Isàvena Opisso participarà en un acte al Parlament per les víctimes de l'Holocaust

La vigatana representarà l'entitat Talcomsom de gais i lesbianes

Nació Digital
26 de gener del 2015
Actualitzat a les 10:46h

Una imatge de l'acte de l'any passat. Foto: Parlament


El Parlament de Catalunya farà un acte aquest dilluns, 26 de gener, a les set de la tarda, amb motiu del dia internacional de commemoració de les víctimes de l'Holocaust, que comptarà a la tradicional encesa de les sis espelmes del record, el parlaments de representants de les víctimes, i les intervencions institucionals de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, de la presidenta Núria de Gispert i del president de la Generalitat, Artur Mas. També hi participarà la vigatana Isàvena Opisso, com a representant de l'entitat Talcomsom, associació de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), i col·laboradora habitual de la secció d'Opinió d'Osona.com.

L'acte, que acollirà l'auditori del palau del Parlament i serà conduït per la periodista Agnès Marquès, començarà amb l'encesa de les espelmes del record, que enguany faran Oren Bar-El, ministre conseller de l'ambaixada d'Israel a Espanya; Jai Anguita, president de la comunitat jueva Bet Shalom; Dina Mouyal, representant de la Comunitat Israelita de Barcelona; Llibert Villar, fill d'un antic deportat a Mauthausen; Miquel Fairman, representant de la comunitat jueva Atid de Catalunya; i l'esmentada Isàvena Opisso.

A continuació intervindran sis representants de les víctimes de l'Holocaust. En nom del col·lectiu de Testimonis de Jehovà ho farà Josep Miquel García, de relacions institucionals de Testimonis Cristians de Jehovà; en el de les entitats de LGTB, Jaume Piqué i Abadal, coordinador de la Fundació Enllaç; en el del col·lectiu de persones amb discapacitat, Maria Dalmases Batllori, del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi); en el del poble gitano, Simón Montero Jodorovich, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya; en el del col·lectiu de perseguits per raons polítiques, Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen i fill de Marcel·lí Garriga, deportat a Buchenwald; i finalment, en representació del poble jueu, prendrà la paraula el rabí David Libersohn.
Arxivat a