Gurb és el municipi d'Osona amb una millor dinàmica empresarial

Josep Pujadas, presentant l'informe d'indicadors econòmics municipals d'Osona. Foto: Adrià Costa

La Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona ha fet públic aquest dimarts un informe d’indicadors econòmics municipals sobre la dinàmica empresarial i la gestió econòmica municipal entre els anys 2011 i 2013 dels 14 municipis d’Osona amb més de 2.500 habitants. L’informe, sota la coordinació del delegat de la Cambra a Osona, Josep Pujadas, es planteja com a objectiu que els agents econòmics i el món empresarial puguin valorar quins són els municipis més ben gestionats, dinàmics i amb perspectives de creixement, sobretot en el moment de decidir possibles noves localitzacions. Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Centelles, Taradell, Roda de Ter, Balenyà, Sant Hipòlit de Voltregà, Seva, les Masies de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Prats de Lluçanès i Gurb són els 14 municipis que han estat objecte d'estudi.

La dinàmica empresarial a la comarca durant aquest període mostra la millor versió a la ciutat de Vic, on s’hi han creat 304 empreses, entre societats i altes d’autònoms. Aquesta xifra és el saldo net: es van crear 801 empreses i se’n van tancar 497. Gurb, amb 48 empreses, i Manlleu, amb 46, són les que segueixen el rànquing, a molta distància de Vic. El mateix quadre mostra que Balenyà i Torelló són els municipis on s’hi han destruït més empreses, amb un saldo final negatiu de -44 i -43 respectivament.

Pel que fa al balanç d’assalariats, Vic és la ciutat on hi ha hagut més baixes, amb 817. Manlleu, amb 627, i Torelló, amb 455, ocupen el segon i el tercer lloc de la llista. Dels 14 municipis analitzats, només n’hi ha dos que han guanyat assalariats en aquests tres anys: Seva, amb 13; i un sorprenent Les Masies de Voltregà, amb 304.

L’estudi també fa referència a la mortalitat d’empreses de nova creació. En aquest sentit, recull que la mortalitat és del 45% en empreses de tres anys de vida, i del 70% en empreses de cinc anys.

Segons les dades de l’informe, a la comarca d’Osona hi ha una taxa d’atur mitjana d’un 14,87%, on Manlleu figura com el municipi més perjudicat amb un 20,78% de desocupació. Pel que fa a Vic, l’atur és del 17,3%, amb un cens de 41.647 habitants, una població molt superior a la que tenen la resta de localitats de la comarca.

 L’informe esmenta el deute de les poblacions analitzades i afirma que Vic té un deute de més de 38 milions, el més alt d’Osona, per la qual cosa la mitjana per habitant se situaria en 927 euros. Malgrat aquest endeutament, la capacitat econòmica de Vic pel que fa a dinàmica empresarial i la seva menor dependència de l’import destinat a personal (Capítol 1), fa que es consideri assumible i abordable. Justament pel que fa a personal públic, l’informe contempla que Vic és la ciutat amb més empleats municipals, amb 252 persones. Tot i així, no és la localitat que més diners del seu pressupost dedica al seu personal ja que Manlleu hi destina el 43%, tot i que té menys treballadors (196).

A partir de les dades anteriors, i en un intent d’obtenir un recull global de les dinàmiques empresarials i de les finances municipals, s’han ordenat els municipis de millor a pitjor i s’ha estimat que Gurb és el municipi amb millor dinàmica empresarial municipal, seguit de Seva i Sant Julià de Vilatorta. Per la seva part, Manlleu i Balenyà són els que tindrien la pitjor puntuació, molt a prop de Centelles, Torelló i Prats de Lluçanès.

En referència a aquests últims, Josep Pujadas espera que les xifres puguin fer reflexionar els municipis que han quedat per sota la mitjana, com Torelló, Centelles, Balenyà o Manlleu, perquè s'esforcin per millorar, però també aquells municipis com Gurb o Seva que es troben en les primeres posicions, perquè no es relaxin.

Proposta per a l’elaboració d’un estudi comparatiu sobre la pressió fiscal municipal

L’informe també reclama l’elaboració d’un estudi comparatiu de la pressió fiscal a cada ajuntament. En aquest sentit, fa una crida a la participació ciutadana i de les administracions municipals per col·laborar en la facilitació de dades sobre el valor dels diferents impostos a pagar a cada zona.

Finalment, l’estudi admet que, tot i la càrrega fiscal, cap empresari estaria disposat a canviar la seva localització, però afirma que els emprenedors que requereixin d’algun equipament industrial buscaran municipis amb un deute viu menor en proporció al nombre d’habitants, una pressió fiscal per IBI i PV menor, i una predisposició política a favor de la implantació de noves activitats en benefici de la localitat.

L’estudi comparatiu que proposa la delegació de la Cambra a Osona pot servir, a més, com a estímul perquè els municipis ajustin a la baixa la seva pressió fiscal. El mateix informe posaria de manifest els valors cadastrals que es van fer durant els anys 2004 a 2008, quan l’economia vivia un moment d’esplendor, xifres que no s’han adequat als temps actuals. Com a conseqüència, impostos com renda, patrimoni, transmissions patrimonials, successions o donacions, entre d’altres, no s’adaptarien a la realitat.
 

Resum de l'informe de la Cambra de Comerç