Vic revisarà els honors de vigatà il·lustre al virrei Avilés

El consistori iniciarà un expedient administratiu, des d’una perspectiva històrica, i debatrà en un termini de sis mesos si retira la concessió | Tots els partits menys PxC hi voten a favor

Pere Pratdesaba
14 d'abril del 2015
Actualitzat a les 16:26h
Jacint Raurell, Marc Barnolas i Nil Puigivila, al ple d'aquest dilluns
Jacint Raurell, Marc Barnolas i Nil Puigivila, al ple d'aquest dilluns | Adrià Costa

Jacint Raurell, Marc Barnolas i Nil Puigivila. Foto: Adrià Costa


L’Ajuntament de Vic iniciarà un expedient administratiu de revisió -que s’encarregarà a un historiador- de la concessió de vigatà il·lustre a Gabriel Avilés, conegut com el virrei Avilés. En un termini de sis mesos, es portarà el tema al ple i es decidirà si se li retiren aquests honors. Així ho va decidir el ple municipal, en la sessió celebrada aquest dilluns, i a instàncies d’una moció presentada per la CUP. Tots els partits hi van votar a favor menys PxC, que es va posicionar en contra. La petició de canviar el nom del carrer Virrei Avilés es posposa per més endavant.

La moció es basa en el reglament d'honors i distincions de la ciutat, aprovat per l’Ajuntament el 3 de juny de 2013. A la normativa, es contempla la possibilitat de retirar les distincions en cas que hi hagi una demanda majoritària de la ciutadania.

 

Una pancarta, davant la placa commemorativa del virrei Avilés, a la rambla Hospital. Foto: Josep M. Montaner

L’honor vers el virrei Avilés es va fer efectiu el 6 de juliol de 1895, amb motiu de les festes patronals de Sant Miquel dels Sants, quan els procuradors d’aquestes festes (no el consistori) van penjar el seu retrat a la galeria de vigatans il·lustres de l’Ajuntament. La moció reconeix una relació molt efímera i controvertida del virrei amb la ciutat de Vic. Hi va néixer el 1735 perquè era fill del corregidor del rei Felip V de la ciutat, que era la màxima autoritat borbònica al municipi, i que concentrava tot el poder civil i militar. De més gran, Gabriel Avilés va seguir les passes del seu pare dins l'exèrcit borbònic, i fou destinat als virregnats espanyols de l'Amèrica del Sud, i allà va ser on fou ascendit a virrei. "Responsable directe de la repressió i extermini de cultures i pobles que pertanyien a aquelles terres, se'l relaciona directament amb la tortura, humiliació i mort de Túpac Amaru", argumenten des de la CUP.

 

Marta Riera i Josep Anglada van votar a favor. Foto: Adrià Costa

Els partits que van donar suport a la proposta de la CUP veuen oportuna la relectura dels mèrits d’Aviés, tot i que van argumentar que s’havia de fer amb rigor històric i tenint en compte el context de l’època. Alguns, com Josep Arimany, van anar més enllà i van qualificar com a “clau” un estudi històric exhaustiu, on també s’haurien de visualitzar alguns llegats positius d’Avilés, com la creació d’hospitals o les mesures per evitar epidèmies que havia impulsat a Amèrica del Sud.

El quadre es queda penjat

La moció inicial incloïa un punt on s’instava a despenjar “de forma cautelar” i fins al dia de la votació del plenari el quadre de vigatà il·lustre del virrei Avilés a la Sala de la Columna. La CUP va argumentar aquesta mesura dient que ajudaria a generar un debat entre la ciutadania.

La resta de partits que van donar suport a la moció van demanar a la CUP que retirés aquest punt, ja que no tenia cap sentit una mesura cautelar en un personatge que ja no era viu. Després d’alguns estira-i-arronses (i que l’equip de govern amenacés amb votar en contra si no es retirava), la CUP va accedir i va treure el punt.
 

La moció inicial de la CUP (la que es va aprovar és la mateixa sense el punt 3)

El ple, en directe per Twitter (PDF)


Josep Arimany, Toni Serrat i Anna Erra. Foto: Adrià Costa

Arxivat a