Desarticulada a Vic una xarxa d'explotació laboral de la màfia xinesa

Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització xinesa, amb seu a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), que ha explotat laboralment unes 300 persones, la majoria enviant-les a treballar a la indústria càrnia del grup Baucells, situat a Vic. L'Àrea de Crim Organitzat ha pogut acreditar a través d'aquesta investigació les condicions de contractació dels empleats, la majoria d'origen xinès, i també el finançament il·legal d'aquest entramat a "socis" que han obert nous negocis arreu del territori replicant el seu model: una estructura sustentada sobre treballadors que cobren un sou "ínfim".

La Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans de l'Àrea Central de Crim Organitzat ha detingut, entre el 26 de gener -dia d'inici de l'operació anomenada PIN-SU- i el 30 del mateix mes, sis persones de nacionalitat xinesa pels delictes de pertinença a organització criminal, contra els drets dels treballadors, falsedat documental, coaccions i blanqueig de capitals. Entre aquestes, n'hi ha tres que van ser detingudes a Vic (els Mossos no han confirmat si vivien habitualment a la comarca perquè no tenien una residència fixe). També hi ha tres persones imputades, entre les quals el responsable de recursos humans de Baucells, l’únic implicat de nacionalitat espanyola.

El 26 de gener, els Mossos d'Esquadra van fer escorcolls simultanis a Vic, Ulldecona, Móra d'Ebre i Santa Perpètua de Mogoda. A Vic, van entrar a tres llocs: un domicili del passeig de la Generalitat, al carrer virrei Avilés i a l'empresa Baucells.

La investigació es va iniciar a finals de 2012 després que els Mossos detectessin  diverses persones d'origen xinès que havien aconseguit regularitzar la seva situació administrativa gràcies a la feina que havien desenvolupat en empreses càrnies d’Osona. Les primeres indagacions van posar de relleu que alguns treballadors havien contret un deute econòmic molt elevat amb els subjectes investigats, amb la finalitat d’accedir a un lloc de treball, mitjançant la gestió fraudulenta d’una cooperativa de treballadors.

Les víctimes es veien obligades a satisfer una suma elevada de diners -fins a 16.000 euros, en alguns casos-, que es podia avançar parcialment en origen, per poder accedir a un lloc de feina a les empreses. Un cop a Catalunya se les contractava, se’ls falsejaven o ocultaven les condicions laborals i se’ls imposava l’obligació de retornar la resta del deute a partir de deduccions en la seva nòmina.

Els treballadors en moltes ocasions desconeixen quines eren les seves retribucions, així com els seus drets laborals. En alguns casos fins i tot els obligaven a treballar malgrat evidenciar diversos problemes de salut.

Per completar l’explotació econòmica els investigats disposaven d’una gran quantitat de pisos amb una doble finalitat: d’una banda, hi allotjaven els treballadors i, de l’altra, els facilitaven un altre dels requisits per a la regularització –a banda dels contractes laborals–, com és l’acreditació de residència al país.

Blanqueig de capitals

La Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans també ha pogut corroborar que els detinguts blanquejaven capitals amb els beneficis que aconseguien de l'activitat criminal. Feien préstecs que concedien a altres compatriotes perquè poguessin establir negocis propis com basars o restaurants. Amb aquest sistema aconseguien un efecte multiplicador del rendiment del capital.

Aquests préstecs es feien fora dels circuits legals, sense declarar. Els traspassos dels nou locals comprovats va oscil·lar entre els 20.000 i els 50.000, depenent del tipus de negoci: dos bars a Badalona, tres a Barcelona, un a l'Hospitalet de Llobregat, un bar-restaurant a Torrefarrera i un restaurant i un basar a Llançà.