyar les eleccions. Hi ha qui diu que vol ser alcalde per quedar bé, d'altres perquè s'ho creuen. 

- Si ERC vol governar a Vic, haurà de pactar.

- Sí, jo crec que tots els partits, si volen governar, hauran de tenir el suport d'un altre grup. A excepció que els resultats de CiU siguin òptims i es mantinguin o millorin, en aquest cas CiU es podria atrevir a governar amb majoria. 
 
- ERC tornaria a pactar amb CiU si s'hagués de quedar en un segon terme, com ha fet aquesta legislatura?

- ERC està obert a tots els pactes excepte amb aquells partits xenòfobs i aquells que tinguin dubtes sobre el procés sobiranista. Si hem de constituir un estat propi, els ajuntaments tindran un paper clau en aquesta evolució i és cabdal que no hi hagi vacil·lacions. 

- En aquest darrer tram de la legislatura ha marcat perfil al marge de CiU, el seu soci de govern. No creu que ha tensat massa la corda?

- Nosaltres no entrarem a fer crítiques a cap dels adversaris polítics, però dir que hem estat deslleials és faltar a la veritat. ERC va arribar a un acord públic amb CiU -que està penjat al web i que tothom pot consultar- en el qual es marcaven uns objectius molt concrets. A dia d'avui hem complert el 80%-85% d'aquests compromisos, per tant la valoració és positiva. En aquest últim tram de legislatura hi ha hagut projectes sobrevinguts que no figuraven a l'acord, com per exemple el porta a porta, l'Eixample Morató, o la gestió de l'Atlàntida. Penso que hagués estat un error no mostrar públicament el nostre posicionament davant aquestes propostes.

- Es veu amb recursos polítics per poder assolir l'alcaldia i governar amb el suport de la CUP?

- Hi ha d'haver acord amb el projecte de ciutat, aquesta és la nostra prioritat. 

- En aquesta etapa de precampanya, mentre la CUP ha sumat gent procedent d'altres llocs i Convergència ha salvat l'aliança amb Unió, ERC ha perdut el cap de llista, Joan López, qui es va registrar com a president d'un nou partit polític...

- Amb Joan López hem parlat de tot i continuem tenint una relació bona. El nostre projecte no es basa en una suma de sigles, sinó en una suma de persones. Els partits són mers instruments. En els 10 primers noms de la nostra llista, per exemple, només hi ha dos militants d'ERC i un sóc jo.

- Però no considera una deslleialtat el que ha fet Joan López?

- Malgastar esforços en aquest fet seria un temps que perdo en en comptes de treballar per intentar sumar altres voluntats. Ja hem dit el que havíem de dir. ERC va superar des del primer minut aquest entrebanc, el qual no ha malmès el partit.  

- Abans ha parlat de la recollida selectiva de residus amb el porta a porta. Vostè va ser un dels que va insistir que no s'apliqués en aquesta legislatura. Hi donaran suport en el proper mandat?

- No ho portem al programa. El porta a porta és un objectiu a mig i llarg termini. Vist amb perspectiva i després de parlar amb diversos experts tenim clar que no hem esgotat el percentatge del reciclatge que es pot fer amb el sistema convencional. A Manlleu tenim l'exemple a seguir: es reciclen un 70% dels residus amb el sistema tradicional. A Vic, en canvi, aquesta xifra se situa al 45%, per tant tenim marge per millorar.

- Si és alcalde de Vic, farà marxa enrere a les restriccions de trànsit de l'Eixample Morató?

- ERC està a favor de la vianalització? Sí. De com s'ha fet? No. Abans de tirar endavant un projecte el que cal és haver planificat i tenir un pla de mobilitat sobre la taula, sobretot si el que es pretén és tancar el trànsit d'una zona. La precipitació amb què s'ha portat a terme la iniciativa de l'Eixample Morató ha fet aflorar l'enfrontament entre dos col·lectius i això és precisament el que s'ha d'evitar, crear una sensació de vencedors i vençuts. 

- Què proposaran fer en aquesta zona?

- El nostre plantejament era, i continua sent, que s'havien de dur a terme una sèrie d'accions abans de restringir el trànsit. Per exemple, senyalitzar tot el sector, habilitar un aparcament un perifèric gratuït, vianalitzar el carrer Nou... No feia falta tancar el pas als vehicles i implantar la vigilància amb càmeres per regular el trànsit. Això es podria haver aconseguit modificant el sentit de la circulació en alguns carrers. Aquesta situació, a més, es veu empitjorada per la implementació del tràmit urbanístic que s'ha aprovat i que permet encabir a la zona un supermercat de 1.300 metres quadrats de superfície de venda. Aquest espai, el que calia era fer-lo atractiu per als ciutadans, revitalitzant, per exemple, el comerç propi i no pas implantant una gran superfície. Amb aquesta decisió s'ha prioritzat l'interès privat en comptes de l'interès general de ciutat.

- Negociarà alguna política específica per a la comunitat musulmana? 

- No. Crec que fer campanyes per un col·lectiu determinat és entrar en el clientelisme. Nosaltres dissenyem projectes per al conjunt de la ciutadania. 

- Què pensa dels acords entre la Universitat de Vic i les d'Israel?

