Els rius i les rieres d'Osona tenen un estat ecològic saludable

La memòria anual del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter mostra una bona qualitat fluvial, gràcies als cabals elevats | El riu Méder a Vic i el Gurri a Torelló, les excepcions

Redacció Osona.com
31 de gener del 2015
Actualitzat el 03 de febrer a les 18:06h

La riera Major, a Susqueda. Foto: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter


El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter ha dut a terme l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres de la comarca d’Osona. El 2014 s’han incrementat els punts de mostreig: un total de 23 a la primavera i 12 a l’estiu, concretament, a les conques del Ter (rius Ter, Gurri, Meder, Sorreigs, Ges i riera Major) i el Llobregat (riera de Merlès i Gavarresa).

Aquest estudi comporta mesurar el cabal i determinar la qualitat de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, la qualitat fisicoquímica i la qualitat biològica de l’aigua (fent servir els macroinvertebrats aquàtics com a indicadors de qualitat: escarabats, cargolins d’aigua, sabaters, cuques de capsa, entre d’altres animalons).

En resum, els ambients aquàtics estudiats el 2014 han donat una bona qualitat biològica, tant a la primavera com a l’estiu, a causa del manteniment de cabals elevats. Cal destacar que, com ja es venia exposant els darrers quatre anys, tot i algunes incidències localitzades o puntuals, no hi va haver cap lloc on la qualitat biològica fos molt dolenta,.

No obstant això, destaca la mala qualitat del bosc de ribera al riu Meder al nucli urbà de Vic i el riu Ges al nucli urbà de Torelló, fruit de la seva canalització. Les dades fisicoquímiques van mostrar una diferència important entre els rius Gurri i Meder i la resta de punts estudiats. Al Gurri i el Meder, que transcorren en bona part per ambients agrícoles, els nivells de nutrients (amoni i fosfats) van ser molt més elevats que a la resta d’estacions de mostreig i en anys precedents. Aquests indicadors de contaminació agrària poden tenir relació amb una gestió poc eficient dels residus ramaders.

Marc Ordeix, coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter, qualifica com a molt positives aquestes dades tot i que recorda que no es pot baixar la guàrdia en alguns àmbits, com en l’eficàcia de la gestió de les depuradores, que ara funciona molt correctament, o en la gestió dels purins. En aquest darrer punt, Ordeix explica que aquest ha estat el primer any que han trobat rastres en alguns punts d’adobs que venien del camp que no eren “lògics”. “Cal vetllar per una bona gestió dels purins, ara més que no hi ha la plantes de tractament”, alerta Ordeix.

El seguiment de 2014 s’ha dut a terme amb el suport dels Ajuntaments de Vic i de Manlleu i el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente - la Fundación Biodiversidad, i amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’EDAR de Vic.
 

Consulteu la memòria sencera de 2014

 

El riu Ter, al seu pas per Roda de Ter, en un episodi de pluges. Foto: Josep M. Costa