Òmnium Voltreganès deixa d'organitzar l'homenatge als màrtirs de la Gleva

Commemoreció dels Fets de La Gleva de 1714, l'any passsat. Foto: Adrià Costa

Òmnium Voltreganès ha comunicat als ajuntaments de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà que aquest any no organitzarà la commemoració dels Fets de la Gleva, que sempre tenia lloc a principis de febrer. L’efemèride s’ha celebrat durant els darrers quatre anys, termini en el qual s’ha consolidat com una de les cites obligades del Voltreganès. L’any passat va reunir unes 1.500 persones i es va assolir el rècord mundial de salves amb armes d’avantcàrrega.

Òmnium Voltreganès no ha fet públiques les raons de la dràstica decisió, però tot apunta que el detonant ha estat la picabaralla que hi va haver a l’edició anterior entre alguns dels impulsors de la festa i els dos ajuntaments. Des d’Òmnium Osona, però, es resisteixen a perdre la commemoració i s’està treballant per tal de donar-li continuïtat, ja sigui en un nou format o en noves dates, fins i tot en dies diferents al llarg de l’any, segons ha explicat en aquest diari el president de l’entitat, Alfred Verdaguer.

Per la seva part, els dos ajuntaments del Voltreganès han publicat la mateixa nota al seu web on diuen que “respecten” la decisió d’Òmnium i que continuaran col·laborant amb l’entitat “en la defensa de la llengua, la cultura i el país, i en l'organització dels Fets de la Gleva si aquesta fos voluntat de futur de l'associació”. El 2013, els dos consistoris van declarar la commemoració com a festa d’interès local.

Els Fets de la Gleva, un apunt històric

L'objectiu de la secció local d'Òmnium Cultural al Voltreganès ha estat difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d'un episodi històric, fins fa poc mantingut en l'oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes.

Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L'atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l'estratègic Santuari de La Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques.

El que volien els catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el Santuari de la Gleva, aturant la primera ofensiva borbònica.

A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al Santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el Santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al Santuari van ser executats.

El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l'exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.

Galeries de fotos:
- 2014 (Adrià Costa)
- 2014 (Joan Parera)
- 2013 (Xavier Sanfeliu)
- 2012 (Adrià Costa)
- 2012 (Zdzislaw Grygus)
- 2011 (Lurdes López)

Commemoreció dels Fets de La Gleva de 1714. Foto: Adrià Costa