- Nosaltres, d'una anècdota, no en farem una causa de primer ordre. El que creiem és que hi ha d'haver més transparència en el governament de la Fundació Universitària Balmes, per això apostaríem per un patronat més acadèmic que polític. 

- ERC donarà suport a la nova Facultat de Medicina? 

- Ens falta molta informació sobre aquesta qüestió i és important tenir-la per no frustrar la població. Perquè la facultat tiri endavant cal l'autorització del ministeri espanyol. Si aquest projecte depèn d'un acord i aquest encara no ha arribat, potser estem fent volar coloms. A més, és difícil preveure si la facultat tirarà endavant o no i més en un context com l'actual, amb un xoc de trens entre el govern espanyol i el català. 

- Vic, Ciutat Unesco de la Gastronomia?
 
- Aquest projecte va néixer malament: ni Vic se'l va fer seu ni els grups polítics tampoc. Aquesta candidatura no és un tema de partit, sinó de ciutat. Estem d'acord que aconseguir aquest distintiu repercutiria positivament, per tant endavant. Ara bé, cal que el projecte estigui ben plantejat, sigui sostenible i la ciutat el senti seu, perquè és per a la població. 

- Quines propostes econòmiques planteja ERC per reduir l'atur a Vic?

- L'alcalde s'ha de moure per atraure talent i capital a la ciutat, que vingui alguna gran empresa. Si estàs assegut a la cadira esperant que vinguin inversors no aconsegueixes res, i no ho dic com a crítica a l'actual batlle. Per tant, s'han de fer colzes i treballar. Aquesta ciutat, i tota la comarca, tenen indústries molt importants. sobretot en el sector agroalimentari, al qual se li ha de donar suport. Això sí, és necessari anar amb compte: no s'hi val créixer a qualsevol preu i això vol dir de manera implícita amb cooperatives falses. Hem de cercar un valor afegit.

 - Va agafar la regidoria de la Guàrdia Urbana en un moment complicat d'auge xenòfob. Llavors va defensar que calia posar ordre, s'ha aconseguit?

- No ens va "tocar" la regidoria perquè sí, ERC la volia. De fet, aquesta era una de les condicions per arribar a un pacte de govern. Fins al moment les coses en aquest àmbit no havien anat del tot bé, així que vam decidir apostar per un proposta de convivència i seguretat diferent. He de dir que l'alcalde ha estat el meu principal aliat en aquest projecte; si ell no hi hagués donat suport no s'hagués pogut implementar. En el mandat anterior l'Ajuntament s'havia gastat vuit milions d'euros al barri del Remei en obres d'urbanització, però no s'havia entrat en cap dels domicilis on hi havia problemàtiques i inquietuds. El problema continuava estant allà, ja que residia dins de les comunitats de propietaris amb desídies diverses per part de l'administració, amb no voler afrontar depèn de quines situacions... És per això que es va decidir actuar dins els domicilis. Durant aquest temps m'he intentat posat a la pell dels veïns. 

- I ha funcionat aquest nou plantejament?

- Sí, hi ha hagut un canvi. Almenys aquesta és la percepció que tenim nosaltres.

- Què s'ha de fer amb les Adoberies?

- En el projecte de ciutat de mig i llarg termini l'illa adobera és un eix vertebrador. S'ha treballat en el pla de rehabilitació d'aquesta zona des de fa dos anys, de la mà dels propis propietaris. La reforma d'aquest espai implicaria certa inversió per part de l'Ajuntament, qui potser hauria de comprar alguna de les adoberies.

- Això suposaria molts diners.

- En els primers dos anys de la propera legislatura, el consistori pot invertir entre 6 i 8 milions d'euros sense problemes per diferents projectes, entre els quals el de les Adoberies. El percentatge de càrrega financera se situa a dia d'avui al 74% i el 2017 baixarà fins al 60% i escaig. Ens podem permetre un préstec. 

- Per què creu que és necessari activar aquesta reforma?

- A Vic el riu continua separant. El tram urbà del Mèder és l'únic del qual no se'n fa un ús social. Tot i que les dues lleres estan habitades, la gent no hi va a passejar, per això cal crea-hi pols d'atracció i que el riu uneixi les dues bandes de la ciutat.

- Una altra dels punts que ERC ha deixat clar és que vol que l'Atlàntida sigui de gestió pública.

- Sí. L'Atlàntida és un equipament que ens costa dos milions d'euros l'any: 1,6 milions d'euros provenen de l'Ajuntament i la resta de la Generalitat i la Diputació. Tenint en compte aquestes dades, el consistori hauria de poder decidir si necessita disposar d'aquest centre més de sis dies l'any, que és la xifra que hi ha establerta a hores d'ara. Hem de poder programar amb altres centres, com l'ETC, de manera conjunta. A més, també s'hauria d'establir un sistema perquè les butaques no es quedin buides.

- I com es fa això?

- Quan ve a l'Atlàntida una orquestra d'àmbit europeu, per exemple, és un esdeveniment que només passa un cop l'any i no pot ser que la sala no s'ompli. Si a última hora les entrades no s'han venut el que es podria fer es sortejar-les o regalar-les entre els veïns de la ciutat.