22
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
24
de febrer
a les
9:29h
Jan Frederiksen amb la plaça de Vic reflectida al vidre. Foto: Adrià Costa
Fa poques setmanes, Osona.com parlava de Jan Frederiksen, l'únic inuit groenlandès resident a Catalunya i protagonista de l'original campanya publicitaria de l'Associació Catalana de Ràdio. Aquesta no era la primera vegada que aquest vigatà de 57 anys apareixia als mitjans: el programa de cuina Karakia, emès pel Canal 33, va dedicar dos capítols a les seves receptes el 2014. I és que, en Jan és expert en cuina macrobiòtica, una disciplina que extrapola al món dels aliments el principi de l'equilibri entre Ying i el Yang. A aquests estudis culinaris, a més, s'han de sumar els de shiatsu (medicina alternativa d'origen japonès) i els de Magisteri.
La diversitat en la seva formació és un símptoma de la seva curiositat, com també ho és l'inventari de viatges que acumula: "De Groenlàndia vaig anar a Dinamarca, i d'allà als Estats Units. També he viscut una temporada a Alemanya i a Suïssa", explica. Precisament va ser aquest últim país el que el va portar fins aquí: "Vaig fer amics catalans i els vaig comentar que m'agradria passar una temporada a Catalunya. Un d'ells em va trucar temps després per oferir-me una feina de cuiner a Sant Cugat i la vaig acceptar".
Jan Frederiksen, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
Ara, ja adaptat als costums que ens caracteritzen, confessa que una de les coses que més el va sobtar dels catalans va ser la seva freqüent manca de puntualitat tot i que de seguida es va adonar, diu, d'un tret comú entre ambdós pobles: la preservació de la cultura i la llengua. "Als groenlandesos, igual que us va passar a vosaltres, ens volien imposar un idioma que no era el nostre, el danès, i volien que ens adaptéssim al sistema d'un país que es troba a més de 5.000 quilòmetres de distància".
En aquest sentit, relata que va ser enviat al país veí quan tenia 13 anys en una mena d'expedició "experimental": "Portaven els nens que treien bones notes a Dinamarca i allà vivíem amb una família autòctona. T'havies d'adaptar, aprendre al danès i acostumar-te a l'estil de vida del lloc. Era com si volguessin civilitzar els inuits. Quan tornaves a Groenlàndia et senties un estrany a la teva pròpia casa. En certa manera per això vaig decidir viatjar, igual que van fer altres dels meus companys".
Ara, tot i viure molt lluny del petit poble on va néixer -Iginniarfik-, en Jan diu que se sent a casa i que, igual que molts, té un desig: la independència de Catalunya. És durant aquesta part de la conversa quan ens matisa: "Dir esquimal, «gent que menja carn crua», no és correcte, som inuits: «el poble». És com quan a la gent d'aquí li diuen que és espanyola quan en realitat se sent catalana". I és que el més important, assegura, és respectar-nos els uns als altres, siguem d'on siguem.