Marta Garcia-Farrés: «No som una generació d'esquiadors irrepetible»

Marta Garcia, després de l'Open Vall de Boí. Foto: Josep Maria Montaner

Marta Garcia Farrés (Calldetenes, 1992) és l'esquiadora de muntanya catalana amb més projecció. Aquest cap de setmana, a l'Open Vall de Boí, va proclamar-se subcampiona estatal i es va endur el títol de la Copa d'Espanya després de set proves. A més, està a tocar del TOP-5 en una prova de la Copa del Món, el seu gran objectiu, a banda d'acumular medalles en categoria sub23. Graduada en enginyeria forestal dubta si dedicar-se professionalment al món dels boscos o a l'esportiu.

- Acaba de ser segona a l'Open Vall de Boí fet que no li ha permès revalidar el campionat estatal. Contenta per la cursa?

- Sí, hem anat tota l'estona molt juntes amb la Marta Riba però se m'ha escapat a la darrera pujada. He patit molta calor i això em xafa molt. Al final m'he acontentat amb el segon lloc.

- Parlava de la calor. Com és esquiar amb aquest temps. Normalment el problema és que neva molt o fa molt vent...

- En el meu cas prefereix que faci fred, neu o el que sigui... que no pas aquesta calor. Sues molt i et deshidrates i aquest sol et deixa baldada. Costa molt avançar.

- Com ha vist el recorregut de l'Open Vall de Boí?

- Bé. Tenint en compte la zona, la neu que hi ha i les condicions, el recorregut no estava malament. Hi havia coses a millorar, com el marcatge, ja que si vas una mica ràpid necessites moltes banderes per no perdre't.

- Canviant de tema i fent un salt enrere en el temps. Com s'introdueix en aquest esport?

- Vaig començar a practicar esquí de muntanya als 12 anys amb el Club Excursionista de Calldetenes, el del meu poble, on els meus pares hi estaven molt posats. Cinc anys després l'Arnau Anguera, que és de Vic, em va proposar d'entrar al Centre de Tecnificació.

- Què té Osona que hagi donat bones esquiadores com l'Anna Comet, la Clàudia Galicia o vostè mateixa?

- Doncs la veritat que no ho sé ja que la neu la tenim a una hora de distància ^. En el meu cas ha estat el meu club i la meva família el que m'ha dut a conèixer la muntanya i a gaudir-ne.

- Parlava abans de l'Arnau Anguera, que continua sent el seu entrenador. Quin paper juga aquesta figura en la preparació d'una esquiadora?

- Un entrenador és molt important. Ha de ser una persona amb qui hi tinguis confiança i que, al mateix temps, et conegui molt. Que sàpiga en cada moment què et convé més i quan els resultats no acompanyen que t'animi per tirar endavant.

- Dedicar-se al 100% a l'esquí de muntanya i estudiar o treballar és compatible?

- El setembre passat vaig acabar enginyeria forestal després de quatre anys vivint a Lleida. Compaginar-ho no és gens fàcil, al principi quan ets júnior te'n surts però després quan corres amb els absoluts necessites tocar neu cada dia per anar bé.

Marta Garcia ha guanyat la Copa d'Espanya d'Esquí de Muntanya. Foto: Josep Maria Montaner

- I ara com ho fa?

- Visc a Font-romeu i, d'aquesta manera, puc tocar neu cada dia. Estic esperant per començar un màster on line en una universitat sueca i, mentrestant, milloro el nivell d'anglès. Amb aquest mètode cal posar-hi voluntat però, si hi ha ganes, es pot comptabilitzar.

- En un futur es veu dedicant-se professionalment al món esportiu o al forestal?

- La veritat és que les dues coses m'agradarien. Està clar que quan deixi de competir no voldré deixar el món de l'esquí de muntanya però també he estudiat enginyeria forestal... No ho sé què faré.

- Forma part d'una generació espectacular d'esquiadors. És irrepetible?

- No som una generació d'esquiadors irrepetible. Som fruit d'haver fet molt bé les coses al Centre de Tecnificació. Érem pocs i se'ns ensenyava molt bé la tècnica, es feien moltes sortides... Ara estan sorgint clubs que formen joves i d'aquí els millors podran passar al centre. El Centre de Tecnificació ha de tornar a tenir els millors joves que després tinguin l'oportunitat de competir amb l'elit mundial.

- Aquesta generació d'or actual sembla que li costi tenir un relleu...

- Certament ara no es veuen joves que pugin forts si ho comparem a nivell internacional. Segurament tot són ratxes...

- I ara la Pierra Menta. Com la defineix?

- La Pierra Menta és molt especial per l'ambient que s'hi viu i perquè és muntanya 100%. És l'única cursa on es fan arestes, corredors i elements realment alpins. Qui està acostumat a només competir a l'entorn de pistes pateix molt. A part, són quatre dies i té molt nom.

- Fa parella amb la basca Nahia Quincoces. Es posen algun objectiu concret?

- L'objectiu és genèric: fer-ho el millor possible. La Pierra són quatre dies i es fa llarga. Enguany, a més, la primera etapa és la més curta. S'ha canviat l'ordre habitual i això encara l'endurirà més.

- Enguany les clàssiques han entrat per primera vegada al calendari de la Copa del Món. Com es planteja aquest rush final de temporada?

- Després de la Pierra l'experiència mostra que costa aixecar el cap i acabar bé la temporada. Quedarà el Campionat d'Espanya per equips, un cap de setmana de Copa del Món... Caldrà descansar bé i estar al màxim per les tres darreres proves de la Copa del Món ja que després Adamello i Mezzalama ja t'ho agafes diferent. Són curses llargues i les afrontes amb la seguretat de tot el treball fet al llarg de l'any.

- En aquestes darreres prova de la Copa del Món busca algun resultat en concret?

- Des del principi tenia com a il·lusió acabar una cursa entre les cinc primeres absolutes. Hi estic molt a prop però és molt difícil. Realment, entre la cinquena i la novena anem molt juntes i, per tant, és possible. A la combinada intentaré acabar entre la sisena i la setena mentre que, com a sub23, tinc l'opció de guanyar l'esprint i intentar la plata a la vertical.

- L'estiu se'l pren com una pretemporada de l'hivern. Tot i això, ha guanyat dues vegades l'Olla de Núria. Què es planteja per enguany?

- Ara, quan ho penses, tens ganes de fer aquesta cursa o aquella altra. Però quan arriba l'estiu estàs cansat de voltar tot l'any. Prefereixo fer volum, gaudir d'entrenar i no estar patint per si has de competir aquí o allà. Faré les curses que em vagin de gust i, evidentment, entrenar de cara a l'hivern.